skip to Main Content

“Lluitaven contra el caciquisme local que controlava tots els aspectes de la vida quotidiana”

La veu silenciada, els inicis del moviment republicà a Manacor (Editorial Lleonard Muntaner) és el nou llibre d’Albert Carvajal i Antoni Gomila. Entrevistam Carvajal (Manacor, 1973) per tal de conèixer aquesta nova investigació històrica.

Per situar-nos, què ens pots contar d’aquesta nova proposta?
Nosaltres fa un parell d’anys que hem començat a investigar el segle XIX des de la perspectiva política i social, el nostre objectiu és fer una història de l’evolució política de Manacor.. Quan estàvem engrescats en aquesta tasca, que ara està en una fase d’investigació d’arxiu i hemeroteca, ens vam adonar que amb els grups que tenien el poder de facto a Manacor d’aquells anys hi havia una minoria silenciada.

De quins personatges parlau?
Alta burgesia o grans propietaris més que polítics, ja que la figura de polítics tal com l’entenem avui dia no existia. És vera que eren persones molt involucrades en la política local, però eren propietaris i comerciants, persones amb moltes possibilitats econòmiques.

Com és el vostre procés d’investigació?
Els temes que analitzam neixen per una casualitat, d’una visita a l’arxiu o una lectura d’un llibre que ens dóna una informació i després anam extraient d’hemeroteca o arxiu. A partir d’aquí fem un fil conductor amb l’aparició dels primers grups de republicans de Manacor, a finals de la dècada dels seixanta del segle XIX fins als primers anys del segle XX. Evidentment, hem de tenir en compte una cosa, aquesta és una gent la veu de la qual es va silenciar, pràcticament no ha deixat empremta en els arxius, seria una gran sort trobar l’arxiu de quan ells s’organitzaven en societats, trobar el seu historial, el seu dia a dia, les seves despeses…

Sent així, com vau trobar la seva empremta?
A través d’un rastre de petites petjades. Si poses esment i cerques una pista a un document de l’arxiu, una pista del diari de Ciutat, una altra al diari de Manacor permet fer-te una idea de conjunt, del que va ser la seva evolució com a grup, amb l’objectiu de fer-lo sentir. Aquestes veus han estat les més infravalorades de la història recent de Manacor. A mesura que anàvem investigant érem conscients que la informació no era abundant, però creiem que teníem un deure com a manacorins i historiadors amb aquesta gent per fer sentir la seva veu, què volien, que cercaven, que van aconseguir…

I quines coses feren per Manacor?
Lluitaven contra el caciquisme local, que controlava tots els aspectes de la vida quotidiana de la gent. No era una lluita violenta. En canvi, els grups de poder la van emprar contra ells. El primer que volien era acabar amb aquest sistema caciquil o abolir la monarquia perquè creien que era un règim estantís, obsolet i que no permetia la llibertat de la gent. També criticaven la manera d’actuar l’església, tot i que no es van declarar mai ateus. Tot això per aconseguir una major justícia social.

Quins noms trobau rere aquesta lluita?
Hi ha una figura cabdal per entendre aquest llibre i el primer republicanisme manacorí, mestre Llorenç Galmés Sansó, sabater d’ofici amb clars ideals republicans. Va lluitar perquè s’instauràs un consistori durant la primera república, de fet, va ser anomenat batle, però quan el règim es va suprimir va ser assenyalat i va haver d’emigrar a l’Argentina. Era l’home fort del republicanisme, és fill il·lustre de Manacor i a la Sala de sessions de l’Ajuntament hi ha un retrat, però és un gran desconegut. És una de les veus silenciades pel poder i la història.

Back To Top
Search