“Venim de quatre anys de retallades, aplicades per un govern amb una ideologia favorable a l’austeritat, l’anterior govern va decidir tallar les cames de l’estat del benestar i pretenia minimitzar serveis públics”. Així de contundent iniciava la seva conferència a Manacor la consellera d’Hisenda del Govern balear Catalina Cladera. Cladera havia estat convidada per la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear.
Cladera aclarí que “el nou govern es va plantejar acabar amb les retallades per recuperar la dignitat d’un poble”, i recalcà que “en aquest sentit és molt important la feina que feim”.
Entre les funcions d’un govern Cladera destacà la de “redistribució o repartiment de la riquesa”, i matisà que “som una comunitat aparentment rica, i així ens veuen des de Madrid, però aquest dinamisme no es trasllada als pressuposts públics a causa sobretot del sistema de finançament”. Va ser aquí que la consellera lamentà que a Extremadura disposin, amb una població semblant a la de les Illes Balears, d’un pressupost per a Educació de prop de 1.000 milions d’euros, mentre que aquí amb prou feines arribam a 800. Tanmateix, la consellera es felicità que “en els dos darrers anys hem incrementat el pressupost d’educació en 100 milions d’euros”.
Cladera recordà altres millores en l’estat del benestar, com ara que “no s’ha de pagar la targeta sanitària, hem reduït les llistes d’espera, hem estat una de les primeres comunitats de l’estat a establir una renda social, les substitucions als centres educatius es fan quan toca i no un mes després, i hi ha més atenció a la diversitat”.
La consellera Cladera va fer menció de diferents indicadors que explicarien les dificultats financeres de la comunitat autònoma balear. D’una banda, “la injustícia del sistema de finançament”, però també “el deute de la comunitat autònoma, que és de 8.600 milions d’euros, gairebé el doble del nostre pressupost anual”. Cladera recordà que “som una de les comunitats més endeutades, potser per una mala gestió (recordà aquí el sobrecost del Palma Arena), però també perquè la nostra comunitat ha estat històricament mal finançada, sobretot des que es varen transferir les dues competències que consumeixen més recursos (un setanta per cent del pressupost), que són educació i sanitat.
Un altre dels indicadors és la rigidesa en el dèficit de la comunitat. El dèficit el marca Europa als estats, però “el poc marge que té l’Estat espanyol se’l queda per al seu pressupost i no ens deixa gens de marge a les comunitats”. Així i tot, Cladera recordà que el 2016, les Balears compliran amb el dèficit marcat per Espanya.
La consellera també es referí a la rebaixa en el temps de pagament de l’administració i al bon comportament dels tres imposts cedits per l’estat, a banda de la millora en el mercat de treball: “Les Balears són la comunitat autònoma que més ocupació ha creat enguany”. Tot això, afegit a les darreres bones temporades turístiques, “ha fet que puguem traslladar un creixement econòmic del deu per cent cap a polítiques socials justes”. Entre les inversions previstes, Cladera destacà l’electrificació del tren o la canalització d’aigua cap al Pla i el Migjorn, o la inversió en nous centres escolars com el de Son Macià.
Tanmateix, Cladera es lamentà que “mai hem estat ben tractats i això fa que els nostres serveis públics siguin molt pitjors que els d’altres comunitats”. En aquest sentit afegí que “aquest govern té molt clar que el sistema de finançament és prioritari”. Cladera lamentà que som “la segona o tercera comunitat amb més capacitat fiscal, i la dotzena o tretzena a l’hora de rebre finançament”. I acabà reivindicant que “volem rebre en el mateix ordre que aportam”.
