“Tots els llibres s’haurien d’escriure dues vegades: una per aprendre com fer-ho, l’altra quan ja en sabem”. Així encetava el llibreter i editor Fausto Puerto el seu parlament de presentació per a l’edició dels volums de poesia, narrativa i assaig que varen merèixer el premi Ciutat de Manacor de literatura.
Puerto, que fa deu anys que s’encarrega, des del primer dia de la restauració dels premis, de l’edició dels llibres guanyadors, agraí que “malgrat que hagin passat quatre equips de govern de colors polítics diferents, els premis s’hagin mantingut”. Fins ara, s’hasn publicat 38 títols de les obres guanyadores. Per a Puerto, “llegir un llibre és com fer l’amor amb un desconegut. Va de tocar i de deixar-se tocar, i de cercar qualsevol postura que ens permeti girar les pàgines”.
Tomeu Caldentey, guanyador del premi Miquel Àngel Riera de Poesia, remarcà que “és la primera vegada en aquests deu anys que en aquesta modalitat guanya un autor mallorquí”. Caldentey, que és felanitxer, va fer broma sobra la relació sempre sensacional, tothora complexa, entre manacorins i felanitxers. El guanyador del premi de poesia amb “Cossos”, es felicità per les il·lustracions de la portada, obra de Cati Bauzà, i recordà que aquest 2022 ha estat el seu any gran, “perquè també he guanyat el Premi Pollença de Poesia”.
Per part seva, la guanyadora del premi d’Assaig Antoni Maria Alcover, la manacorina Carme Sánchez, explicà que el seu treball va néixer arran de la celebració dels trenta anys de la coral de Fartàritx. I es referí també a la segona part de l’estudi, que fa referència en els cants a cor que es fan en la cultura popular encara que no els faci estrictament una coral. “Sónmoments en què els manacorins s’hi senten identificats”, digué, “amb melodies i textos altament simbòlics, simbols locals que fan poble i fan comunitat”.
Toni Arencón, guanyador del Maria Antònia Oliver de narrativa amb “El blau de totes les ombres” recordà que la novel·la té com a protagonista “Santiago Rusiñol, un enamorat com jo d’aquesta illa. És un poeta, dramaturg, pintor, bohemi, rodamon. Bohemi de veritat i seva és la frase “llegir és somiar els somnis que altres han escrit”.
L’acte es clogué amb un breu i simpàtic parlament del delegat de Cultura Mateu Marcé i unes cançons de Jantià, acompanyat per la seva germana Neus.
