skip to Main Content

L’Ajuntament habilitarà un espai en memòria de les víctimes de Son Coletes perquè el Govern ho descarta

El cementeri municipal de Son Coletes comptarà amb un memorial que retrà homenatge als homes i les dones assassinats durant la Guerra Civil i la repressió franquista en aquest indret. La voluntat de l’Ajuntament “és fer una intervenció que afectaria l’espai en què s’han desenvolupat els treballs arqueològics per recuperar les restes. La intenció és no oblidar el que va passar a Son Coletes i recordar les víctimes que s’han pogut identificar, nom a nom”, explica el batle, Miquel Oliver. El fet és que durant l’anterior legislatura, el Govern de Francina Armengol havia donat per fet que la secretaria autonòmica de Memòria Democràtica seria la que impulsaria aquest espai de memòria. Però el Govern de Marga Prohens no contempla el projecte. “Aquest projecte no existeix, tot el que va deixar l’anterior govern va ser una declaració d’intencions i no es preveu cap altra actuació a Son Coletes”, expliquen des de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, que actualment s’encarrega de les polítiques de Memòria Democràtica.

“Haurem de reivindicar aquest projecte i també haurem d’estirar les orelles al Govern. Tant la Llei de Memòria com el IV Pla de fosses que encara està en marxa preveuen l’execució d’aquests tipus de memorials”. Tot i que el Govern no preveu actuar a Manacor, fonts de la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques asseguren que estan en converses amb el Museu de Mallorca perquè sigui aquesta institució la que s’encarregui de posar en context i exposar els objectes personals trobats durant l’obertura de les diferents fosses de Mallorca. Un d’aquests objectes, que ja s’ha convertit en tot un símbol, és la ploma d’Aurora Picornell, que va aparèixer durant les excavacions a Son Coletes.

D’aquesta manera, aquests objectes, l’espai dedicat a la memòria de les víctimes de la repressió franquista, i també l’explicació de com es desenvoluparen els treballs per a la seva localització, només s’ubicarien a Palma. Davant aquesta realitat, l’Ajuntament ha decidit impulsar el projecte del memorial a Son Coletes. A més, el consistori manacorí també preveu instal·lar “panells explicatius de la tasca que s’ha fet per recuperar i identificar les víctimes”, afegeix el batle. En aquesta explicació s’hi podran veure “les fotos aèries que es van fer i que mostren les fosses obertes en cada una de les tres intervencions que s’han fet a Manacor”, concreta Oliver.

Els objectes recuperats, a Palma
Fins al passat mes de maig, l’Ajuntament de Manacor pretenia que part dels objectes personals que varen aparèixer a Son Coletes amb els cossos dels represaliats i represaliades poguessin quedar a Manacor. “Vàrem oferir al Govern que el Museu de Manacor pogués custodiar les peces perquè es poguessin veure aquí”. Però la intenció del Govern és que els objectes trobats es restaurin i estiguin tots al Museu de Mallorca, indiquen des de l’executiu balear. Així i tot, l’Ajuntament no descarta que els objectes puguin tornar a Manacor “perquè existeix un conveni de col·laboració entre el Museu de Manacor i el Museu de Mallorca que fa que les peces que tenen vinculació amb Manacor dels fons que formen part de les col·leccions del Museu de Mallorca es puguin custodiar i exhibir a la Torre dels Enagistes i en les altres seus del Museu”, concreta el batle, Miquel Oliver, que no tanca la porta a què les peces puguin tornar.

Un centre d’extermini
A Son Coletes s’han trobat més de 130 víctimes de la repressió franquista, un fet que ha convertit aquest indret en el lloc d’extermini franquista de les Balears on més cossos s’han localitzat. Però aquest no és l’únic fet remarcable entre els que s’han pogut constatar durant les tres fases de l’excavació arqueològica. A Son Coletes també és on s’han trobat la meitat de les vint dones que consten que foren represaliades pel franquisme a Mallorca. Entre elles es compten Aurora Picornell, les roges del molinar o les milicianes que arribaren al Llevant Mallorquí amb el capità Bayo. També Belarmina González, Francesca Llull Font i la seva filla Francesca Salas Llull. I entre les restes que han sortit a la llum amb els treballs arqueològics i d’identificació que s’han fet al cementeri manacorí també hi ha els de noms tan significatius com Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana, Miquel Palmer Duran, Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez, Andreu Blanch Bauçà o Jaume Bauzá Far.
Precisament aquests noms, i tots els que es puguin esbrinar amb les tasques d’identificació a partir d’ara, tendran un espai reservat al cementeri de Son Coletes. “El format del memorial està per decidir, però la nostra voluntat és marcar sobre el terreny i fer constar quin ha estat el lloc en què es va perpetrar aquella barbàrie per treure a la llum tot el que es va intentar ocultar durant tants anys”, conclou el batle, Miquel Oliver.

Back To Top
Search