skip to Main Content
“L’esport és Educar En Valors I Superar-se A Un Mateix”

“L’esport és educar en valors i superar-se a un mateix”

Bel Aguilar (Manacor, 1958) és esportista, entrenadora i una de les grans impulsores de l’esport femení i l’esport inclusiu a Manacor. Parlam amb ella sobre el seu paper com a pregonera a les Fires i Festes d’enguany.

Com et fa sentir que et diguessin si volies ser la pregonera de les Fires i Festes?
Em vaig quedar bloquejada. Em fa sentir molt bé perquè crec que he fet molta feina per Manacor en l’àmbit de l’esport, sobretot pel femení i amb persones amb discapacitat. Crec que a tothom li agrada que li reconeguin la feina de tota la seva vida.

De fet has fet molta feina per l’esport femení…
Jo sempre dic que hauria d’haver nascut al segle XXI. A la meva època l’esport femení era inexistent i vàrem començar a potenciar-lo amb la que va ser la meva entrenadora, na Margalida Ferrer. Així i tot no basta, encara estam a anys llum: les dones sempre hem hagut de demostrar el triple que els homes.

Creus que com a dona has hagut de fer més feina?
A jo m’ha costat molt tot, no sé si pel fet de ser dona. He hagut de demostrar moltes coses que per ventura un home no. He hagut de lluitar molt el gimnàs, gestionar competicions, tractar amb polítics nous cada quatre anys… Sigui com sigui, he obert molts camins i ara els altres se’n duen els fruits i ara estic encantada de la vida.

Des d’Aproscom també has treballat per impulsar l’esport inclusiu.
Sí. Quan jo vaig començar no existia l’esport en aquest àmbit. Jo vaig néixer amb la creació d’Aproscom, no hi havia ni l’escola feta. Amb les persones amb discapacitat el que intentam és una inclusió: avançam pas a pas però lentament, encara queda molta feina a fer.

Fer feina en aquest àmbit t’ha canviat la visió sobre la competició?
Sí. L’esport no hauria de basar-se en aquest món tan competitiu. Ells m’han ajudat a crear-me aquesta visió sobre les coses importants de fer esport. Primer de tot l’esport és educar en valors i també superar-se a un mateix, un benestar per un mateix.

Diries que és una passió més que una feina?
Per fer el pregó he començat a mirar documentació i només de mirar-ho, ja m’agot. Com és possible que fes tot el que vaig fer? Feia 14 hores de feina al dia i no n’hi havia d’altra… N’estic molt contenta però crec que em ve una mica de temps per jo, sobretot per viatjar. Ara he tornat una mica hippie i he adaptat una furgoneta… No ho deixaré tot però sí que vull temps per jo.

Ens pots desvetllar alguna cosa sobre el pregó?
Serà sobre com vaig començar amb l’esport des de nina i fins avui dia. Ho intentaré resumir tot en un quart d’hora però no bastarien dues hores per contar-ho tot!

Back To Top
×Close search
Search