“M’agrada fer la pesca a la temporada que toca”

Andreu Gil (Manacor, 1975) va cursar estudis de restauració a la UIB, però aviat va veure que les seves ànsies el duien per un altre camí. Fa tretze anys que és pescador professional. En parlam amb ell asseguts a una terrassa del moll de Cala Bona.

Com arribes a fer-te pescador? T’agradava de jovenet pescar?
Jo havia fet feina d’hostaleria, i als trenta anys vaig decidir que no era el tipus de vida que volia dur. Em volia enfocar al món del vi, sobretot per la part de fora vila. Però tenia un company de Porto Cristo que era pescador i em va dir de provar una temporada amb ells, perquè havien de menester qualcú. És ver que el meu hobby sempre havia estat la pesca. I res, que la prova va anar beníssim, i després de fer tres anys de feina amb altra gent, em vaig treure els títols per fer de pescador professional i em vaig comprar una barca per a mi. És curiós, perquè quan vaig acabar l’ensenyament secundari, que havia d’anar a estudiar a Palma, vaig estudiar restauració, i no em vaig plantejar d’estudiar res relacionat amb la mar.

Has dit que et vares haver de treure uns títols per poder pescar. Quins?
T’has de treure el títol de patró de pesca local, que és per poder fer feina a la mar. Això no vol dir que puguis menar qualsevol embarcació, sinó que pots fer de pescador. Has de fer tres mòduls de tres mesos cada un i després devuit mesos de pràctiques per tenir el títol de patró. Aprens quines espècies es poden pescar i quines no, qüestions de mecànica, de navegació, els primers auxilis…

La mar només t’agrada per pescar?
Sí, jo a la mar hi he anat sempre per pescar. Per passejar turistes, no. No podria fer feina amb una golondrina o com aquesta gent que fan volar turistes amb paracaigudes. Si no puc pescar, no hi vaig gaire, a la mar.

Abans de dedicar-t’hi professionalment eres pescador de barca o de roquer?
No, no. Ja hi anava en barca.

Quina rutina té, un pescador com tu?
Si hi ha bon temps, surt cada dia. Els dissabtes només podem arreplegar les xarxes, i els diumenges, només les podem amollar. I de dilluns a divendres, treus i lleves.

On vens el peix?
El reparteixes un poc entre el punt de venda que tenim aquí a Cala Bona, la llonja i també qualque restaurant. La pesca va molt per temporada. Aquí va bé, perquè defenses un poc més el preu.

Un pescador com tu es defensa, en pot viure?
Si fas feina sí. El que està clar és que no basta sortir dues horetes. Ens aixecam devers les quatre i mitja del matí i arribam a les dues del migdia. L’horabaixa has de preparar les xarxes i si vols que sigui rendible, ho has de fer tu, perquè si ho dónes a fer a un altre, hi perds. Això sí, jo vaig feina tot sol, i així em puc administrar com vull. Se’n pot viure bé, però no hi ha gaire joves que s’hi dediquin. N’hi ha qualcun, però manco que fa vint anys. A mi m’agrada fer la pesca a la temporada que toca. I és molt segur, no fas guanys espectaculars, però hi ha peix, i si tens ganes de fer feina, treus el jornal.

Quines arts fas servir?
Jo empr les xarxes de tresmall. Deixes la xarxa parada que fa la pesca en la nit. Aquesta xarxa, quan la tires, toca el fons i queda dreta. No s’arrossega ni es mou. Llevar el peix de dins la xarxa quan la treus també du feina. Ahir, per exemple, hi havia molt de xaloc, i has de fer més feina de fer net que de llevar peix. A qualque moment de l’any també fas palangre.

Has parlat de pesca de temporada. Explica’ns-ho.
Sí. Pel febrer comença la sípia. El maig hi ha la llagosta. I per l’agost, la llampuga. També hi ha el moll, que hi vas amb el palangre, però l’hivern és un poc boig, perquè hi ha molts de dies de mal temps.

Com ho fa un pescador de tresmall per triar les espècies. Com es fa per pescar només sípia o només llampuga?
Cada espècie té una xarxa en concret. La xarxa sipiera, per exemple, és bastant fina. I a més, l’amolles on saps que hi ha sípia. I és així que pots treure cinc o sis quilos de peix i vint de sípia, per exemple. Per a la llagosta, en canvi, poses la xarxa llagostera, que té una malla molt més àmpla.

Un pescador ha de saber les pesqueres bones. Us les deis entre vosaltres? Les apreneu amb l’experiència? Cadascú guarda el secret de les seves?
Qui més qui manco té les seves zones i les seves èpoques. Jo sé que pel març no aniré mai davant Cala Rajada, i en canvi pel maig o el juny seré sempre per allà, perquè els d’allà ja són a la llagosta.

I aquests peixos cars, com ara un cap-roig o un gall, també els pescau amb el tresmall?
Sí, jo avui he duit un caixó de cap-rojos, i agafes un gall, un déntol, o llagosta. El que està clar és que amb la xarxa llagostera no agafaràs sípia, per posar un exemple.

Quina diferència de preu hi ha entre el peix que veneu a llonja i el que compram nosaltres a la peixateria del súper?
La sípia la venem a llonja a devers quinze euros, i si la vas a comprar tu te’n costarà vint-i-tres o vint-i-quatre.

Teniu qualque tipus de subvenció?
Tenim el gasoil de la barca subvencionat. Ara el pagam a devers 60 cèntims el litre. A més, les barques professionals de pesca estan exemptes de pagar amarrament.

Com us controlen les pescades?
Hi ha els inspectors de la Conselleria, que fan inspeccions aleatòries. A més hi ha la guàrdia civil de la mar i els inspectors de la reserva marina.

Trobau xarxes espenyades. Qui les espenya?
Els dofins n’espenyen moltes. S’han provat moltes coses, però són animals molt vius. Arriba que quan senten el motor de la barca ja vénen. El moll els agrada molt, van a la xarxa mosseguen el peix i l’estiren i fan forat a la xarxa.

Quina barca tens?
Una de vuit metres. A partir de nou la llei ja estableix que ha de tenir dos tripulants.

No et fas molt endins, idò.
Jo pesc sobretot entre Cala Rajada i Porto Cristo. Si t’has de fer més de tres millies endins has de dur barca salvavides, a mi em basta moure’m dins aquest redol.

La tonyina amb el tresmall no es deu pescar.
No, sol pescar-se amb canya, i necessites un permís especial. No en pots treure més de 70 0 80 quilos diaris.

És més bo un peix pescat teu que un de piscifactoria?
Qualsevol peix criat salvatge és molt més bo. El peix de piscifactoria també està dins la mar, però menja pinso.

Vols afegir qualque cosa?
Sí. Avui en dia tothom parla de contaminació, però no hi ha cap barca que faci net per la mar. Per aquest redol hi ha una barqueta que fa una volteta els dies de bon temps per davant les platges. I mentrestant, les barques del bou treuen tones de fems, no els donen un contenidor per tirar-ho i ho tornen tirar a la mar, perquè si no, durien la coberta plena de fems.