skip to Main Content

L’escolta com a art revolucionari. Jornades d’Estudis Sonors

Al llarg del segle XX apareixen alguns compositors (Cage, Murray Schafer) que capgiraran el concepte de música com a art, des del moment que consideren el so en qualsevol de les seves manifestacions com a material artístic. Malgrat aquestes aportacions, no és fàcil assolir una consciència del so com a element inseparable de la pròpia escolta i dels ambients sònics en els quals vivim immersos.
En aquest sentit que el departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca sota la direcció de la directora general Kika Coll ha programat unes Jornades d’Estudis Sonors que presenten un sistema d’assistència i difusió compatible amb els temps de pandèmia. Els coordinadors de les Jornades Txema González de Lozoyo i Bàrbara Duran han dissenyat un format que permet seguir les aportacions directament, però també en diferit mitjançant el canal de Youtube del Consell de Mallorca, on s’aniran penjant les diferents conferències.
El contingut de les Jornades han estat pensats d’angles i òptiques molt diferents, per tal d’oferir una perspectiva que abraci diferents disciplines científiques. La sessió inaugural a càrrec de l’antropòleg Manel Delgado presenta un marc general d’aproximació al tema titulat “Rumors urbans. El fons sonor de la vida quotidiana com a patrimoni”.
No s’ha d’oblidar que les Illes són un dels reductes del paisatge fonètic de la parla catalana, i és en aquest camp que Gabriel Bibiloni aporta la seva visió amb la seva ponència “La fonètica mallorquina, un patrimoni a protegir”; així com M. Magdalena Gelabert descriu la parla dels més joves amb la seva conferència “El panorama sonor en la parla dels joves d’avui”; dues aportacions emmarcades pels comentaris d’Amadeu Cobera, etnomusicòleg i president del GOB. En el terreny més personal i introspectiu de la vivència sonora, Bàrbara Duran fa una aproximació a l’elaboració de mapes sonors personals, a partir de les vivències dels entorns de la infantesa així com la recuperació de les històries musicals individuals que conformen els llindars de cada personalitat única, i que afavoreixen el desenvolupament d’una escolta interior.
Una de les visions innovadores que cal tenir en compte és la perspectiva dels estudis sonors des del vessant turístic. Íñigo Sánchez-Fuarros exposa “Escuchar la ciudad turística. Una aproximación a la turistificación sonora a partir del caso de Lisboa”, una anàlisi de com es magnifiquen alguns elements del patrimoni sonor de cada comunitat, elaborant una estratègia de validació de certes músiques i ambients (el fado, la jota, el bolero…). En un terreny diferent, però connectat alhora se situa l’aportació de la professora de l’ESMUC Ilaria Sartori al voltant d'”Ecologia sonora i bioacústica”.
L’escolta atenta i el camp de l’enregistrament sonor amb finalitats artístiques és un dels temes que presenta Txema González de Lozoyo: “L’escolta atenta. Gravació de camp i art sonor” i “L’escolta com a art revolucionari”. Hi ha també qüestions de caràcter més tècnic, si es vol, que són abordades per Andrés Blasco al taller de construcció d’un set de microfonies, a més de la conferència “Dissenys sonors i fonaments de síntesi” a càrrec de Pere Amengual. El llibre “El ball de sala a Mallorca” de R. Codina i B. Duran seran presentats dintre d’aquest cicle, en una conferència que repassarà el paisatge sonor de bandes i conjunts musicals que presidiren el ball d’aferrat fins a les reivindicacions queer i feministes en el ball d’avui dia. I si de reivindicacions es parla, cal tenir en compte les aportacions de Jara Luque amb “Sahara soundscapes”, una mirada sonora sobre el poble sahrauí.
Tant l’Arxiu Planas com l’Arxiu del So i de la Imatge són dos indrets on un investigador es pot cabussar en la història sonora recent del nostre poble, i són dos llocs no massa coneguts pel públic; els responsables d’aquests dos espais Marina Planas i Xisco Bonnín fan una presentació dels seus materials. Les Jornades incideixen també en el patrimoni sonor històric amb un concert a l’orgue magnífic de l’església de Santanyí com a cloenda. Les inscripcions per tal d’accedir als enllaços es poden fer a patrimonisonor@gmail.com; o bé consultar el portal del Consell de Mallorca que anirà publicant progressivament les conferències. El contingut de les Jornades serà editat, també, en un volum.

Back To Top
×Close search
Search