skip to Main Content

Les ciutats perdudes de la balear Maior

Antoni Puig

Un dels aspectes més interessants de la història antiga de les nostres illes és el de l’existència de certes ciutats de les quals sabem el nom però que encara no podem situar en el mapa. Com si parléssim d’una llegenda o d’una rondalla, es poden denominar ciutats desaparegudes, unes ciutats que existiren i de les quals hem perdut tota traça. Ara bé, encara que dins totes les llegendes hi ha una veritat històrica, aquí no parlarem de llegendes sinó que, com sempre, parlarem de ciència. Per exemple, una llegenda pot ser la de la Ciutat de Parella, a Menorca, aquella ciutat que, segons diuen, es va enfonsar dins la mar a Ponent de Ciutadella per l’enveja d’una altra ciutat i que es desencantarà, tal com diu la cançó, quan es trobin a la vorera de la mar, set Joans i set Joanes… Tot això és realment evocador però no sabem quina realitat hi pot haver darrere d’aquesta història, per això aquí no tractarem de cap misteri. En canvi veurem els casos de dues ciutats reals que van existir a Mallorca abans dels romans i que no sabem on són: Guium i Tucis.
La font principal per conèixer el nom d’aquestes ciutats és l’escriptor romà Plini el Vell, una de les veus més autoritzades del segle I dC. Per entendre la figura de Plini, per exemple, és interessant saber que era el general en cap de la flota militar romana que va acudir a Pompeia quan l’erupció del Vesuvi va fer necessària l’evacuació de la seva població (i en la qual va morir fins i tot el mateix Plini, víctima de la seva curiositat). És important remarcar la solvència de l’autor perquè la menció de Plini és l’única notícia que tenim de l’existència de Guium i Tucis, un testimoni que ens descriu totes les ciutats existents a les Balears al segle I dC. Nuclis com Mago (Maó), Bocchoris (Boquer, Pollença), Iamo (Ciutadella), Sanissera (Sa Nitja) o Pollentia (Alcúdia), totes ciutats que coneixem i que en molts casos han generat ciutats o viles actuals.
Així de tota aquesta llista només ens falten Guium i Tucis per això sabem que existiren encara que no les sabem localitzar. Aquest fet, el d’haver perdut la seva ubicació pot ser deguda a diferents causes. Una és que, evidentment, aquestes ciutats existeixin i hagin perdut el nom, que siguin alguna ciutat coneguda però que no sabem que tengui aquests orígens. Una altra possibilitat és que les ciutats es despoblassin i no en quedi res visible (havent perdut també tota traça del seu nom) i la darrera és que siguin un lloc conegut, un jaciment que coneixem amb un altre nom… Per exemple, Capocorb (Llucmajor) o Can Daniel Gran (Pollença) podrien ser Guium o Tucis perquè els noms pels quals avui coneixem els poblats indígenes d’abans dels romans són noms moderns, no en coneixem quasi mai els noms antics. Tal vegada per saber quins són els candidats amb més números hem de tornar al text de Plini. Sabem que de la llista de ciutats, Guium i Tucis eren dos nuclis privilegiats pels romans, és a dir, segurament antics aliats del temps de la conquesta romana. Si és així hem d’esperar que fossin uns nuclis de certa importància, com podrien ser Capocorb o Can Daniel Gran (dos poblats molt extensos), però també pot ser que fossin uns llocs estratègics, situats a un lloc ben comunicat o amb accés a un recurs natural específic. Per exemple el nucli urbà de Ses Salines que està molt a prop de les salines i de la costa sud de l’illa. Precisament allà s’han trobat restes d’aquella època: les restes d’un fossar romà, una fortificació que podria ser la prova d’una fundació romana, per tant un altre lloc que seria un bon candidat per ser Guium o Tucis tot i que la realitat és que avui encara no sabrem on són aquestes dues ciutats. Tal vegada hem d’esperar que, com en altres casos, el de Bocchoris (Pollença) per exemple, es trobin inscripcions que vinculin un lloc amb un nom d’un nucli “urbà”. És el cas esmentat de Bocchoris, on ja fa segles es van localitzar a prop del Port de Pollença dues inscripcions, a prop del lloc on es conserva el topònim segurament derivat de Bocchoris: Boquer. Això ha fet que avui s’accepti com a ben segura la localització d’aquesta ciutat que també és a la “llista” de Plini. Qui sap quan es trobaran noves proves que vinculin altres punts amb les ciutats desaparegudes.

 

Back To Top
×Close search
Search