Skip to content

“L’alt preu de la garrova és insostenible, correm el risc desaparèixer perquè la indústria ja cerca alternatives”

Els nous usos de la goma de garroví i la farina de garrova en la indústria alimentària fan que any rere any augmentin el valor i la recol·lecció de les garroves. Un fruit que fins fa poc només menjaven els animals. Enguany es compren al voltant dels 1,80 euros. Però els que es dediquen a la indústria de la garrova diuen que l’escalada de preus és totalment insostenible.

Si l’any 2016 un productor de garroves venia el producte entorn els 20 cèntims per quilo, enguany el quilo de garroves frega els dos euros. La pujada del preu d’aquest fuit “s’explica perquè la indústria alimentària ha fet valdre la goma de garroví com a producte, que és la pols que s’extreu del pinyol i que servei com espessant”, explica Marga Sureda, la gerent de l’empresa CAROB, pionera en la fabricació d’aquest producte a Mallorca i a la resta del món.
De fet, la pujada del preu de la garrova es deu a l’augment de la demanda dels seus pinyols. “Només representen entre el 12 i el 15 per cent del pes de cada garrova, però si l’any passat cada quilo de garroví es pagava entre els 28 i els 30 euros, el quilo de la polpa de la garrova es pagava a 13 cèntims”, afegeix Marga Sureda. Coneixedora com és del mercat mundial de la garrova, la gerent de l’empresa CAROB assegura que “la tendència a l’alça del preu de la garrova és insostenible. S’ha de pagar un preu just als productors, però correm el risc de desaparèixer perquè la indústria cerca alternatives i espessants alimentaris més barats, com l’alga agar-agar”.
De fet, ja hi ha precedents en la pèrdua de clients i de sectors de mercat per mor dels preus massa elevats dels productes derivats de les garroves. “En la dècada de 1990 ja es va registrar una gran pujada dels preus de la goma de garroví, llavors servíem molt producte als fabricants de confitures de tot l’Estat. Per mor de l’especulació vàrem perdre aquest mercat. Els fabricants varen trobar altres espessants més barats que funcionaven bé i des de llavors no hem tornat a recuperar aquest sector de clients”, lamenta la gerent de CAROB. L’empresa que fabrica goma de garroví a partir de garroves a Mallorca té a Manacor plantacions experimentals de garrovers de regadiu i també l’estrucadora, una de les cinc plantes que existeixen a Mallorca on se separen la llavor i la polpa de les garroves.

Producte local
L’increment constant del preu de les garroves no és un fenomen exclusivament mallorquí. Les garroves es produeixen a tota la conca del mediterrani, des de Turquia fins a Múrcia, passant per Grècia o el Marroc. En tots aquests mercats la demanda de goma de garroví va a l’alça i es fa difícil obtenir aquest producte a bon preu. “Enguany hem fet una crida per comprar més fruits directament als productors de Mallorca, apostam pel producte local i per pagar un preu just que ajudi a mantenir en el temps la demanda de garrova, els preus justos i l’interès dels mercats pels productes de qualitat derivats de la garrova”, assegura la gerent de l’empresa CAROB, Margalida Sureda. I fent referència a aquests preus justos “crec que pagar el quilo de garroves entre un euro i un euro amb vint cèntims és un preu just que es podria mantenir en el temps. Però pens que fregar els dos euros o fins i tot superar-los és totalment insostenible, crec que hauríem de fer un pensament entre tots, deixar l’ambició i l’especulació al marge per no carregar-nos aquesta indústria i el mercat de la goma de garroví”, sentencia la responsable de l’empresa que fabrica i exporta a tot el món espessant alimentari a base de garroves. És considerat un superaliment que serveix per a mantenir les propietats de molts productes comestibles, evita la deshidratació i millora les textures. Flams, productes dietètics, formatges d’untar o gelats contenen aquest additiu alimentari, l’E 410, d’origen natural i que quasi no aporta valor calòric. I és aquest producte que l’empresa CAROB exporta des de Mallorca a les indústries alimentàries de països com els Estats Units, el Japó, Austràlia o Dinamarca.

Garrovers del futur
La Conselleria d’Agricultura fa feina amb alguns dels principals comercialitzadors i productors de garrova en la investigació per conèixer quines són les varietats autòctones de garrovers que més rendeixen. Per això s’han sembrat diferents camps experimentals i s’estudia cada tipus de garrova per determinar quina és la varietat de garrova que aporta més sucres, més fibra o quin és el que produeix els pinyols més grossos, entre molts altres indicadors.
L’empresa CAROB compta amb el seu propi camp experimental de garrovers a Manacor, ubicada a la carretera de Conies. La plantació està dissenyada per a estudiar les diferents varietats locals de garrover i el comportament dels diferents arbres en un sistema de regadiu. L’extensió de la plantació és de 40 hectàrees amb 5 parcel·les de 8 hectàrees separades on s’estudien 5 varietats.
Tot i que la revalorització del preu de la garrova es deu a les aplicacions que els pinyols d’aquest fruit tenen com espessant en la indústria alimentària, la polpa de la garrova també ha entrat en el mercat de l’alimentació humana quan fa només alguns anys es dedicava exclusivament a alimentar el bestiar. “De la polpa o la garrova trossejada se’n fan farines, cremes dolces per untar, siropes i productes que es poden utilitzar com a substituts de la xocolata, són sectors de mercat que han crescut i que tenen futur però que no faran pujar ni mantenir el preu de les garroves. La polpa, encara que representa al voltant del 86 % del pes de cada fruit, quasi no té valor com a matèria primera i la majoria de la producció es continua destinant a l’alimentació animal”, assegura Marga Sureda.
Però a més del sector de l’alimentació, els derivats de la garrova també podrien tenir aplicacions en l’agricultura. “Estam desenvolupant un adob natural a base de les restes de la pell de la llavor del garroví. El nostre objectiu és trobar noves aplicacions i minimitzar els residus que es generen durant la fabricació de la goma de garroví i reciclar les deixalles que generam durant el nostre procés de fabricació”, assegura Sureda.

Back To Top
Search