skip to Main Content

“Les dones cantaren el gran gruix de les tonades i cants de Mallorca que recull el Cançoner Popular de Catalunya”

La musicòloga i investigadora Bàrbara Duran ha rebut el XXVII Premi Castellitx d’Investigació per l’obra Unes cantades de veus fresques a la plaça. Dones algaidines a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

Per què us fixau en l’aportació de les dones al Cançoner?

El pare Josep Massot em va donar accés a materials no publicats com dietaris i apunts que especialistes com Baltasar Samper i Josep Maria Casas ompliren l’estiu del 1925 quan vengueren a Mallorca per recollir cançons. A partir d’aquí he pogut comprovar que en indrets com Maria de la Salut les informants varen ser totes dones.

Es repeteix en altres indrets aquesta tendència?

A Calvià només va cantar un home i la cançó li va sortir esguerrada. I en el cas d’Algaida, Pina i Randa, on es varen recollir unes 140 cançons. Tot i que les dones representaren un 48’6% dels informants, cantaren un 69’9% de les cançons que figuren en el cançoner. El gran gruix de les peces mallorquines que recull el cançoner popular de Catalunya les cantaren les dones.

Quina va ser la seva aportació?

En el cas d’Algaida varen ser les treballadores del taller de brotats de Petra Gelabert les que varen cantar a tres veus La ciutat de Nàpols o La porquerola. Cantaren romanços, cançons narratives i altres cançons polifòniques, cantades a diverses veus. També cantaren tonades de feina, moltes dones les sabien encara que fossin de feines pròpies dels homes, com menar carro. Altres dones també feren les seves aportacions des de l’àmbit de la pagesia.

Com hem d’imaginar aquests tallers de brodat de finals del segle XIX i principis del XX?

Ha estat fonamental poder comptar amb el treball de Lourdes Melis sobre els tallers de brodadores de Sant Llorenç. Tot forma part d’un procés de transformació econòmica i social. Les dones del taller de can Peu de Rata de Manacor també cantaven mentre brodaven. La feina era un lloc on es podia cantar en companyia i les dones ocuparen aquest espai amb música. Cantaven de manera polifònica, a diverses veus i així ho apunten els folkloristes i els experts que venien a recopilar cançons. La cançó polifònica no ha estat especialment valorada en els cançoners, es creia que era menys pura que el cant popular de les tonades. La meva intenció és fer una aproximació al cant femení cantat a diverses veus i recollit en els diversos cançoners.

Han perdurat aquests cants polifònics?

Sí, són les Sales, els goigs, les serenates i les cançons amb interaccions entre els cantants que normalment cantaven els homes en públic. Però les dones també cantaven aquest tipus de cançons i així ho demostren, per exemple, les brodadores del taller d’Algaida.

Cap on seguirà la investigació dels materials del cançoner?

Els dietaris de la missió del cançoner de 1932 estaven, en part, perduts la doctora Caterina Valriu n’ha recuperat i volem reconstruir l’itinerari i identificar qui va cantar les cançons.

Back To Top
Search