skip to Main Content

Les nines també volen aprendre

El Calaix del Temps d’Albert Carvajal

Començada la segona meitat del segle XIX, el nostre ajuntament es posà al capdavant de tota una sèrie d’iniciatives de caràcter educatiu i cultural adreçades a formar les generacions més joves de la vila, aleshores sotmeses a unes condicions extremes marcades per la pobresa i unes elevades taxes d’analfabetisme que obligaven les gents més humils a haver de treballar quasi des de l’edat infantil.
Certament, eren mesures importants que no feien més que reforçar el poder cada vegada major de les elits locals sobre la resta dels seus conciutadans. Si l’any 1862 es donava la primera passa amb la creació d’una escola municipal de música, el 1864 es fundava una acadèmia de dibuix on s’impartirien classes entre setembre i maig, de dilluns a divendres i en horari de 10.00 h a 12.00 h. La resta de mesos, el professor restaria obligat a fer dues hores de dibuix els diumenges horabaixa, entre les 17.00 h i les 19.00h. Les condicions acordades per a la creació de l’escola foren les següents:

  •  L’ajuntament adquiriria el mobiliari necessari per al seu funcionament.
  • El mestre es cuidaria del combustible per a l’enllumenat i de facilitar als alumnes els models originals per dibuixar. Rebria un sou municipal de 3.000 rals anuals a més de les quotes que pagarien els alumnes de família acomodada, és a dir, aquelles que contribuïen anualment amb 100 rals o més. Aquesta quota era de 4 rals mensuals per lliçó.
  • Els estudiants portarien de ca seva la llibreta de dibuix i els llapis.

Es realitzaren unes proves d’oposició per tal de dotar la nova acadèmia de professor: la plaça va recaure en Pere Joan Riera, gerrer i escultor local de prestigi que venia d’estar becat uns anys abans a les classes dependents de l’Academia de San Fernando de Madrid. Seguidament, el mestre picapedrer Joan Pocoví adequà un dels locals de l’antic claustre de sant Vicenç Ferrer i el fuster Salvador Juan ‘Tauleta’ fabricà les cadires, les taules i les prestatgeries necessàries. I començà el curs. Llavors el sistema d’ensenyament es basava en unes cartilles o plantilles formades per col·leccions d’estampes que oferien parts del cos per a la seva reproducció. Amb aquest material s’iniciava els estudiants en l’aprenentatge del dibuix d’acord amb la còpia reiterada.
El fet va ser, emperò, que bé des del consistori o bé per decisió del mestre no es permetia que les nines pobres poguessin matricular-s’hi. Fins que a finals de febrer de 1866, essent batle Pere Antoni Bosch, un grup de pares s’adreçà a l’ajuntament exigint que la vila afavorís també l’accés de les nines de famílies humils a l’ensenyament artístic. Els cappares municipals hagueren de formar una comissió per entrevistar-se amb Pere Joan Riera el qual no els posà cap impediment per impartir-los classes gratuïtes. El batle, vista la postura favorable del mestre, oferí als demandants la possibilitat que les seves filles rebessin formació de dilluns a divendres entre les 12.30 h i les 14.00 h. Això sí, sense mesclar-se amb els nins. Una petita passa impensable en el context d’aquells anys.

Back To Top
Search