Skip to content

L’aparcament de l’Hospital de Manacor, col·lapsat

Les obres per posar plaques solars duen retard, el que dificulta que els pacients, familiars i professionals hi puguin aparcar amb facilitat

Aparcar a l’Hospital de Manacor s’ha convertit en una odissea. “Des de l’estiu estam igual, aparcar ens suposa un estrès diari”, assegura el pneumòleg Antoni Albaladejo. I és que, comenta, “l’aparcament està col·lapsat, és una jungla i hi ha baralles constants per un lloc”.

I així ho reconeix la gerent de l’hospital, Catalina Vadell. “La veritat és que seguin en una situació difícil, s’han ajuntat tres coses que no s’haurien d’haver ajuntat mai”, lamenta. Explica que “la Conselleria de Transició Energètica va treure un projecte per posar plaques solars, amb el qual estam contentíssims, però havien d’acabar i encara no ha acabat; després, varen començar les nostres obres al setembre i pensàvem que ja faria un any que l’Ajuntament hauria aconseguit comprar els terrenys per ampliar i no ha estat possible”.

“Ni ho intentam”

Un problema que afecta de manera directa als pacients i als seus familiars. De fet, hi ha algunes persones que no inverteixen esforços a trobar un lloc a prop de l’hospital. “Ja ni ho intentam per no perdre temps i per no enfadar-nos”, assegura l’acompanyant Bel Salom.

I és que aquells que ho intenten, poques vegades tenen sort. Catalina Ribot, per exemple, explica que una de les darreres vegades que va acompanyar un familiar a l’hospital varen partir 40 minuts abans per poder torbar un lloc. “Quan arribàvem, ja veiem les voreres de la carretera plenes i vàrem entrar, però vàrem estar deu minuts per travessar l’aparcament”, explica. Al final varen aparcar al costat de la Guàrdia Civil.

Ara bé, quan es tracta de persones majors o amb dificultats de mobilitat, la situació es complica més. I Ribot també s’hi ha trobat. Explica, però, que per no passar pena va deixar a la pacient “a la porta d’urgències i després vaig anar a aparcar tota sola”. Una opció per la qual aposten molts de familiars, tal com assegura Vadell.

“Massa paciència tenen els pacients i familiars”, diu la gerent.

El professionals

Els treballadors de la casa també ho pateixen i se’ls demanava que cercassin alternatives. N’hi ha que ho fan així. Per exemple, la infermera manacorina Xisca Fluxà explica que, “si fa bon temps, vaig a peu perquè és molt difícil agafar lloc i segons a quina hora arribes, és quasi impossible”. Una opció que, assegura, “al final et compensa”. Però quan la distància entre casa i hospital és més gran es pot optar per deixar el cotxe a Manacor. La també infermera Margalida Duran assegura que “ni m’esforç a entrar a l’aparcament de l’hospital; se’ns va dir que intentéssim prioritzar el pàrquing pels pacients i no em sap greu caminar una estona”, reconeix.

Tot i això, moltes persones aparquen a la vorera de la carretera. “I l’altre dia hi havia una filera de cotxes multats, el que em sorprèn tenint en compte la situació amb la qual estam”,lamenta el pneumòleg.

Ampliació de terreny

A hores d’ara no saben quan acabarà. Vadell diu que començarà a millorar “quan s’hagin acabat de posar les plaques solars, però es podrà respirar de bon de veres quan els terrenys que ha adquirit l’Ajuntament siguin de la Conselleria”.

I amb això estan fent feina. La delegada d’Urbanisme, Núria Hinojosa, calcula que “serà molt aviat” i explica que ara només estan “pendent que la Conselleria o Ib-Salut ens digui qui ha de firmar, que supòs que aquesta setmana ens donaran el nom i enviarem per fer l’esborrany”. “La cosa important és que es puguin requalificar” i “s’han de convertir amb un equipament sanitari.”, detalla.

Back To Top
Search