Parlam amb Tomeu Matamalas (Manacor, 1952) sobre el llegat de Serafí Nebot, recentment traspassat, líder del mític conjunt Los Javaloyas.
Quina és la teva relació amb Serafí Nebot?
Quan els Javaloyas estaven en el màxim apogeu, jo era molt jovenet, però a en Serafí el vaig tractar més de gran. De fet, la darrera actuació que va fer (o la segona de les darreres) com que el bateria ja estava molt fotut, el vaig substituir: vaig fer de bateria de los Javaloyas. I de fet, l’estiu del 2009, va fer una sèrie de concerts com a Serafí de Los Javaloyas i el vàrem acompanyar amb el grup en què jo havia tocat, els Amigos. Vàrem fer una dotzena de concerts plegats.
Quins foren els seus inicis en el món de la música?
La història que circula és que en Serafí era el clàssic serverí que va tenir vocació musical i els seus pares no li podien comprar un piano, però li varen comprar un violí. Va començar a estudiar violí i va resultar que tenia aptituds musicals. Va acabar la carrera de violí a Palma i, quan la va haver acabada, no va saber què punyetes havia de fer per viure d’això. I en aquella època, a finals dels 40, hi havia moltes d’orquestres de ball per Palma, i ell va entrar en una que se deia Ritmo y Melodía, hi cantava i hi tocava el saxo i el violí. I mentre tocava amb Ritmo y Melodía va venir un conjunt valencià que se deien Los Javaloyas. I ell els anava a veure i se feren amics. I a Los Javaloyas els va sortir l’oportunitat d’anar un any a Alger, que en aquell temps era un protectorat francès, i varen estar un any tocant per allà. I arran d’això, ja els varen començar a sortir contractes per tot França, per Suïssa, per Alemanya, etc. i varen fer una carrera internacional que els permetia viure d’això.
I després van tornar a Mallorca, no?
Sí. L’any 58 o 59 varen obrir l’hotel Sabina, de Cala Millor, i el qui va començar l’aventura hotelera va ser don Joan Llinàs, que era un manescal de Son Servera, i era molt amic amb son pare d’en Serafí, li va dir: “Meam, el teu fill no té un conjunt?”. I varen acabar tocant tot un estiu a l’hotel Sabina. I se veu que en Llinàs va veure que allà hi havia negoci. Els Javaloyas varen ser, segurament, el primer conjunt que va actuar a Cala Millor, en el sentit que entenem avui en dia: a les terrasses dels hotels, on el grup amenitzava el ball del vespre, la gent se vestia bé, els bars feien una caixa impressionant, etc. Llavors, els Javaloyas varen entendre que aquí hi havia el guany i el que feien era fer temporada d’estiu a Mallorca i després aconseguien contractes a fora per a l’hivern. Per exemple, varen estar quasi un any a Teheran i quasi un any a Caracas. I llavors, varen estar un any a una sala de festes molt, molt important de Via Vèneto, a Roma. Allà hi varen conèixer un personatge mític, una tal Soraya, que havia estat la dona del tsar de Pèrsia, en Reza Pahleví. I na Soraya se va com a enamorar d’en Serafí, que era molt guapo i cantava molt bé i tot això…
I com feren el salt a l’escena nacional i quin nivell d’èxit assoliren?
Després, arriben els anys 60 i es posa de moda el Festival de Música de Mallorca. En aquells moments, en Toni Mus i en Toni Parera varen decidir fer un duet i presentar-se en aquest festival. Va ser l’època de “Les muntanyes”, “Bona nit”, “Tot és mort”, “T’estim i t’estimaré”, “Paradise of Love” i d’altres cançons que varen ser himnes generacionals. I a través d’aquest festival, perquè els Javaloyas feien les versions de les cançons que hi guanyaven, varen començar a tenir un èxit impressionant, fins al punt que varen arribar a vendre 100.000 discs, que en aquella època era una burrada. Se varen convertir en figures nacionals i varen tenir dues dècades glorioses. Els Javaloyas varen ser l’emblema de la música moderna dels anys 60.
