skip to Main Content

L’Escola de Lluc a Manacor. Rafel Riera i Ricard Terrades estrenen nova música

Era el mes d’octubre quan ja ens vam fer ressò d’aquesta estrena, ajornada per la pandèmia. Rafel Riera (Petra, 1978) s’estrena com a compositor, i en aquesta presentació l’acompanyen alguns músics mallorquins que cal destacar. Riera, organista de Lluc, veurà dirigides les seves obres pel Ricard Terrades (Palma 1976) mestre de cor de Lluc i també director de l’escola de música del monestir. Lluc demostra que és, avui dia, un referent en la formació de músics mallorquins, però també un dels llocs que encara combinen música i espiritualitat. Ells dos ens conten el rerefons i contingut d’aquest concert de dia 12 a les 20.30 h al Convent de Manacor.

Rafel, fa uns mesos tu definires aquesta obra com una peça punyent, que no dóna treva, no et dóna descans. Com veus aquesta estrena, després de quasi vuit mesos després?
Aprofitant aquest temps en qual no hem pogut presentar l’obra, hem afegit al concert cinc antífones a capella: Salve regina, Ave regina Caelorum, Alma Redemptoris mater, Sub tuum in presidium i Regina Caeli Laetare. És un concert on els textos estan dedicats a la Mare de Déu, i la motivació ha estat l’Escolania de Lluc, que és el cor amb el qual treballam habitualment Ricard i jo, encara que òbviament pot ser interpretat a altres bandes.

Ricard, que significa aquesta estrena per tu?
Per mi és un privilegi dirigir aquestes peces de Rafel, primer per l’amistat que ens uneix, perquè fa vint anys que feim feina plegats. Ha estat una relació personal i professional molt intensa, i que m’agradaria durés molts anys. Després, per tot allò que puc aprendre, tenint el compositor a la vora dirigeixes d’una altra manera, generant processos molt interessants perquè veus la realitat interpretativa d’una altra manera, almanco amb uns ulls diferents. Crec que ha estat una feina molt enriquidora per tots, em sent privilegiat de l’oportunitat que em presenta Rafel de dirigir aquestes obres.

Pel que fa a la interpretació, Ricard, quins són els aspectes que més heu hagut de treballar?
A nivell musical el que hem hagut de treballar molt ha estat l’harmonia, perquè les tres veus no són extremadament difícils, però després posant-les juntes, amb les dissonàncies que es creen, els discursos harmònics que van sorgint, els hem hagut de treballar bastant. I la veritat que tothom hi ha posat el que ha sabut, intentant trobar el màxim d’expressivitat, i poder-ho cantar de la manera més descriptiva possible. Tot i que la música no ha de ser descriptiva, sinó que ha de sortir de dins. Però la tasca principal ha estat treballar aquests aspectes harmònics, que tot estigui posat al seu lloc i a punt.

Rafel, què esperes d’aquest concert, d’aquesta presentació teva com a compositor?
No esper res, en tot cas que la gent passi gust del concert i que senti música meva. Música meva sí, però és curiós, perquè aquest sentit de pertinença no el tenc. Aquesta és una cosa molt personal. Una vegada que ho has escrit i que ho has posat en ordre, ja està. Jo no tenc aquest sentit de pertinença, “Oh, això és meu…”. No, està escrit i jo quasi som un espectador més; no esper res fora de sèrie, sinó que la música compleixi la seva funció, i que cadascú ho interpreti segons la seva opinió, i que la música tengui la seva funció segons qui ho escolta, ni més ni pus.Els cantants que formen part d’aquesta estrena són de diferent procedència, tal com han volgut subratllat Riera i Terrades. Hi ha membres del grup Octoechos, fundant per Xavier Gelabert; però també d’Ars Antiqua, antics Blauets i membres de l’Acadèmia 1830 dirigida per Fernando Marina. Cal recordar que la formació instrumental de l’Stabat Mater són veus blanques, violí i violoncel, i les antífones són compostes únicament per veus.

Back To Top
Search