Aquest escrit d’avui no hauria de ser necessari. De tothom és sabut que la línia editorial de la nostra publicació sempre ha donat suport a les causes socials, solidàries, fins i tot a les impossibles, potser per més utòpiques, potser per més abrandades. Vivim en una societat i un entorn que beuen directament, encara avui, de les revolucions decimonòniques, potser de les que es forjaren, també, durant els inicis del segle XX. En tot cas, la tradició de la qual beuen totes les lluites d’avui té més de cent anys, els valors que defensen aquestes lluites són també seculars, i encara avui, com si en lloc d’avançar haguéssim anat per enrere com els crancs, es fa necessari, urgent i imperiosament obligat d’escriure ja no per la igualtat entre homes i dones, sinó per la dignitat.
La fesomia de la nostra societat es configura a través d’estereotips dels quals és gairebé impossible fugir-ne. L’estereotip actua, al cap i a la fi, com un complex, com un paper assignat del qual no sabem o no podem o no volem fugir. Atrapats per la xarxa estereotípica, gastam energies inútilment, i a cada moviment ens sentim més enredats pels fils del costum i la tradició.
Podem parlar de la conciliació entre vida laboral i familiar, podem parlar de la violència de gènere, podem parlar de l’ús exclusiu de la imatge de la dona com a objecte, podem parlar de la discriminació per a determinats llocs de feina… Podríem parlar de tantes coses que hom pensava que arribarien a estar superades ben entrat el segle XXI i que, tanmateix, semblen tornar amb més força que mai impulsades no se sap per quins mecanismes.
Esperàvem no haver d’escriure enguany aquest article, però l’escrivim, conscients que molt possiblement no serà el darrer que parli de la injustícia entre les persones, que és, al cap i a la fi, la raó de ser de totes aquelles reivindicacions per les quals lluitaren, potser moriren, molts dels nostres repadrins. No es tracta, a la fi, de les dones, es tracta de les persones. I per això és que caldrà continuar escrivint articles com aquest durant tants d’anys.