skip to Main Content

Les dones progressistes varen ser objecte de mecanismes de repressió específics durant la Guerra Civil

Les repressions durant el conflicte varen ser una de les principals causes de mort, però n’hi hagué de moltes tipologies diferents en funció del territori i, sobretot, del gènere. David Ginard ho explica a ‘Obrir per Tancar’

La Guerra Civil va tenir un fort impacte sobre la societat en forma de repressions. Les violències i coaccions variaven en funció del territori i del gènere de les persones acusades. I és sobre aquest tema que va aprofundir l’historiador David Ginard a la darrera conferència que ha acollit el cicle ‘Obrir per Tancar’ titulada ‘Repressions, territori i gènere durant la Guerra Civil, el cas de les Balears”. El també professor de la UIB va recordar i remarcar que la repressió va provocar “la major part de les morts que es van generar a les Illes Balears” durant el conflicte “amb molta diferència”.

Ginard explica que l’arxipèlag és “un microcosmos de què va passar al conjunt” de l’estat, ja que cada illa va ser ocupada pel bàndol nacionalista a moments diferents de la guerra. Les repressions responien a uns patrons establerts pel general Mola l’any 1936 i s’aplicaven de manera diferent en funció del territori.

Condemnes a mort i assassinats

A Mallorca, les conseqüències es van viure des de l’inici. Les “privacions de llibertat dels primers dies van acompanyades, molt sovint, d’apallissaments”, però no acostumen a provocar la mort, segons explica Ginard. Els primers assassinats no arriben fins al juliol 1936.

Amb el temps, qualsevol fet trivial es podia considerar oposició al règim. Per regular-ho es van crear Consells de Guerra, però es continuaven fent execucions al marge de la llei. Es calcula que “entre l’any 36 i 39 hi ha 300 persones condemnades a mort a Mallorca” i la meitat són executades, explica. Especifica que gairebé el 90% de les víctimes podrien haver estat assassinades de manera extrajudicial.

Repressió simbòlica, moral i sexuada

Una vegada més ens trobam amb el “sempitern problema de la invisibilitat de la dona com a subjecte històric”. “Són formes que deixen molt pocs vestigis documentals”, assegura David Ginard. Però la realitat és que les dones progressistes també varen ser acusades, castigades i sentenciades a mort. Va ser una repressió simbòlica, moral i sexuada. A més a més, representen el 5% dels presoners polítics mallorquins.

Ara bé, el nombre de dones que van morir és molt baix. A les Balears no se’n va executar cap per Consell de Guerra, però sí que van ser assassinades al marge de la llei. L’historiador apunta que van ser “entorn d’una vintena”, que vendria a ser l’1%.

El fet de ser dona tant podia agreujar com atenuar la sentència final, ja que en alguns casos es podia considerar que contribuïa a la revolució. En altres, es considerava que estaven influenciades per l’home i es rebaixava la pena. Especialment eren acusades de rebel·lió militar, adhesió, auxili, excitació i, sobretot, seducció a la rebel·lió. També per comentaris fets en privat o abans del 1936. No ens hem d’oblidar que, en algunes ocasions, les utilitzaven com a ostatges perquè no havien pogut empresonar el seu home.

Les repressions i sentències eren específiques per a elles. Les humiliaven i, també, humiliaven als vençuts. “El rapat de cabells, la ingestió d’oli de ricí, agressions sexuals, l’obligació a anar a fer neta la caserna o el quarter de Falange” són alguns exemples de “repressions sexuades”. És una mostra del patriarcalisme i la ideologia sexista del règim.

Back To Top
Search