Skip to content

“Les dones joves de cada vegada són menys tolerants davant la violència sexual”

Maria Duran (Manacor, 1953) és la directora de l’Institut Balear de la Dona i amb motiu del 25N fa una radiografia sobre la situació  de les violències masclistes. També del canvi de perfil dels agressors, la banalització de la sexualitat i la lluita contra la prostitució i l’accés a la pornografia.

Dia 25 és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, però des de l’IB Dona hi treballau de manera constant. Ara mateix, quines són les línies principals d’actuació?
En aquests moments la prevenció de la violència contra les dones és fonamental en la infància i l’adolescència. Que entenguin què és la violència masclista i la violència sexual, però també intervenir en la influència de la pornografia damunt els infants de 10 anys i els adolescents. Entenem que és violència que els nins i les nines abans de sentir qualsevol pulsió sexual tenguin accés a una sexualitat que humilia i que exerceix violència i violacions a les dones. Quant a la sensibilització, sabem que la gran majoria de dones estan totalment sensibilitzades en contra de la violència masclista que, d’una manera o altra, totes l’hem patida. Però no basta, sinó que hem d’implicar els homes. Pensam que la societat necessita que sumem. Per tant, totes hem de plantar cara. Pel que fa a l’atenció i la intervenció, tenim un repte pel 2022 en l’àmbit de l’atenció telefònica immediata o l’acompanyament a les dones: aprofundir els recursos i posar-los més accessibles a les dones vulnerables, que són les que tenen discapacitat, les dones majors i les dones migrants, que moltes vegades no entenen l’idioma o no tenen accés als recursos perquè desconeixien la seva existència. Per tant, el nostre telèfon d’atenció, 971178989, a partir de dia 1 de gener podrà atendre a les dones sordes i ens podran dirigir missatges escrits al nostre whatsapp, 639837476. Un altre dels aspectes important és que hem especialitzat el servei d’acompanyament: enguany ja hem acompanyat una vintena de dones víctimes d’agressió sexual i feim comptes augmentar el servei perquè ens temem que la banalització de la sexualitat ha donat peu a moltes violacions. Davant això, confiam el 2023 tenir un centre de crisi per a l’atenció integral a les víctimes de violència sexual i ja al segon semestre del 2022 donar una atenció especialitzada psicològica i jurídica d’urgència. Amb la pandèmia vàrem obrir una altra línia de suport a les víctimes que no volien denunciar o que no volien demanar una ordre de protecció. Duim més de 400 cridades a dones grans, que moltes vegades no troben el suport dels seus familiars propers per denunciar.

Les dones grans ara denuncien més?
A raó de la pandèmia han emergit les consultes que fan al servei 24 hores dones que fa molts anys que pateixen violència per part de la seva parella. Diríem que la franja grossa de consultes és entre els 21 i 40 anys, després la de 40 a 50. Però hem tengut un increment de cridades de nines de 15 anys fins a 20. També ha augmentat una mitjana de 10 telefonades cada mes de dones de més de 65 anys. La majoria d’elles fa més de 20 anys són víctimes de violència masclista, però ara ha augmentat el grau de violència física.

Quin és l’estat de la violència cap a les dones amb discapacitat?
Estan en una situació de quasi indefensió. Si la discapacitat és intel·lectual o psíquica tenen molt mal de fer donar-se a entendre i entendre que estan patint violència masclista. I si és física, també tenen dificultats en tenir accés i coneixement d’aquesta realitat. Com a percepció, et diria que n’hi ha més que a les dones sense discapacitat.

Com ha afectat la banalització de la sexualitat?
No només violen, sinó que ho graven sabent que és un delicte. Però ho fan per poder mostrar als amics que han violat. Un 11% de les violacions en grup dels dos darrers anys a tot l’Estat han estat gravades i posades a les xarxes socials o divulgades a través de WhatsApp. Era impensable en un altre moment.

