Oliver va relatar part de la seva trajectòria vital a través de les veus de na Blanqueta i na Mel, dos dels animals de qui es va envoltar. Els dies 9, 10 i 12 de febrer aquestes ‘Cusses’ pugen a l’escenari del Teatre. En parlam amb el seu director, Salvador Miralles.
Qui són aquestes dues cusses que parlen de la vida de la seva madona?
Na Blanqueta va ser la cussa que l’acompanyà durant el seu trasplantament de cor i també en el moment en què l’amo, en Jaume Fuster, va morir. Crec que aquest conte que va escriure Maria Antònia Oliver li va servir per explicar una cosa que no era capaç de contar en primera persona. I na Mel és una cussa jove, més vital, que serveix tal vegada per descriure moments més dolços.
I en quina forma apareixen a l’escenari les cusses de Maria Antònia Oliver?
Fan de cusses i lladren. Però a l’escenari hi ha dues actrius i dos tamborets. Res pus. El gruix de la feina ha estat crear els personatges fent que conservin la personalitat dels animals. En certs moments hem anat a cercar deixos i moviments que ens hi recorden, però ho feim des d’un lloc poètic. No és un espectacle coreogràfic. El pes el té el text i el to intimista que creen els dos personatges a l’hora d’interpretar aquest autoretrat que Maria Antònia Oliver va fer-se a través de la mirada de dues cusses.
Quina relació tenia Oliver amb els cans i els moixos?
Li agradaven molt i en va tenir moltíssims. En Foc, na Rossa, na Blanqueta, en Blau, en Cel… tots els noms que els va posar són plens de llum. Ella els estimava molt i hi havia una frase que repetia sovint: “les meves cusses són les meves amigues”, hi tenia una relació molt especial. I tant ella com la seva parella, en Jaume Fuster, tenien certes actituds pro animalistes. Jo vaig conèixer alguns dels seus animals de companyia i quan na Maria Antònia va morir, vaig pensar que aquesta seria una bona història per convertir en un homenatge a l’escritpora.
Va ser llavors que va fructificar aquest projecte?
Realment qui han fet possible aquest muntatge són les actrius Aina M. Algaba i Antònia Santandreu. Elles duen el pes de la companyia Idecop Teatre. Feia cert temps que intentàvem moure alguna cosa plegats i els vaig proposar Cusses. Elles s’entusiasmaren amb el text, perquè toca de manera molt eficaç el bessó de l’emotivitat i ens vàrem posar a fer feina.
D’on surt el text? És una adaptació o directament un text de l’autora?
L’adaptació dels textos i la dramatúrgia són d’Assun Planas. Na Blanqueta i na Mel són dos contes escrits i publicats de manera independent. Però a Cusses dialoguen i van explicant moments, reflexions i punts de vista que varen compartir Maria Antònia Oliver i Jaume Fuster. Ells, evidentment, són l’amo i la madona. Jo, per part meva, hi he afegit petits trossets d’altres relats
Quins dies podrem veure Cusses a Manacor?
Estrenam a la Sala major del Teatre dijous dia 9 de febrer i també tenim funció, dia 10. Serà a les 19.30 h. I tornarem diumenge dia 12 de febrer, però a les sis de l’horabaixa.
