L’ametlerar, un paisatge que lluita per sobreviure

Les dades oficials apunten prop de 21.000 hectàrees de cultiu d’ametlerar. Tanmateix, la realitat és tota una altra. Les hectàrees cultivades per ser explotades de forma real, segons fonts de la Conselleria d’Agricultura, no ultrapassarien les 6.000. L’abandonament del camp, la devaluació del preu del bessó d’ametla mallorquina i les malalties com ara fongs o darrerament la Xylella fastidiosa han fet estralls en un dels béns paisatgístics més característics del camp mallorquí. De fet, les filades perfectes d’ametles florits eren el complement hivernal perfecte a les platges d’arena blanca i aigua turquesa de l’estiu.

Moltes de les hectàrees que malviuen encara avui són fruit d’una herència patrimonial que els darrers pagesos encara mantenen de forma precària. Són els mateixos que quan l’ametla va barata no la cullen. I els que quan va cara tampoc perquè la producció és baixa. La producció de fruita seca en secà a Mallorca no és rendible, avui en dia. És per això que els nous, i escassos, productors d’ametla, situats sobretot a la zona del Raiguer i també al migjorn mallorquí, opten pel cultiu intensiu d’aquest producte, amb la incorporació del regadiu, com a forma d’optimització de la producció.

Els productors d’ametla es poden acollir a les ajudes europees, anomenades PAC (Política Agrària Comuna) sempre que els seus camps d’ametlers contenguin una densitat superior als 80 ametlers per hectàrea. En la majoria de casos, es tractarà d’un pedaç per sostenir la malmenada pagesia mallorquina, que representa, a tot estirar, un u per cent del producte interior brut.