“L’espia que tornava del fred”

Avui us volem comentar un llibre que per la seva temàtica dintre del gènere d’espionatge no pareix que sigui molt adequat per a un club de lectura, però ens trobàrem que el mes de desembre de l’any 2020 morí John le Carré, escriptor de novel·les d’espionatge i d’intriga.

John le Carré era el pseudònim literari de David John Moore Cornwell. Nasqué a Poole (Anglaterra) l’any 1931 i morí a Cornualla el desembre de l’any 2020, com ja hem comentat. Estudià a la Universitat de Berna, a Suïssa, i a la Universitat d’Oxford. També va donar classes al col·legi d’Eton. Va estar adscrit al servei d’exteriors britànic i també a l’MI6, el servei secret anglès.

Aquesta experiència li serví per reflectir en les seves novel·les unes maneres, uns personatges i uns ambients més realistes i versemblants. Els seus espies són persones que dubten, que tenen por, i no solen ser heroics ni violents. Se’l considera un renovador fonamental de les novel·les d’espionatge i en aquest aspecte se l’ha emparentat amb un altre escriptor britànic com és Graham Greene. El seu estil és comercial, però, alhora, elegant i profund en la descripció d’escenaris i de motivacions dels personatges, al mateix temps que construeix uns arguments complexos i interessants, inclús com a lectura política. Es convertí en un escriptor conegut arreu del món i les seves novel·les han estat molt llegides i ben considerades, moltes de les quals han estat duites al cinema i a la televisió.

Decidírem retre-li homenatge llegint un dels seus llibres, i triàrem L’espia que tornava del fred, publicat l’any 1963, que fou el tercer llibre que publicà i que li va donar l’èxit suficient per poder dedicar-se a escriure.

Alec Leamas és un espia anglès que es troba al Berlín occidental. Ens trobem en plena crisi de la guerra freda entre els dos blocs a principis dels anys seixanta, i els russos ja han aixecat el mur que dividirà Alemanya en dos. Tots els membres del seu grup d’espies al Berlín oriental han estat assassinats pel contraespionatge de la República Democràtica Alemanya. El criden de Londres i, en contra del que ell esperava, l’MI6 li ofereix una missió quasi impossible («Vull que segueixi un poc més en el fred, a fora», li diu el seu cap). Preparen la trampa per atrapar Mundt, el cap del contraespionatge alemany i, així, comença el joc del moix i la rata, en la que Leamas pensa que possiblement serà la seva darrera missió abans de jubilar-se del servei actiu. Però en el món de l’espionatge no hi ha res que sigui el que sembla…

Com podeu suposar, no gosam revelar res més d’una trama d’intriga, però sí que farem menció d’un parell d’aspectes que fan que aquesta novel·la sigui insuperable.

Des del primer moment, el protagonista se’ns presenta com una persona que, després dels fracassos soferts en mans dels alemanys orientals, es troba desencantada. Quan els seus superiors el criden de Londres, ja preveu que les coses no seran per millorar. Malgrat la nova missió que li encomanen, no pareix que el seu desencant minvi gaire. Sembla que només el mou la set de venjança contra Mundt. I així ens ho sembla durant tota la narració.

Els altres personatges sempre apareixen relacionats amb el protagonista. L’autor els defineix en poques paraules, i el seu tarannà i comportament ve donat per mitjà dels diàlegs. Aquest és un dels aspectes que també ens cridaren l’atenció. És una novel·la amb molts diàlegs. Diàlegs que tenen la funció de fer anar per endavant la narració. Ens van descobrint la trama i també anem coneixent els diferents personatges per mitjà de les seves converses.

Un altre aspecte que es fa molt avinent és la falta de violència i d’acció que normalment es troba implícita en aquest tipus de novel·les. No és una novel·la estil James Bond. La violència està soterrada dintre de les relacions que es creen entre els anglesos i els alemanys, però no es manifesta. Només en un moment determinat, però que no comentarem per no mostrar un element crucial de la trama.

És de lectura fàcil per mor de l’estil clar i directe de l’autor. La trama està molt ben lligada i fa que el lector s’hi senti involucrat sense saber exactament cap a on va l’acció. Els girs ens van sorprenent i, al mateix temps, ens intriguen encara més per continuar la lectura fins a arribar a un final més o manco inesperat.