[/pullquote]
Quan arribarà el tren elèctric a Manacor? Es compleixen els terminis que estaven prevists?
Hem de dir que les obres es varen iniciar el mes de juny de l’any passat i tenien un termini d’execució d’un any… A hores d’ara hem d’explicar que s’ha endarrerit una mica; per qüestions tècniques inesperades al principi, i organitzatives, hi ha un retràs de devers dos mesos. La major part, ara, la part grossa, ja està feta. Si us hi heu fixat, per devora l’estació, o quan anau cap a Petra, tots els pals ja estan posats; les subestacions noves, per exemple la que hi ha darrere el polígon, estan pràcticament acabades… Ara la part que queda per fer, és de cables, acabar de posar el cable que du el corrent. Pel que fa a previsions: a finals de setembre esperam que es puguin acabar les obres; llavors s’han de fer una sèrie de proves: s’ha de donar corrent a tot el sistema per comprovar que funciona. Això pot durar devers quinze dies, llavors ja podrem operar normalment amb el servei. Per tant, ens plantam al mes d’octubre. Hem de dir que la línia de sa Pobla està un poc més avançada, ara començaran les proves amb el tren elèctric. A grans trets, el mes d’octubre ho podrem tenir tot operatiu.
Quins avantatges suposarà això pels usuaris? Tant a nivell de rapidesa, com de freqüència, etc.
Per començar la durada del trajecte es reduirà entre cinc i deu minuts. Per quins motius? El primer, que no farà falta fer el canvi de tren i eliminarem el temps que esperavem a l’enllaç. El segon motiu és que els trens elèctrics són més ràpids a l’hora d’arrancar i de frenar, són molt més eficients, per això a cada estació guanyarem temps. Tot això farà possible que baixarem de l’hora en el trajecte Palma-Manacor i a més, serà més còmode.
I hi haurà més freqüència de trens?
La freqüència no depèn només de l’electrificació, però sí que és cert que volem augmentar el personal del SFM, el nombre de maquinistes, per poder pujar freqüències. L’objectiu final seria que en hora punta hi pogués haver un tren cada 40 minuts, però això és un objectiu final, fins que no hàgim acabat el procés de les obres i llavors d’augment de recursos humans, no ho podrem posar en marxa. Per ara garantim la reducció del temps de trajecte, i a final d’any o a partir de l’any que ve esperam poder començar amb l’augment de freqüències.
En tren elèctric és un tren més segur?
Hem de dir un parell de coses en aquest sentit. Una cosa important a tenir en compte és que part dels retards i avaries d’aquests mesos ha estat perquè combinàvem el servei diürn i amb les obres nocturnes. Teníem maquinària fent feina damunt la via el vespre, i en qualque moment pot ser que tocàs qualque element, que ha suposat petits problemes a l’hora d’operar amb el dièsel. Això ja no hi serà. En segon lloc, hem de tenir en compte que el tren dièsel que tenim nosaltres consta de màquines que tenen uns certs anys, i tenen tendència a tenir més avaries que no el tren elèctric. Ara bé, el 100% de seguretat no existeix, el tren elèctric també pot tenir avaries, però sí que tenim comprovat que el nivell d’incidències és menor. Són màquines més viables a l’hora del manteniment i avaries i confiam que tot això quedi millorat.
Quins eren els grans objectius que tenia la Direcció General de Transports per aquesta legislatura?
Damunt els acords pel canvi que va signar el Govern hi havia, per aquesta Direcció General, dues grans tasques. Una era l’electrificació completa de la xarxa ferroviària, i l’altra, la integració tarifària, que les targetes per anar fins a Palma fossin compatibles amb l’EMT. Una vegada estigui completada l’obra d’electrificació s’haurà assolit el primer objectiu al 100%. Amb el segon objectiu encara hi estam fent feina. Ja hem fet diferents acords, per poder compatibilitzar les màquines, tant de tren com de bus, és a dir, que amb la mateixa targeta puguis pujar al metro, al tren, al bus, i no hi hagi diferència en els sistemes de pagament, entre el TIB i l’ EMT. Altres objectius que ens marcàrem eren, per una part, la renovació de les concessions de busos. Ara estam en fase de licitació, i esper que dins el setembre puguem adjudicar els contractes nous per posar en marxa els nous serveis. Per altra part, un altre objectiu era l’elaboració del Pla Director de Mobilitat. Aquest pla el que pretén és dibuixar el que voldríem que fos el sistema de transport de cara al futur, ja no tant per aquesta legislatura, que queda poc temps, sinó pels propers quatre o vuit anys. És a llarg termini, i ja parla d’ampliar la xarxa ferroviària, de mesures per fomentar la mobilitat sostenible… És més ambiciós. Esperam que pugui quedar aprovat abans d’acabar la legislatura.
Dius que el Pla Director parla de l’ampliació de la xarxa ferroviària; la línia Manacor-Artà, hi és present?
Sí, i no només recuperam el projecte original per arribar fins a Artà, sinó que reflexionam sobre la possibilitat d’arribar a Cala Millor i Cala Rajada.
Heu valorat si són compatibles la via verda i el tren?
El Pla Director no hi entra, només marca els grans eixos, que llavors s’hauran de concretar. Però està clar que hi haurà trams que coincidiran i s’haurà de fer una alternativa, les dues coses estrictament són difícils de compatibilitzar. Ara bé, és cert que avui la via verda és un passeig emprat i apreciat i seria bo trobar una alternativa.
Quines altres línies es podrien habilitar?
Les altres línies que tendríem seria Palma-Llucmajor, prioritària, i el tramvia que uniria Palma amb l’aeroport. Després, sa Pobla-Alcúdia. No té sentit arribar a sa Pobla i no continuar. I com dèiem abans, tot això haurà d’anar acompanyat de mesures per desincentivar l’ús del cotxe. Si feim trens però no convencem la gent que ha de deixar el cotxe, serà tot més difícil. Per tant s’han de fer les dues coses: posar transport públic i fer polítiques integrals de mobilitat.
Pensa que són compatibles la política de transport públic amb iniciatives com la de l’autovia Llucmajor-Campos del Consell?
L’autovia Llucmajor-Campos és un projecte que el Consell va decidir prioritzar abans que nosaltres tenguéssim el Pla Director de Mobilitat. Entenem que és un tram de pocs quilòmetres amb complicacions de seguretat… Ara, bé, una vegada fet això, el Pla Director diu que els propers deu o vint anys no s’han de fer més autopistes. La solució a partir d’ara dels problemes de mobilitat no ha de ser ampliar carreteres, sinó gestionar la demanda i donar alternatives.
El Govern pot operar per ell mateix o necessita el suport de Madrid?
Per finançar tot això s’ha de treballar amb un model de gestió interadministratiu, si no vénen doblers de Madrid serà molt difícil tirar-ho endavant, però a la vegada, la comunitat autònoma i els Consells hi han de participar. Nosaltres plantejarem a Madrid, tant amb el REIB com amb altres convenis específics, la necessitat de recuperar el Conveni Ferroviari.
Vols afegir qualque cosa més?
Només dir que aquesta legislatura ha estat per tornar a posar en marxa la màquina una altra vegada, veníem d’una situació de retallades, d’una legislatura en la qual s’havien returat moltes coses. Si haguéssim continuat amb el ritme d’inversions que hi havia a l’anterior pacte ara estaríem més avançats. Però bé, ara la màquina torna a estar en marxa.
