El dessús dit decret llei inclou mesures urgents en matèria d’habitatge. Les persones interessades poden fer arribar les seves aportacions a la pàgina web <participacio.manacor.org> fins dia 17 de desembre.
L’Ajuntament de Manacor ha pres la decisió de suspendre l’aplicació de quatre disposicions addicionals del Decret Llei 6/2023, que aborda mesures urgents en matèria d’habitatge aprovades pel Govern de les Illes Balears. Aquesta resolució impedeix la reconversió temporal de locals en habitatges, la modificació de la densitat d’habitatges i la divisió d’habitatges unifamiliars entre mitgeres. La determinació, motivada per la interferència del decret en les normes urbanístiques del Pla General de Manacor, s’ha pres “sense que s’hagi pogut fer una anàlisi a fons per part dels representants municipals i la ciutadania”, com va declarar el batle Miquel Oliver. Com a resposta, l’Ajuntament ha iniciat un procés de participació ciutadana, amb una nova pàgina web, <participacio.manacor.org>, per informar sobre la normativa autonòmica, presentar la proposta del departament d’Urbanisme i recollir aportacions ciutadanes fins al 17 de desembre. “Totes les propostes”, explica el comunicat de l’Ajuntament, “es consideraran individualment” i, després d’avaluar-les, es presentarà una proposta final al ple municipal per a l’aplicació de la nova normativa.
Les propostes de l’Ajuntament de Manacor
Respecte de la Disposició addicional 17a, que suposa la facilitació de la reconversió de locals existents en habitatges, es proposa la no aplicació a les zones catalogades com a TE-CO o TU-AL en el Pla General i als locals ubicats en planta baixa d’una sèrie de vials dels diferents nuclis de població del municipi. Pel que fa a la 18a, es planteja evitar l’increment d’habitatges en zones específiques com la barriada de Fartàritx o el nucli urbà de Porto Cristo. Respecte de la Disposició addicional 20a, es proposa la no aplicació pel que fa al canvi d’ús en terrenys qualificats com a equipaments públics i privats. Finalment, pel que fa a la 21a, es pretén limitar el creixement en alçària en diferents carrers, amb restriccions basades en la seva amplada i amb excepcions per a immobles en zones catalogades com a béns paisatgístics.
Les primeres reaccions
Cent per Cent s’ha posat en contacte amb diferents entitats que s’han interessat per la regulació urbanística del municipi. La primera, la coordinadora d’entitats anticapitalista Caterva que, atès que encara no han pogut discutir en assemblea l’engegament d’aquest procés participatiu, han decidit no pronunciar-se al respecte. Jessica Campos, en representació de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor, ens comenta les idees inicials que els sorgiren en assemblea: “Primerament, ens hem d’estudiar el decret detingudament i això ens durà temps, per la qual cosa encara no hem elaborat la nostra proposta, però la farem”. “El que sí que tenim clar”, continua, “és que l’Ajuntament de Manacor, en comptes de proposar créixer en alçària o dividir habitatges, s’hauria de plantejar què fa amb l’habitatge que té buit, perquè no hi ha mesura més sostenible que aprofitar el que ja s’ha construït”. Campos assegura que “segons els nostres estudis, hi ha un 20% d’habitatges buits, que és una barbaritat”. També planteja que “l’Ajuntament hauria d’invertir en habitatge social, perquè no s’ho ha plantejat mai”. Finalment, l’Assemblea troba que “el termini de 15 dies és insuficient. S’haurien d’oferir sessions per explicar el decret als ciutadans, i després obriria un procés real de participació ciutadana”.
