Skip to content

NOTÍCIA

“L’escenari comença sobri i buit i acaba com una ciutat després d’un bombardeig”

Bea Insa és la creadora, directora i intèrpret de Contado por ellas, el muntatge sobre dones testimonis de la guerra civil i la repressió franquista que es representa aquest cap de setmana a la Sala La Fornal.

Com neix la idea de fer aquest muntatge de dones represaliades?
Neix d’una qüestió familiar meva. Jo sabia que la meva besàvia materna havia estat a la presó. I també el meu besavi. Des de petita, a casa, això havia surat en l’aire, però no se’n parlava gaire. El 2019 llegeixo uns llibres sobre la guerra civil a Castelló, que és d’on soc jo, i hi trobo la meva besàvia. Vaig trobar més informació als llibres que al que contava la meva família, perquè a la meva mare tampoc li havien contat res.

I a partir d’aquí neix tot.
Sí. A la nostra companyia tractem temes des del punt de vista de la crítica social. La memòria històrica ens inquieta i en volem parlar. També decideixo ampliar la història de la meva besàvia amb altres dues dones de Bilbao, on visc ara, i una més de Castelló. Faig recerca d’històries vives que vulguin contar com van viure la guerra civil.

Són testimonis directes, aquestes altres tres dones.
Sí. Una va néixer el 1930, una altra el 1932 i la darrera el 1934. Tinc una entrevista i em conten el que recorden: racionament, una denúncia, una condemna de mort, uns montículs de terra que resulten ser fosses comunes… També em parlen de les presons de dones i fem incís en la diferència de repressió entre els homes i les dones. El meu havi va estar tancat a 40 quilòmetres de casa. La meva àvia a 600.

Com es trasllada això a l’escenari?
És una combinació de diferents disciplines. Una de les dones és més física. Ballava, feia esport, anava en barca. Té un estil. Una altra era més tranquil·la, més narradora. També hi ha projeccions. Hi ha una combinació de teatre textual, físic, poètic, simbòlic. I l’acumulació d’elements molt simbòlics de la vida quotidiana. Uns cubells, un retrat de família. La simbologia que té la terra, vestits de dona, d’home, de nen petit, figures… I converses directes amb el públic en què explico algunes dades més concretes de fets puntuals. També hi ha cants tradicionals en català i en euskera. I petites accions que sense dir res verbalment diuen moltíssim de l’època. L’escenari comença sobri i buit i acaba, ple de figures, d’objectes, de terra. Com una ciutat després d’un bombardeig.

L’espectacle és en català?
La part de la meva besàvia sí. Les altres tres són en castellà.

I ets tota sola a l’escenari.
Sí, amb el tècnic que fa il·luminació, vídeo i so. Som dos. L’espectacle és molt ric.

L’obra ha participat en algun acte per la recuperació de la memòria històrica?
Vàrem ser a un festvial de Colòmbia: Mujeres en escena por la paz. Allà moltes militants polítiques han perdut els seus fills o part de la seva família. Igualment, a cada funció que fem, sempre se t’apropa gent a contar-te el que els va passar a ells. Tots hem viscut aquesta guerra i la seva repercussió.

PUBLICITAT

Back To Top
Search