skip to Main Content

L’impacte social i historiogràfic de les Jornades d’Història Local (2000-2021)

Nina Laming López va presentar una comunicació molt interessant amb una anàlisi de les tendències historiogràfiques, i que no deixa de ser una aproximació a l’estudi de quina difusió i impacte tenen les Jornades d’Estudis Locals. El tractament de la història amb òptica regional manté una estreta relació amb el sorgiment de la història local com a mètode historiogràfic, i la microhistòria, que sorgeix com una de les respostes a la crisi de models historiogràfics hegemònics, com el de l’Escola dels Annals.
Ginzburg proposa una escala reduïda, una història més personal i menys elitista, generadora de comunitat i on es reconeix l’espai. Poni, que parlen de les aportacions, però Nina diu que les Jornades aporten molt més a grans produccions historiogràfiques.
L’objectiu d’aquest treball era comprovar la hipòtesi de que les Jornades d’Estudis Locals han estat i són un espai de producció científica d’important impacte en l’àmbit sociocomunitari i la generació de discursos historiogràfics. La metodologia seguida per Laming és el buidatge, recompte i anàlisi de les fonts i l’impacte en la seva difusió en la comunitat científica. També l’accés a dita la producció científica: joves investigadors, investigadors no lligats a la universitat i històries recents i personal; així com les citacions generades a partir dels estudis publicats a dites Jornades.
Les primeres Jornades se celebraren el 2000, i Laming fa un repàs per les aportacions de cadascuna de les trobades. Però un dels impactes més importants és la producció sobre la història del municipi i reconeixement de l’espai i generació dels llocs de memòria. No s’ha de menystenir, tampoc, l’espai d’intercanvi entre especialistes de diverses àrees que enriqueixen la mirada amb les aportacions dels altres. Al final, històries que poden semblar banals, però que generen història del municipi i generen identitat. L’impacte historiogràfic es deixa sentir sobre la percepció de la història local, la història regional de les Illes Balears, dels Països Catalans que acaben incidint en la historiografia espanyola, els marcs internacionals, estudis acadèmics (treballs de màster, tesis doctorals) i altres.
Pel que fa a la temàtica, cal esmentar camps molt treballats com la geografia, història contemporània, llengua i literatura, uns àmbits molt reconeguts. Com a conclusió, es pot dir que les Jornades ajuden a la creació de discursos que engloben la realitat i incideixen en una democratització de la història, la seva producció i divulgació. Són també una font de gran accessibilitat davant les limitacions que presenten determinats materials acadèmics. I serveix, sens dubte, com a eina en la generació de macrodiscursos/discursos espectre més ampli.
Com a perspectives de futur es pot pensar en l’ús de més eines en l’impacte social (en el camp de l’etnografia i les visites digitals), aprofundiment, estudi de l’impacte d’altres jornades. Una de les proves que parlen d’aquesta difusió i consulta de les Jornades d’Estudis Locals és la quantitat de visites virtuals que reben.
Back To Top
Search