L’evolució i matriculació dels automòbils, carros, carruatges, bicicletes i velomotors a Manacor

Aquesta comunicació d’Antoni Sureda Vicens vol ser una petita història del municipi a través de la mobilitat. Podrem observar el pas i la substitució dels vehicles de tracció animal als vehicles de tracció mecànica. Avui dia no podem parlar de la història d’un poble o ciutat sense fer referència als vehicles.
Davant l’increment dels nous vehicles de motor, l’Estat espanyol es va veure en la necessitat i obligació d’ordenar i regular el trànsit de les vies públiques. L’any 1959 es va crear la Direcció General de Trànsit, depenent del Ministeri de l’Interior. L’automòbil, doncs, fou un dels invents més revolucionaris de la humanitat.
Les Illes Balears va ser la primera província que va inaugurar el registre de vehicles amb les dues primeres matriculacions a nivell nacional, el 1900, any en què l’Estat espanyol va aprovar el primer Reial decret que feia referència a l’automòbil, el Reglament pel servei de cotxes automòbils per les carreteres.
El primer vehicle que es va inscriure a l’Ajuntament de Manacor fou l’any 1912 a nom d’Antoni Billoch Mesquida, sense especificar la marca ni la matrícula. Fins a l’any 1928 no es troba el primer registre d’automòbils, on es feia constar la matrícula i la marca. Els primers vehicles matriculats el 1912, aquells com els de Billoch, havien de donar el domicili i sobretot la cotxeria. Aquesta comunicació presenta els noms i els vehicles dels propietaris més antics, menys l’any 1918, en el qual no consta cap registre dintre de l’ajuntament. El 1927 és important perquè per primera vegada figura una classificació del tipus de vehicle. Abans tots estaven mesclats, però des de llavors es comença a fer distinció entre els diferents models. En aquell temps, aquesta dèria fou tan important que es va crear el club Automòbil Manacor, vora la Bassa.
A poc a poc, la gent es va adonar que estaven davant un invent revolucionari que canviaria la vida. Deien que espantaven als cavalls, però convivien, de fet, carros i automòbils. El Govern Espanyol, entre el 1906-1907 va donar algunes regles, però el codi de circulació pròpiament dit sorgeix a la segona república, i dura pràcticament fins al 2000.
Henry Ford va revolucionar el món del motor, però solament la burgesia en va poder gaudir. Molta gent no conduïa, sinó que tenia un xofer, les dones pràcticament no tenien accés a aquest món. Aquelles dones més liberals, que tenien cotxe o carnet, quan es casaven sovint ho deixaven de fer.
L’estudi de Sureda acaba en els anys seixanta coincidint amb l’arribada del Seat 600, un vehicle que representa tot un símbol del benestar per a la majoria de les famílies de classes treballadores espanyoles.
L’any 1919 hi havia matriculats a Manacor 73 automòbils. El 1930 va ascendir a més de 5000 vehicles. Una marca era el Lorry, la producció no donava a bastament per a la demanda. Una de les motocicletes més conegudes va ser la Colometa, creada pels germans Colomé, amb una gran producció; la fàbrica no donava a bastament, per això.
I si la matriculació d’automòbils des d’un principi era competència de l’Estat espanyol, no era així amb la matriculació, registre i cobrament de les taxes de carros, carruatges, bicicletes i velomotors d’un cubicatge de 49 cc (fins a l’any 1999, que passa a ser competència del Ministeri de l’Interior). Aquesta competència era exclusivament municipal, i cada ajuntament regulava la matriculació i el cobrament de l’impost aprovat mitjançant la corresponent ordenança municipal.
La diferència del cobrament de la taxa dels vehicles de tracció animal anava relacionada amb el tipus d’utilització que es feia del vehicle i del nombre de places. Cada classe de vehicle duia la corresponent placa d’identificació. Aquesta recaptació suposava una important font d’ingressos a les arques municipals. A poc a poc la societat es va anar transformant i substituí les cavalleries, carros, etc., pels nous vehicles de motor.