Les perles grans. Els primers tallers

Aquesta comunicació de Sebastià Sansó Barceló ens apropa als inicis de la fàbrica de les perles grans a Manacor, vinculada a l’arribada del tren. El dia clau en la història de les perles a Manacor fou el 19 de setembre de 1902, quan Julien Pierre, representant d’Hugo Heusch i companyia, signava el contracte d’arrendament d’un local al carrer de Sant Antoni, per engegar-hi la que s’hauria de convertir en la primera instal·lació fabril de la indústria perlera local. Abans, els Heusch havien establert part dels seus negocis a Barcelona i, posteriorment a Palma, un taller de fabricació de perles bufades.
Els empresaris ja havien notat possibilitats; perquè sols dos mesos després, concretament el 5 de desembre de 1902, el mateix Pierre signava la compra, als germans Mesquida Riera, d’uns terrenys als Creuers i s’acceptava el pressupost presentat pel contractista local Pere Joan Gelabert Muntaner per construir el primer dels tres locals on s’estableix la fàbrica definitiva, encara que no consta la data. Demanaren una autorització per a instal·lar un motor el febrer el 17 de febrer de 1903, i per tant podem dir que el primer taller estava construït.
Es conserva també un acord amb l’Ajuntament, del desembre de 1902, relatiu a la il·luminació entre el taller i l’entrada del poble, que era més o menys cap a la plaça de Sant Jaume. La part de darrere del taller es va fer amb cantons del 2, de mida de rei, i aquí s’hi pot veure la idea que un dia es podria eixamplar el taller. Pere Joan Gelabert va entregar un nou pressupost per a la segona i també tercera nau, i tot havia d’estar acabat cap al 1907, hi ha un informe de l’enginyer on es dóna permís per eixamplar l’edifici.
Es compra un altre terreny per afegir a aquests primers. Inicialment, tots els encarregats eren francesos, Julien Pierre, la família Jastard, Louis Bourdeux (la dona que ensenyava a les altres dones a manejar les càpsuletes). Aquesta Louis Bourdeux va ser la que va muntar després el taller de perles a Felanitx.
El sentiment de classe obrera que es forma va permetre la primera vaga femenina a Manacor, i probablement la primera d’Espanya, malgrat ser solament 100 dones. La premsa de l’època es féu ressò, encara que no van aconseguir res, sols que el rector anés a la fàbrica, fes uns bons sermons i totes tornaren a fer feina l’endemà. Solament va durar un dia i mig.
Hi ha documents que mostren també l’estructura del sindicat La Perla i la Labor. El 1950 encara es podien veure els tres tallers inclosos dins el complex de les perles, i fins i tot a la dècada de 1970. No consta a la documentació consultada, però sembla lògic que un dels factors que decidiren el trasllat, en un primer moment, el gruix de la seva producció i, posteriorment, la totalitat, fou la facilitat de comunicacions derivada de l’arribada del servei ferroviari a Manacor (1879). A aquest factor, s’afegia la possibilitat d’aconseguir terrenys suficients i a bon preu per a la construcció d’una fàbrica que preveien de considerable magnitud, en una zona on s’anava ubicant l’embrió del primer “polígon industrial” del poble, al mateix temps que s’aprofitaria l’abundant mà d’obra femenina, majoritàriament jornalera a temps parcial, amb què necessitava obtenir recursos en temps difícils i, conseqüentment, mancava l’esperit reivindicatiu, que els empresaris alemanys començaven a detectar a Barcelona i a Ciutat.