“Per l’abandonament del treball integral dins les matèries curriculars. Pel perill de crear rànquings de centres”, i per un llarg etcètera de motius més, Carles Grimalt, de Volem Manacor, defensava una moció al darrer ple de l’Ajuntament per instar el Congrés de Diputats a derogar el reial decret que estableix les revàlides per a tots els nivells educatius, i “com a pla B”, per instar el conseller d’Educació a minimitzar tots els efectes d’aquest reial decret. Ja el Congrés dels Diputats, aquests dies, havia aprovat una proposició no de llei en aquest sentit.
Amanda Fernández, portaveu del PSOE, recalcà irònicament que un govern en funcions com el de Mariano Rajoy, “no pot comparèixer davant el Congrés a donar explicacions però pot aprovar reials decrets”. Després de remarcar el rebuig generalitzat de tota la comunitat educativa a la LOMQE, Fernández recordà que “hem d’ensenyar a cercar la informació, revisar-la, ser-hi crítics, competents, hem de treballar la intel·ligència emocional, les habilitats socials, els contactes, la feina en equip, la cooperació”. Però, hi afegí, “resulta que, en lloc de treballar tot això. es prepara una llei per ensinistrar en conceptes concrets, i els procediments i les actituds s’han d’avaluar amb una prova a final de curs”. I encara més: “Com s’avaluen les estratègies d’aprenentatge, les competiències d’autonomia i responsabilitat? Aquest reial decret és incongruent amb la mateixa llei. Ens interessa una formació contínua, formativa i integradora” i ho volem avaluar amb una “prova escrita a final de curs? Pots haver aprovat secundària o batxillerat i en un dia, en una hora concreta, et jugues obtenir un títol”. Fernández acabà recordant totes les mesures minimitzadores que ja s’han pres des de la Conselleria d’Educació del Govern balear.
Joan Gomila, d’AIPC, es mostrà totalment d’acord amb la moció de Volem Manacor, tot i que manifestà no comprendre com s’havia aprovat una PNL al Congrés i això no havia provocat la derogació del reial decret. Altres regidors li recordaren que en ser “no de llei” no tenia caràcter vinculant.
Maribel Bauzà va ser l’encarregada de defensar la postura del Partit Popular. La delegada de Serveis Socials, anuncià l’abstenció del seu grup perquè “creim que és irresponsable, una vegada començat el curs, fer canvis d’aquesta casta”. Bauzà, a més, afegí que “tenim clar que una llei educativa necessita el consens de tots els partits”, i apel·là al pacte subscrit pel seu partit amb Ciutadans.
Molt contundent també es mostrà la portaveu del PI, Catalina Riera, contra la LOMQE en general i contra aquest reial decret en particular. “Està ben clar que som davant la llei més polèmica, més rebutjada de la història de l’educació”, digué. Riera es queixà contundentment de “l’intntervencionisme total sobre la comunitat autònoma, sobre els equips directius del centre, i els consells escolars. La LOMQE no deixa marge perquè la gent pugui feina”. També rebutjà de ple les revàlides, perquè “el que valoram són els valors, o les actituds, d’esforç o de feina continuada” i lamentà: “Com pot ser mai sotmetre al·lots de dotze anys a aquest estrès per obtenir el títol de primària”. Un estrès, acabà, “que es trasllada al professorat i als pares”.
Finalment, Sebastià Llodrà, de MÉS-Esquerra, qualificà la llei Wert de “naftalínica, rància i mesetària”. Llodrà recordà que la llei “va en contra de les nostres propostes metodològiques que es fan a les escoles. A Madrid arreglarem poca cosa”, digué i per això reclamà “valentia a la CAIB, si ho fa, ens tendrà al costat”. Llodrà es felicità que la moció de Volem hagués aconseguit trencar la unitat de vot de l’equip de govern, encara que no se’n sorprengué, “perquè una gent que presenta al·legacions al seu PG també deu poder votar diferent en segons quines coses”.
Carles Grimalt agraí al PP el “punt de rebel·lia que suposa aquesta abstenció”. I Sebastià Llodrà afegí que “això que feim avui també és dret a decidir, perquè volem decidir, també com volem ser educats”, i per això demanà als regidors que hi havien votat a favor “que s’afegesquin a plataformes de regidors com Avançam, que aposten pel dret a decidir”.