Ha canviat el perill del volador en els darrers 10 – 15 anys?
Abans, el perfil majoritari era el d’un home que no coneixia la víctima i aprofitava la nit per violar-la. Ara, és un home que coneix una dona en una primera cita, la convida a beure i ja es pensa que té el dret a mantenir relacions sexuals i l’obliga. O un que acaba de conèixer una al·lota en una discoteca i es pensa que la pot violar i no pensa que és violació, pensa que té dret perquè ha acceptat un beure o li ha donat conversa. També ha augmentat la submissió química, és a dir, que els hi posen alguna cosa a la beguda. Davant tot això, és necessari afrontar-ho des d’una perspectiva de prevenció i atenció i acompanyament a les víctimes. I de conscienciació als operadors jurídics que intervenen.

En quin sector s’ha de fer més feina per evitar arribar a les situacions extremes?
A les Balears hi ha una mitjana de 788 denúncies cada any de violència sexual, la macroenquesta que es va fer a tot l’estat el 2019 diu que a les Illes hi ha entre 7.000 i 10.000 de dones que han estat víctimes de qualque tipus de violència sexual. És a dir, es denuncien entre un 10 i 12% de tots els casos de violència.

És important remarcar que la violència contra les dones no només és la que té lloc entre parelles i exparelles. També la podem viure amb amics, al carrer o a la feina.
Sí. La violència contra les dones s’exerceix pel simple fet de ser dones. La violència sexual és una altra forma de violència contra les dones. Sempre té el comú denominador que s’exerceix damunt una dona. Es pensen que si vols pujar de categoria professional o si vols tenir més bones notes, pots deixar que et grapegin. Això és un assetjament bastant generalitzat. La violència econòmica també.

Com creis que evoluciona l’actitud de les víctimes?
Estic detectant que les dones joves de cada vegada són menys tolerants davant la violència sexual i denuncien molt més aviat, tot i la victimització que suposa. Per això, volem reforçar el servei d’acompanyament a les víctimes perquè hi ha una tendència a trobar justificació i a culpabilitzar les dones que són víctimes en el sentit que no ho han evitat. No en el que s’ho hagin cercat.

Alguns discursos polítics perjudiquen en erradicar les violències?
Els discursos negacionistes de la violència cap a les dones indueixen a la violència cap a les dones. Des del moment que diuen que no existeix, la banalitzen i, per tant, els receptors ho poden tolerar, acceptar i fer-li un tractament de masculinitat malmesa.

Preocupen tants casos a hores d’ara?
Em preocupa la violència que està amagada, no que hi hagi casos. Tampoc no m’esperava davant el coneixement que de la violència masclista, els homes mantenguin aquesta equidistància. Els violents i els violadors són un petit percentatge de tots els homes que no arriba al 5%.

Què es pot fer per erradicar-ho?
Una de les coses que més crec és amb l’educació i la prevenció de la violència masclista als centres escolars. Una lluita contra aquest accés a la pornografia, ja que s’inicien sexualment amb la pornografia fent un aprenentatge que volen aplicar. Si això no va bé perquè ella no hi consent, acudeixen a la prostitució i la dinàmica de dominació es va reproduint. Per tant, hem d’afrontar això, però també dins l’escola perquè la pornografia a les xarxes socials és brutal. Just a una web pornogràfica oberta a tothom hi ha 75.000 violacions reals. Hem de pensar que això és tan greu com ho ha estat la Covid.

La lluita contra l’abolició de la prostitució, com està?
Entenem que no es pot dir mai que hi hagi consentiment i entenem que és una violació a canvi de diners majoritàriament pels proxenetes o traficants. Fa dos anys que treballam perquè les dones que estan a la prostitució puguin tenir alternatives. Tenim presentat un projecte europeu juntament amb altres nou Comunitats Autònomes. Si l’aproven significarà el rescat de 1.500 dones i com recuperaran el seu pla de vida amb una feina remunerada d’acord amb les seves expectatives abans d’entrar a la prostitució.

Back To Top
Search