Gabriel Alomar Garau, Miquel Grimalt i Josep Antoni Troya presentaren aquest estudi sobre les eres de Manacor a les XII Jornades d’Història Local. Les eres han estat des de segles unes infraestructures fonamentals per entendre la cultura dels cereals, especialment a la Mediterrània.
En aquest estudi es fa un examen de les eres del terme de Manacor, tal com aquestes apareixen grafiades en les fotografies aèries del vol de l’any 1956, conegut com a “vol americà”. Les eres com a objectes físics i com a fenomen geogràfic, un espai de terra que és definit al DCVB Alcover Moll com a “espai de terra, generalment rodonenc, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre’ls i separar la palla del gra (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); cast. era”.
És un senyal incontestable d’una cultura de base cerealística, com es pot trobar majoritàriament a la Mediterrània i Àsia Menor. Pel que fa a la geografia del fenomen, la primera cosa que ve al cas és examinar com es distribueixen: 5.890 eres, 1,63 u./km². Aquest mapa es basa en la interpretació de la fotografia aèria citada del 1956.
Per tant, es trobaven operatives eres i totes unes infraestructures agràries: molins a més d’algunes sínies. Sa Pobla i Muro tenen molta densitat, i municipis com Manacor en tenen moltes, unes 476 eres estan comptabilitzades. Segons el cens agrari de 1962 el 36.44 % de la superfície agrària era de cereals i llegums.
En la interpretació de la fotografia esmentada, es veuen concentracions d’eres, especialment al voltant del nucli urbà de Mancor. I una distribució més difosa que es corresponen amb cases de possessió. Hi ha una relació òbvia i directa entre la localització de les eres i el tipus de cobertura del sòl damunt el qual aquestes eres es localitzen. En el cas de Manacor, la superfície dedicada a cultius de cereals i llegums era aleshores (primer cens agrari del 1962) de 10.570,7 Ha. (el 36% de la superfície del municipi). No resulta rar, d’acord amb l’anàlisi fet, que gairebé el 55% de les eres de Manacor inventariades apareguin localitzades sobre aquelles cobertures del sòl que el Sistema d’Ocupació del Sòl d’Espanya (SIOSE) de l’any 2005, classifica com a cultius herbacis. Si combinam aquestes dades, el 80,5% de les eres de Manacor estan sobre cultius herbacis cerealístics i cultius de fruiteres.
115 eres perviuen a Manacor. Les eres actuals han estat integrades dins jardins contemporanis, si s’han conservat d’alguna manera. Quan s’examina la seva distribució territorial, s’observen dos patrons bàsics de distribució: una distribució difusa i una més concentrada. La primera correspon, en general, a les eres que es localitzen a cada possessió. La segona correspon, sobretot, a eres situades en la perifèria del nucli urbà de Manacor. Als sectors dels municipis més muntanyosos i, per tant, molt menys agrícoles, difícilment hi ha eres, com també ocorre dins les àrees de garriga.
A vegades les eres són usades per col·locar-hi altres elements nous d’enjardinament paisatgístic. A Son Llodrà Nou i a Son Vaquer de l’Olivar hi ha unes àrees bastant amagades. S’ha generat una base de dades relatives a l’estudi de l’era; i és interessant veure també les dades estadístiques sobre les mides de les eres, uns dels factors més importants.
