“Les dones tenen més paciència”

Fa trenta-cinc anys que Cati Galmés, amb l’ajuda dels seus pares, que eren pagesos, va obrir el supermercat de Sa Marjal, al carrer de ses Parres. Hi venien producte de primera mà, i també tenien lleteria, amb llet del dia de les seves vaques. Avui s’hi poden trobar productes de neteja, d’higiene personal i sobretot d’alimentació. També duen pa de Ca’n Ribot i de Ca’n Revell. Cati Galmés explica que “tenim clients de pas, però sobretot la clientela és de la barriada, gent que ve cada dia, o cada dos dies, i fan la compra per a la casa, i d’altres que venen de cap a cap d’any a comprar el pa”. A banda d’aquests productes, també venen plantes i ramellers, molt apreciats pels clients.

A Sa Marjal, a banda de Cati, hi fa feina Miquel Llull, el seu home, i una dependenta a mitja jornada els dematins, que és quan tenen la punta més alta de feina.

A l’hora d’explicar com poden competir amb les grans superfícies, diuen que “el més important és el tracte amb el client, i no enganar ningú. Quan demanam a Miquel Llull com s’explica que qui dugui aquesta casta de negocis siguin majoritàriament dones, Miquel Llull afirma que “tenen més paciència que els homes en l’atenció al client”.

“Tenim clientela de barriada que compren per fer el dinar”

Fa quatre generacions que hi són. “Primer va començar el padrí de ma mare, que hi tenia un magatzem i feien sobretot intercanvi, després continuaren els meus padrins, ma mare, i ara jo i el meu cosí”. Qui s’explica així és Bel Sansó, la titular de l’emblemàtica botiga de Ca Na Rovellona, al carrer d’en Muntaner. “Tenim clientela de barriada, venen a comprar un poc de tot, tant per fer el dinar, com per dur-se’n un descuit que hagin fet en la compra grossa a una altra banda”.

Sansó comenta que venen fruita, verdura fresca, pa, cocarrois, panades, conserves, i també productes de neteja, que tenen en un lloc apartat per la normativa sanitària.

Hi venen producte local i de temporada, i fins i tot qualque cosa feta seva a fora vila. “A l’estiu melons, síndries i coses així es venen molt bé”, diu Bel Sansó, que a més reconeix, precisament, que l’estiu sempre sol ser més fluixet. Ca Na Rovellona dona per mantenir dos sous, el seu i el del seu cosí, però Sansó explica que “si has de pagar lloguer ja és més fotut”, alhora que no troba una explicació pel fet que majoritàriament aquesta casta de negocis estigui sempre en mans de dones.

Ella fa una desena d’anys que du el capdavant de Ca Na Rovellona i s’hi veu fins que arribi el dia que s’hagi de retirar. Després, ja ho veurem!