Skip to content

“Les infermeres han de dedicar-se a la investigació a casa, quan tornen de fer feina assistencial”

Parlam amb dues infermeres que col·laboren dins l’àrea d’Investigació en Infermeria de l’Hospital de Manacor. Són Joana Maria Julià Móra (Porreres, 1975) i Ismael Fernández Fernández (Vigo, 1981) i ens expliquen quins projectes duen a terme i quins reptes tenen per endavant.

Ismael, tu fa poc que ets el coordinador de l’àrea. En què consisteix aquesta figura?
I.F.: Aquesta figura és un pont entre el món assistencial i el de la investigació. Ajudam a cercar finançament i a divulgar els nostres estudis, a crear xarxa entre institucions i investigadors i a gestionar la burocràcia. També assessoram amb la part metodològica i d’escriptura dels estudis.

Quins són els vostres interessos de recerca?
J.M.J: M’interessa sobretot la investigació qualitativa, la que es preocupa per les vivències i les experiències dels pacients i les famílies.
I.F.: Jo m’he dedicat principalment a estudiar accessos vasculars, de fet és el tema de tesi doctoral que estic fent.

Quins són els darrers estudis que heu publicat?
I.F.: El darrer que he publicat és una revisió sistemàtica sobre la implantació d’un cert tipus de vies. Hi ha un algorisme que, per certs paràmetres, considera necessari emprar aquestes vies, però hem vist que les infermeres, al final, es decanten per altres sistemes. I hem intentat esbrinar quines són les motivacions que duen a les infermeres a contradir l’opció més tècnicament eficient.
J.M.J: Tenim un article en vies de publicació sobre com varen viure els pacients i les seves famílies les restriccions de visita derivades de la covid. Després en vàrem fer un sobre la relació dels professionals amb el comitè d’ètica, que ens va aportar informació molt valuosa a nivell intern.

Quines necessitats teniu, com a investigadors en Infermeria?
J.M.J: No tenim temps ni recursos (ni econòmics, ni humans). Tot el que feim d’investigació ha de ser a casa, en tornar de la feina. I no hauria de ser així. Si un dia em vull dedicar a investigar a la feina, he de deixar de veure pacients. I sol considerar-se més important això que investigar. Per a mi, són importants les dues coses.
I.F.: Les investigadores solen acabar a la Universitat, perquè les infermeres assistencials, com diu na Joana Maria, no tenen temps per a dedicar-s’hi. A més de més finançament i més personal, necessitam que la nova direcció i la nova gerència comparteixi els nostres interessos, doni suport els nostres projectes i ens ajudi a estendre ponts, a crear xarxa amb altres institucions.

Per què és necessari, que investiguin, les infermeres?
J.M.J: És important que, perquè les infermeres que feim recerca siguem més visibles, hem d’investigar més i que divulgar els resultats que obtenim. Per exemple, a través dels mitjans de comunicació.
I.F.: Necessitam visibilització. La investigació en cures és necessària, ho hem de saber fer veure. De vegades hi ha una actitud condescendent, “què estudiareu, com col·locar els pacients?”, idò sí! Les cures són importants per a tothom i les hem de fer de la manera més eficient possible. I per això cal investigar.

 

Back To Top
Search