“De cada vegada és més complicat que els nostres alumnes es concentrin en la lectura. I ja no parl d’anar més enllà del text, sinó de comprendre el sentit primer del text”, diu Jesús Camargo, professor de Filosofia de l’IES Porto Cristo. “Passen per damunt les lletres de forma superficial com hi passen pel TikTok, pels Reels, pel BeReal…”. L’efecte de les pantalles per Camargo “ha afectat també el fet d’escriure, de tenir una lletra que ens identifica, m’escarrufen els qui diuen que ha de desaparèixer la lletra lligada, i que han de fer servir la lletra de pal perquè ja és la que trobaran a les pantalles”.
Camargo recorda que també “la gent gran tampoc ja no escriu”. Les pantalles són el més antinatural que hi ha, diu Jesús Camargo, “perquè és una llum que es fica dins els ulls, les xarxes socials són la caverna de Plató del segle XXI. Allò natural és que la llum es projecti a les coses perquè les puguem veure”. És, diu, “com si miràssim constantment el foc de la caverna de Plató”. Ens tenen encadenats, afirma aquest professor de Filosofia: “Estam encadenats a Google, que ja controla totes les escoles…”. Jesús Camargo recorda que Suècia ja comença a plantejar-se la paralització de la digitalització de les aules, i reivindica que els centres educatius haurien de ser “espais de desconnexió de totes aquestes pantalles”. Veu, Jesús Camargo, coses bones a les xarxes, que et permeten en un clic poder tenir accés a una obra d’art o a una informació a la qual seria difícil arribar. Igualment, veu com un perill per als drets d’autor, aquest accés tan senzill a qualsevol informació o creació. “Què serà, de l’art?”, es demana…
