El col·lectiu d’infermeres ha fet saber als mitjans de comunicació que estan en desacord amb la suposada decisió de la gerència de l’hospital que les guàrdies passin de 12 hores a 7.
L’Assemblea d’Infermeres de l’Hospital de Manacor ha declarat que “fa temps que ens trobem en una situació molt delicada a causa de la manca de personal per adequar les ràtios de pacients per infermera, la qual cosa comporta un alt risc per a la salut dels pacients, però també pel personal, ja que implica un nivell continu d’estrès i pressió laboral que repercuteix tant en la nostra salut mental com física”.
D’altra banda, apunten que “des de gerència, a través de les supervisores de les unitats d’hospitalització, se’ns ha comunicat que la intenció és reforçar el personal d’infermeria, però que aquest reforç es vol fer en torns de 7 hores, sense tenir en compte les característiques especials d’horaris que tenim a l’hospital”.
Finalment, recorden que “els torns de 12 hores es van instaurar a l’hospital des de la seva obertura, i aquest horari ens permet conciliar la vida professional i personal d’una manera més equilibrada, i compensa l’esforç físic i mental que suposa la càrrega de treball i la pressió a la qual estam sotmeses en el dia a dia. A més, també redueix el cost del transport i ens permet tenir una major flexibilitat horària”.
En contrast amb aquestes declaracions, la Directora d’Infermeria de l’hospital, Francesca Rosa Rosal, afirma que “primer de tot, aquesta assemblea no em consta que s’hagi constituït de manera oficial i, de fet, no m’han demanat mai cap reunió”. Afegeix que “l’assemblea no és, tampoc, una representació del conjunt de les infermeres, sinó que només hi són representades dues unitats: les quirúrgiques i les de medicina interna”. En segon lloc, la directora aclareix que “no hem promogut cap canvi de torn. Arran del fet que ens han concedit un reforç de 49 hores més per planta, hem ampliat la presència d’infermeres amb torns de 7 hores als moments més delicats del dia. Les hores s’han reduït perquè el còmput global no donava per a torns més llargs”. Quan li hem demanat sobre quina preferència té sobre la durada dels torns, ha explicat que “hi ha evidència científica que demostra que els torns de 12 són beneficiosos per als treballadors, perquè suposen una reducció dels dies de feina i milloren la mobilitat i la conciliació familiar, però depèn també de la situació de cadascú. Ara, quan xerrem de pacients, també hi ha molta evidència el torn de set hores que repercuteix molt positivament en l’assistència”. Per acabar, Rosal diu que “a mi m’agradaria molt millorar les ràtios d’infermeres, i no només jo, sinó totes les direccions autonòmiques i estatals. Però en aquest cas, simplement hem aplicat un reforç d’hores que ens han concedit”.
Cent per Cent ha tengut accés al testimoni anònim d’una infermera que n’ha donat la seva versió: “Segons m’han explicat, les infermeres de planta es varen queixar quan se’ls exigia fer els informes, ja que no els donava temps i anaven molt apurades amb la feina, com per afegir-hi les tasques administratives. Atenent les queixes, la gerència va ‘afegir infermeres’ (cosa que no és certa del tot, ja que són les mateixes infermeres que són, però s’han afegit, entre els seus torns de 12h, torns de 7h) per fer informes. Per tant, les infermeres faran d’administratives en torns afegits”. Tot plegat fa reflexionar sobre l’eficiència de la comunicació dins aquesta institució.
