[/pullquote]
Quan i com varen començar les Perles a Manacor?
El 1902. En principi era una empresa d’Hugo Heusch, un alemany; la seva família eren industrials, ells es varen establir a París, i de tot d’una feien unes capsuletes de vidre buides, que es farcien de nacre, però això es desfeia aviat. Llavors es varen establir a Barcelona, en aquells temps hi havia molts d’alemanys que ho feien, això era devers el 1890. Allà varen muntar uns tallers grans, al carrer Viladomat, i hi feien aquestes capsuletes que dèiem, agulles, etc. Però llavors hi va haver la Setmana Tràgica i tengueren molts de problemes de vagues… Per això varen decidir establir-se a Palma, a una travessia del carrer dels Oms, això era a finals del segle XIX i principis del XX.
A Manacor feia uns anys que havien posat el tren. I devien saber que aquí la mà d’obra estava tirada de preu. En aquell temps els propietaris grossos els agafaven com volien, potser n’hi havia que ho tenien bé i feien feina tot l’any, però en la majoria de casos no hi havia feina segura. Així que aprofitaren això i s’instal·laren aquí, al carrer de Sant Antoni. Allà compraren un pis i començaren amb un parell de dones, llavors compraren un quartó allà on era la fàbrica grossa ara. Estam parlant del mes de novembre de 1902. Feren aquests tallers, la primera fase els va costar devers cinc mil pessetes, i començaren a arreplegar dones. Jo crec que al primer moment ja en devien tenir un centenar. També hi ha qui diu que varen venir aquí perquè les dones tenien moltes habilitats manuals, avesades a collir ametles i fer feina d’aquesta. No ho sé.
Com foren aquests primers anys?
El 1903 hi va haver aquí la que degué ser la primera vaga femenina que hi va haver Espanya. De 100 dones que tenien, 75 es varen posar en vaga. Però només va durar un dia i mig. Hi va anar el rector i els va fer un sermó. Els documents que he trobat diuen que les varen readmetre a totes menys a les “cabezillas.”
N’Heusch aquí només feia les capsuletes, eren una sucursal de Barcelona. N’hi havia que les feien als tallers i d’altres a ca seva. Era una tauleta, tenien com un cremador de carbur, amb un tubet que feia una flamaredeta. Els donaven un tubet, elles bufaven i el feien rodar, i allò feia una capsuleta buida, i elles tallaven. Tot i que depenia de la mida de la capsuleta, hi havia dones que en feien vuitanta mil cada setmana.
A poc a poc l’engranatge creixia…
El 1915 són devers 300, quasi totes joves i fadrines. La de més edat no devia passar els 45 anys. No he trobat si eren analfabetes o no. Els rics del poble, quan varen veure que els faltava mà d’obra, posaren emperons, i deien que era malsà, que les dones estiguessin tancades dins un taller, amb les flamarades. Tanmateix, el moment de la collita, els pares, o germans, anaven a la fàbrica a cercar les dones i els deien: “Au, cap a ca nostra.”
Però allò tirava per envant…
Sí. El principal mercat eren els Estats Units, el 1915 Heusch ja tenia una tenda a la Quinta Avinguda. Però llavors hi va haver una crisi, perquè les perles es rompien; i es va inventar la perla massissa. Es feien amb uns torns llargs, amb un motoret, unes politges, feien rodar un fil de coure, davant hi havia un vidre, i feia una goteta damunt el fil i els sortia una perla perfecta. L’any 17 tot el procés d’acabat es va passar a Manacor, i es va fundar una companyia que es deia IEPSA, que la fundaren amb un parell d’empresaris de Manacor, perquè estava mal vist que els alemanys s’ho fessin tot seu, però tanmateix eren homes de palla. Es trasllada tota la producció a Manacor, excepte la comercialització que es feia a Barcelona. Al mateix temps posaren articles de cel·luloide, pintes… Primer tenien els tallers dins la fàbrica, llavors es varen independitzar, tothom recorda la fàbrica de les pintes. Després varen obrir un taller a Felanitx, i donaven feina a Petra, Sant Llorenç… a dones que feien feina a ca seva a escarada. Per cert, una vegada vaig xerrar amb una dona felanitxera que deia que les felanitxeres feien més via que a Manacor, però supòs que això ho deia ella. En aquell temps posaren una francesa com a encarregada, gairebé tots els capatassos, encarregats, eren francesos. Llavors quan tengueren això, hi va haver el Crac del 29, i això els va fotre. Molta gent no sap que l’any 31 o 32 es va tancar la fàbrica, i va estar tancada un any o això, llavors, la tornaren a obrir. Després va arribar l’alçament, el cop d’estat, i Barcelona era republicana, ells se n’anaren, i a partir de llavors només funcionava la fàbrica d’aquí.
