skip to Main Content

Les dones, la revolta imparable

Com tantes d’altres accions civicosocials vinculades a la participació i a l’activisme, el 8 de març, dia de la dona, va ser un dia aigualit i, mai més ben dit, passat per aigua. A les inclemències meteorològiques, sempre imprevisibles, s’hi afegien aquesta vegada les restriccions derivades de la pandèmia de la Covid-19. Tanmateix, el manifest es va llegir amb l’assistència d’una dotzena de persones.

No creim que sigui gratuïta la contestació que dia sí i dia també troben els col·lectius feministes a les xarxes socials i en entorns ultradretans. El poder de la revolució feminista ha descol·locat l’extrema dreta, que situa l’alliberament de les dones com una de les dianes preferents del neofeixisme espanyol.

Mentrestant, les reivindicacions, lluny de perdre actualitat, recobren força i raó. Les restriccions de la pandèmia han posat al descobert el que moltes veus clamaven des de feia temps, i que moltes d’altres pretenien silenciar o obviar: les desigualtats entre homes i dones continuen essent flagrants i amb les mesures actuals s’han accentuat, però alhora s’han fet més visibles.

Tota la societat civil, d’altra banda, s’ha vist debilitada per les restriccions, tant per la pèrdua de llibertats, com també pel desànim o la desmobilització que provoca una situació tan atípica com la que ens ha tocat viure aquest darrer any. No és debades, però, tampoc, que si hi ha un col·lectiu que ha aconseguitr mantenir viva la flama, aquest ha estat el feminisme. Un senyal inequívoc que aquesta revolució ha vengut per quedar i que la utopia d’una societat igualitària continua dempeus i en lluita. els desafiaments del segle XXI i la tercera dècada acabada de començar són majúsculs, però no hi ha límits en la capacitat del moviment feminista, que ha esdevingut transversal i abasta totes les capes de la societat. Com tantes altres revolucions, el feminisme també ha bastit un discurs sòlid que defuig el dogma i cerca la justícia i la igualtat. Ara li tocarà lluitar contra la màquina capitalista, sempre disposada a assimiliar aquells qui la qüestionen. Certament, ha de ser rebuda com una bona notícia, la incorporació dels postulats feministes en determinats relats i discursos oficials, però l’entrada en el discurs políticament correcte esdevé també un perill contra el qual cal estar sempre vigilant. L’assimilació discursiva no va acompanyada gairebé mai de la factual. Per mostra, el botó ecologista.

Back To Top
Search