skip to Main Content

Malestar a Manacor per la situació del Puig d’en Móra

La pressió de veïnats i veïnades ha fet que l’Ajuntament de Manacor revisi l’activitat de l’empresa que gestiona la pedrera, que té permís per explotar 25 hectàrees fins al 2031. Segons l’entitat ecologista Terraferida, l’Ajuntament podrà aturar l’activitat, però alhora assegura que ja no es pot fer res per recuperar el puig.

Curiosament la mateixa setmana que el Govern de les Illes Balears posa en marxa la prohibició dels plàstics d’un sol ús, ens topam per segona vegada amb la notícia que el Puig d’en Mora està en ple procés de desaparició. Un desequilibri que mostra els buits del que seria la gestió mediambiental de la nostra comunitat. Si feim una mica de recordatori, l’octubre del 2020 ens fèiem ressò des d’aquest mitjà que l’empresa Gravera Sa Torre SL disposava de ple permís per explotar les 25 hectàrees de la zona de l’Ermita (Serra de Llodrà). L’extracció era -i és- totalment legal. De fet, l’empresa té l’autorització de la Direcció General de Política Industrial per extreure un volum d’1.369.956 metres cúbics diaris fins al gener del 2031. La zona afectada comprendria les parcel·les 556, 586 i 585 en les quals hi hauria 7,7 hectàrees que tenen un gran valor paisatgístic i mediambiental. Aquestes són les que formarien part del Puig d’en Móra.

Tornant a l’actualitat, l’Ajuntament de Manacor ha emès dia 24 de març un comunicat en què anunciava que revisaria l’expedient de la pedrera que afecta el puig manacorí per tal de “comprovar que les tasques que executa l’empresa s’ajusten als permisos existents”. L’actuació de l’Ajuntament vendria en resposta de la “preocupació veïnal per l’impacte visual i ambiental de l’explotació minera”. En aquest sentit, l’única competència del consistori és revisar l’activitat, però, segons han explicat al comunicat, també s’han posat en contacte amb els òrgans supramunicipals competents, que en aquest cas serien la direcció general de Política Industrial i la conselleria de Medi Ambient. Més endavant, l’Ajuntament s’hi reunirà per tal d’abordar l’actuació sobre el puig d’en Mora i a més, “se sol·licitarà a aquestes dues administracions que participin d’una inspecció conjunta a la gravera”.

Tal com ens ha fet saber el delegat de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manacor, Sebastià Llodrà, “el marc legal que permet aquesta explotació és molt antiga i les concessions s’han fet a molts anys vista”. És important, segons el delegat, revisar la situació del puig encara que la seva explotació estigui degudament autoritzada: “maldament estigui tot en regla, ressona que encara hàgim de buidar muntanyes per saciar les ganes de construir que fan malbé el territori”. El mal, per altra banda, és que les mateixes llicències que s’autoritzen contenen una part en què s’assegura la restauració del mateix paisatge, però segons el delegat, l’actuació no es restitueix. Una realitat que també recalca Jaume Adrover, representant de l’associació ecologista Terraferida apuntant que la gestió pública de les pedreres fa temps és motiu de controvèrsia.

Fotografia feta al passat octubre del 2020, quan l’empresa Gravera Sa Torre SL començava l’extracció de grava del Puig
Captura del Google Earth feta per Terraferida que mostra el Puig d’en Mora abans de l’extracció.

Adrover recorda que ja fa un any que l’entitat va advertir d’aquesta problemàtica, de fet, assegura que és molt tard ara per actuar en el cas del Puig d’en Mora. El valor paisatgístic, la biodiversitat i un pulmó verd per a Manacor és el que ja s’ha perdut. Malauradament, aquesta no és una situació excepcional a Mallorca. Altres indrets com Son Ferragut de Sa Pobla, la Serra de Mesquida a Porreres, la Serra de Bellveure a Alaró o Establiments a Palma han tingut també diferents problemes amb les pedreres. El motiu, segons Adrover, el trobaríem en la construcció fora mesura: “si continues concedint milers de places turístiques cada any o aprovant autopistes i rodones per tot, les muntanyes continuaran desapareixent”. Per tant, s’amplien les pedreres per mor de la demanda en la construcció i se satisfà gràcies a la grava de les muntanyes del territori.

Com afirmava Adrover, pel que fa al puig “és un poc tard, ara el mal ja està molt avançat”. Però alhora, recorda que l’única eina municipal que té l’Ajuntament per aturar l’activitat extractiva és revisar la llicència d’activitat. Una mesura que ha servit a altres llocs per frenar les pedreres, però que, segons l’activista, en el cas de Manacor ja no serveix. Sigui com sigui cal veure cap on s’encamina l’actuació de l’Ajuntament. Per la seva banda, Llodrà afirma que Manacor hauria de tenir la competència necessària com per a poder gestionar aquestes situacions i que no depenguin d’organismes supramunicipals “quan parlam de sobirania també parlam d’això”, destaca.

Cal veure per tant com continuarà la gestió del Puig d’en Mora. Tenguem temps o no de revertir aquestes situacions pareix a ser que hauríem d’acompanyar aquest camí amb la possibilitat de plantejar-nos un canvi de paradigma. En aquest sentit Adrover assegura que alguns països europeus ja han fet molta feina, proposant el que s’anomena mineria urbana, una tècnica que es basaria en l’aprofitament dels materials d’habitatges vells de les ciutats. Si més no, cada territori té els seus límits i s’ha de decidir quan i com hem d’actuar per servar el que queda.queda.

 

 

Back To Top
×Close search
Search