Quanta gent hi va arribar a haver que hi feia feina?
La vegada que n’he vist més crec que hi havia devers 850 empleats, hi havia devers 20 homes, els encarregats i els caps de secció. A defora són mals de contar però hi devia haver més de 100 persones, fins i tot les dones que feien feina al taller, encara se’n podien dur a ca seva, si volien.
Com eren les condicions de feina dels treballadors?
N’Heusch no és que fos un mal patró, no és que fos un explotador, per pasqua els donava farina per fer panades, per nadal també, llavors quan hi va haver la reglamentació per tenir vacances varen ser les primeres que en varen tenir. Quan el nombre d’empleats va ser suficient posaren un consultori mèdic; deixaven sortit les dones per donar mamar; tenien l’economat, i a cada empleat li donaven una targeta, que en teoria només era per empleats i la família directa, però no miraven molt prim. Jo record que hi anava a comprar, i les coses eren bastant més barates, parlam de l’any 75 i no hi havia ni Hiper ni res… Fins i tot hi havia roba, perfumeria….
I per què posà aquest economat, per tenir els empleats contents?
Va ser per obligació, ajuntant els empleats de Majorica i Perles Manacor, per llei l’havien de posar. Però bé, les dones que jo he conegut que hi feien feina estaven alabades, i amb el jornal d’aquestes dones va ser quan Manacor va recuperar el pols.
Quins varen ser els anys més bons?
Quan hi va haver la perla massissa, abans del 29, i llavors el 52 o això, quan trobaren la qualitat Majorica, que passa moltíssims de controls de qualitat. Quan vaig trobar les seccions antigues, sentia que les dones deien: feia feina a l’espilogar, i va resultar que era epilogar, d’epíleg. Tenien un ferro, i les perles que no eren perfectes, les feien trossos, perquè no s’usassin pus. Els collars de la Majorica tenen un nus a cada perla, i si el collar s’espenya, no hi haurà perles per tot, era una de les feines que es donaven a escarada, i si hi havia un collar mal fet no el pagaven.
Quan va començar la davallada?
Diria que quan hi va haver el canvi de titularitat de l’empresa, supòs que devia ser finals del segle XX. Així i tot encara hi ha bastanta gent que hi fa feina, també va per modes, pot ser que abans duguessin molt de collar, ara potser duen més polseres, anells, etc… La moda també influeix.
Què han significat les perles per Manacor?
Jo crec que les perles varen ser el que va treure Manacor de la misèria. Després de la crisi de finals del denou, Manacor va començar a treure el cap gràcies a les perles, també gràcies a la fusteria, però és que moltes fusteries es pogueren muntar perquè les dones aportaren el capital. Va arribar un moment en què hi devia haver devers deu fàbriques. Qualcunes varen durar, d’altres no tant, unes eren més petites…. Record Perles Sureda, Segura i Veny, Perles Martí, Madreperla…
Què en queda a Manacor d’aquest món de les perles?
La veritat és que jo de l’any 2008 ençà no he mirat res més. Però bé, la Majorica funciona, encara, però no sé quants empleats té. L’Orquídea, tot i que es va traslladar a Montuïri, encara té tenda aquí. Llavors Madreperla, Perles Sureda… no ho he seguit molt darrerament, però diria que encara funcionen.
Vols afegir qualque cosa més?
Si m’ho permeteu, voldria dir una cosa que no està relacionada amb el tema. Vull fer un llibre sobre els emigrants manacorins, i si qualque lector tengués informació, o fotos de família, d’emigrants del segle XIX fins als anys 20 dels segle XX i es volen posar en contacte amb jo, n’estaria agraït. El meu telèfon és el 606208610 i el meu correu electrònic sansobarcelo@gmail.com.
