Les famílies han de triar entre les escoletes municipals gratuïtes o les privades

Parlam amb diverses famílies que escolaritzen els seus fills en l’etapa de zero a tres anys. Entre els que trien centres privats i els que opten per les escoletes municipals, feim un balanç de les conseqüències de l’anunciada gratuïtat en el mapa educatiu de la primera infantesa a Manacor.

Maria Martí. El seu fill ha començat a l’escoleta pública Nins i nines:

“Hi ha hagut tanta demanda a les públiques per la gratuïtat, que hem passat pena de no poder accedir-hi. Ha costat, però anirà a Nins i nines”

“El nostre fill comença enguany a l’escoleta, ho fa al curs 1-2 anys i hem passat pena de no poder matricular-lo a les escoletes municipals. Fins i tot vàrem demanar plaça a una escoleta privada que ens agradava molt perquè ja ens havien donat per fet que no entrava a cap dels dos centres públics”, lamenta Maria Martí. La seva primera opció eren les escoletes municipals, per convicció i per la confiança en les professionals que hi fan feina. Però hi ha hagut tanta demanda amb els rumors sobre la gratuïtat, que moltes famílies més del que és habitual varen demanar plaça. Ens havien dit que els que no poden entrar a Son Boga, sempre solen poder matricular-se a Nins i Nines. Però el fet és que en un primer moment, vàrem quedar fora de totes dues”, lamenta. “Ha costat, però finalment anirà a Nins i Nines. Dia 11 de setembre començam l’adaptació”, celebra Maria Martí. Sobre l’augment de la demanda a les escoletes a partir de la gratuïtat de tota l’etapa educativa de zero a tres anys, “el fet de no pagar matrícula ni quotes mensuals genera un efecte crida que és difícil de digerir. És cert que falten places de 0 a 3 anys a Manacor, hi hauria d’haver qualque manera de prioritzar les famílies que necessiten conciliar per poder continuar fent feina”, opina. “A ca nostra feim feina tots dos i no sé com ho haguéssim fet si no haguéssim pogut deixar el nin a l’escoleta”.

Àngels Puig. La seva família ha triat el centre privat Es jardí:

“Tenia clar que volia dur el meu fill a un centre privat per la seva metodologia educativa. Sé que és més car, però ho feim per convicció”

“Va ser la nostra primera i única opció. L’únic hàndicap va ser el preu i el fet que el centre no aplica la gratuïtat que sí que ofereixen les escoletes públiques”, explica Àngels Puig. Malgrat tot, “jo tenia clar que volia dur-lo al centre privat Es jardí per la metodologia que apliquen, per l’ambient tan familiar que s’hi respira, per l’atenció que rep per part dels educadors i perquè només són nou infants en tot el centre”, raona aquesta mare que es dedica a la docència.
“Sé que les quotes són més cares, però hem triat Es jardí per convicció i n’estam molt contents, vàrem començar el procés d’adaptació dia 21 d’agost. Malgrat tot, la matrícula no ha estat fàcil “perquè són tan poquets a l’escola, que costa que quedin llocs llures per a nous alumnes, confessa Àngels Puig. Tot i que ella defensa aferrissadament la llibertat educativa que poden practicar les escoletes privades, “tenia certes pors i passava pena de com reaccionaria en determinades situacions. I en tot allò que ens feia patir, el nostre fill ens demostra que se’n surt molt bé”, afegeix. “Sabem que si hagués començat l’escoleta abans d’aquest curs, tot plegat hauria generat una certa crisi en ell i a la família. Ara tot ha anat fantàsticament bé, li encanten els infants, a l’escoleta practiquen una educació més lliure i aprenen a partir del seuinterès i dels interessos de tot el grup”, conclou.

 

Maria Antònia Llull. La seva família ha optat per l’escoleta Joguines:

“Ens havien parlat molt bé del centre, era la nostra primera opció i malgrat la gratuïtat, no ens hem plantejat canviar-la a la pública”

“Altres famílies que coneixem ens havien parlat molt bé de l’escoleta Joguines i quan vàrem anar a conèixer el centre ens va encantar el tracte de les professionals que hi fan feina. Era la nostra primera opció i malgrat que ja sentíem a dir que el Govern assumiria el cost de les matrícules i les quotes a les escoletes públiques, nosaltres ja estàvem convençuts. No ens hem plantejat en cap moment canviar la nostra filla a la pública”, explica Maria Antònia Llull.
La seva filla ha començat enguany la seva escolarització. “El procés d’adaptació ha estat molt fàcil. Nosaltres dos feim feina i fins ara les padrines i la família cuidaven la nina. S’adapta molt bé a tot i no és enyoradissa. Ens ho ha posat molt fàcil i deixar-la a l’escoleta no ha estat gens complicat”, confessa la mare. I és que en el seu cas, fins i tot han pogut escurçar l’adaptació de l’infant al centre. Les escoletes fan que els pares i les mares acompanyin els fills a les escoletes i hi estiguin amb ells algunes hores. “El procés sol durar entre una i dues setmanes, però nosaltres no ho tenim fàcil per deixar la feina. Com que la nina s’adapta molt bé als canvis, el primer dia ho vàrem poder enllestir i la nina ve contentíssima a casa”, explica Maria Antònia Llull. I de fet, és aquesta adaptació a la realitat de cada família allò que fa que molts optin per centres privats. “Solen tenir horaris més flexibles i un tracte molt personalitzat”, conclou Llull.

Leandro Munar. La seva filla va a l’escoleta municipal Son Boga:

“Sabíem que era difícil entrar a les escoletes municipals i quan ens varen oferir un lloc a Son Boga, no ho dubtàrem. N’estam molt contents”

Ja és el segon any que la filla de Leandro Munar començarà el curs a l’escoleta municipal Son Boga. “Va començar l’any passat, però serà enguany que podrem aprofitar la gratuïtat del curs”, explica. L’any passat, quan havien de triar escoleta, va visitar alguns centres privats amb la seva parella. “No teníem cap prioritat marcada, ens havien recomanat algunes escoletes privades. Les vàrem anar a veure i també vàrem voler conèixer les escoletes municipals. Ens va agradar més la de Son Boga que la Nins i nines. Volíem triar aquella que més ens convencés i tenir diferents opcions”, relata aquest pare. “Al mateix temps sabíem que era difícil entrar a les escoletes municipals. Quan ens varen oferir un lloc a Son Boga, no ho dubtarem i n’estam molt contents”, confessa Leandro Munar.
A més de la matrícula gratuïta a tots els cursos, per aquest pare allò que cal valorar d’aquesta escoleta “és la feina que fan les educadores i totes les persones que fan feina a Son Boga. La seva dedicació i tot el que fan és impagable i les seves condicions laborals haurien de millorar. També els seus salaris”, reivindica Munar. “La nostra filla fa amics, comença a relacionar-se amb infants que són iguals que ella, se sent acompanyada per les mestres i cada dia surt de l’escola contentíssima. Anar-la a cercar i veure-la així és impagable. Tothom ho hauria de valorar més”, conclou.