skip to Main Content

“L’Apalabrados és per a l’Scrabble com el Fifa World Player per al futbol”

Parlem una mica d’scrabble. Com se us va acudir adaptar el joc al català en el seu moment?
MS:
Ens vam conèixer arran d’això. El 1989 vam fer el primer campionat d’scrabble amb en Tísner.

Tenc entès que en Tísner s’havia fet el seu propi joc.
MS: Ell havia adaptat les lletres, el tauler no. Ho tenia en una caixa per fer també els mots encreuats, i amb totes les lletres catalanes com ara la Ç, la NY la L·L…

Fèieu partides duplicades en aquell temps?
MS: Sí, les fèiem amb nens, però no preparades. En Tísner la jugava en viu. Jo hi feia d’espíquer i la reproduïa. Els nens jugaven per parelles. Amb el Salvador Alsius vam fer també un campionat amb partides de quatre. Allà hi va guanyar la Lluïsa, la dona d’en Tísner, que era qui en realitat li preparava les graelles. Qui tenia l’habilitat amb les lletres era ella, i en Tísner feia les definicions.

Hi ha jugadors manacorins que diuen que l’Apalabrados és per a l’Scrabble és com el futbol sala per al futbol.
MS: El creador de l’Apalabrados és un argentí que sembla en Messi, petitet… s’ha fet multimilionari amb l’aplicació. Jo m’hi vaig enganxar de seguida. Quan vaig fer cinquanta anys vaig llançar un repte per la tele que em passaria vint-i-quatre hores jugant a l’Apalabrados i respondria tothom que em reptés. M’hi vaig passar tot el dia. No vaig acabar gairebé cap partida perquè em van reptar 2.800 persones. Vaig aconseguir obrir 1.900 partides. De seguida vaig començar a veure que hi havia jugadors exitosos perquè apel·laven a l’autoengany… no hi havia límit de temps i hi havia eines per buscar les paraules. La gent no era sincera perquè tampoc no sabia si a l’altra banda hi havia sinceritat. Hi havia gent que em guanyava i pel xat m’escrivia amb faltes d’ortografia… Vaig conèixer l’Apalabrados gravant un videoclip d’Els Amics de les Arts… tots els tècnics estaven enganxats als mòbils jugant a Apalabrados. La comparació del futbol sala encara és massa benèvola. No és el futbol sala, l’Apalabrados és el Fifa World Player, perquè no és el mateix joc.

El valor de les lletres en la versió catalana és desconcertant, perquè hi ha lletres de freqüència regular que valen molts de punts…
OC: Quan vam fer el joc amb el Lluís de Yzaguirre, va ser la primera versió d’scrabble que es feia amb mitjans informàtics. Per tant, de tots els scrabbles que hi ha és el que més s’assembla a la llengua. D’aquí vam fer l’adaptació. Com que vam creure que l’scrabble en català perquè tingués vida s’havia de separar del castellà i també que havia de ser una eina a l’ensenyament, havíem de prestigiar els fenòmens més característics del català. Si ho féssim ara potser prendríem altres decisions, com en el cas de la Q, on vam optar per la puresa, que diu que la Q i la U han d’anar separades.

Quin estat de salut li veis a l’scrabble actualment?
MS: Jo, ara que fa temps que me n’he allunyat, m’adono amb gran joia que ha sobrepassat uns nuclis que semblava que naixeria i moriria amb nosaltres mateixos. És un joc tutelat per una marca, però sobretot és un joc que admet una millora molt bona per al bon jugador que l’allunya del que acaba d’entrar. Li fa falta un treball de classe mitjana entre la trobada escolar i el jugador d’elit que coneix paraules estranyes i poc habituals.
OC: A més és un joc introduït a les cases, a les famílies, que saben que fan una compra cultural, perquè la gent vol jugar en la seva llengua. Se’n venen milers cada any.

Back To Top
Search