Les primeres carreres de cavalls (II)

* “Montpier”, un dels cavalls més famosos del primer trot manacorí

El calaix del temps. Albert Carvajal

El programa es basà en cinc carreres, inclosa una d’homes al descans. La primera, que cobrí una distància de 3.000 metres (quatre voltes a la pista), estava adreçada a cavalls regionals de talla no superior als 1,30 metres i atorgà uns premis de 75 pessetes i 40 pessetes per als dos primers classificats (quantitats força importants a l’època). Els guanyadors foren ‘Marino’, propietat de Bartomeu Pons i menat per ‘Borina’ i ‘Naranjero’, de Rafel Sampol i guiat per ‘Cantares’.
La segona carrera, de 6.000 metres (vuit voltes), era exclusiva per a trotons que no haguessin aconseguit cap trofeu en una carrera ‘oficial’. En resultà guanyador del primer premi el cavall ‘Espliegue’, propietat de Mir i Barceló i conduït per Jordi Cabrer. El segon lloc va ser per a ‘Moro’, de Melcion Caldentey i menat per Aleix Galmés. Els premis repartits foren de 100 pessetes i 50 pessetes respectivament.
Pel que fa a la tercera carrera, amb els mateixos premis que l’anterior i amb un trajecte de 3.750 metres (cinc voltes), estava reservada als cavalls locals de manco de cinc anys. El primer premi el guanyà ‘Trini’, conduït per Aleix Galmés i propietat de Pere Galmés. I el segon, ‘Pastora’, d’Andreu Alcover i menat per Aleix Vallespir.
El pes de la tradició no podia mancar i, entre la tercera i la quarta carrera, es disputaren curses de velocitat d’homes amb premis de 25 pessetes per al guanyador i de 10 pessetes per al segon. El recorregut s’establí en 2.250 metres (tres voltes) i els participants restaven obligats a pagar dues pessetes en concepte de drets d’inscripció. Tal vegada per això mateix només hi hagué quatre corredors, que arribaren a meta en el següent ordre: Gabriel Gost, Miguel Santamaría, Antonio Pardo i Nicolau Salom.
La quarta cursa, també per a cavalls locals, però d’alçada no superior als 1,30 metres, va ser la més conflictiva. Només hi prengueren part dos participants, ‘Rei’ i ‘Cordelina’, propietat, respectivament, de Joan Grimalt i d’Andreu Fuster els quals eren també els menadors. Es mogué cert rebombori entre ells per la qual cosa els jurats es veren obligats a desqualificar-los davant les protestes dels espectadors.
La cinquena i darrera carrera, amb un traçat de 3.000 metres, quedà oberta a tota mena de trotons. En resultà guanyador ‘Montpier’, de Llorenç Caldentey i guiat per ‘Borina’. El segon lloc recaigué en ‘Matins’, de Barceló Mir i menat per Jordi Cabrer. ‘Montpier’ va ser poc després un dels cavalls més famosos de Mallorca i la seva presència era quasi obligada als hipòdroms de Ciutat per disputar els millors premis.
Per ser el document més antic que s’ha trobat fins ara, hom pot pensar que aquesta trobada de 1918 va suposar la consolidació d’un esport, l’hípica, l’afició del qual aniria aviat en augment. Fins al punt que un grup de seguidors, segurament sostinguts per algun anònim propietari local, feren les passes necessàries per disposar d’un recinte ben condicionat i més proper a la vila que permetés celebrar-hi amb normalitat i de forma assídua les reunions que s’hi volguessin organitzar. A principis de la dècada dels anys 1920 s’inaugurà a terres de Son Mas un senzill recinte d’uns 400 metres de corda conegut amb el nom de “sa Torreta d’en Bonet”.
Això no obstant, l’impuls definitiu no arribaria fins a les acaballes d’aquella mateixa dècada amb la fundació de la ‘Sociedad Hípica Manacorense’ la qual impulsaria la construcció d’una nova pista. Inaugurada solemnement l’any 1929 al final de l’actual carrer d’Artà, aviat se la batià com ‘Hipòdrom des Molí’ per l’existència a la part central d’una d’aquestes edificacions. Tal passa, aparentment petita, donaria lloc a dècades de glòria per al trot manacorí.