skip to Main Content

“Mallorca era una copeta d’or i ara tot ha fet ull”

Pere Torres Soler, Papalló (Artà, 1934) va començar a guardar ovelles d’edat de vuit anys. De llavors ençà no s’ha aturat d’acumul records i vivències. Una tracalada.

Abans hi havia homes que duien una banya de bou penjada amb un cordill…
Això era per fumar. Tallaven un capet de banya de bou i amb una corda s’ho penjaven. Quan tenien fumera, agafaven el vitrac (1), que era un ferro que fregaven per una pedra foguera i sortia una espira per encendre la pipa. L’esca la feien d’albons cremats. Treien l’esca i la posaven damunt la pipa…

Quina va ser la vostra primera feina?
Tenia vuit anys. Dúiem Ca’n Biscai i em posaren a guardar ovelles en la nit, però jo tenia molta por i ho vaig dir a ca nostra.

Quan diguéreu als vostres pares que teníeu por, us varen llevar de guardar ovelles en la nit?
Ca, barret! Em compraren un flabiol perquè em fugís la por, i jo, el vespre, venga tocar el flabiol per llevar-me la por… també ajudava a la casa en el que m’havien de mester… quan el blat havia granat, llevàvem la cúgula i el jui, el jui dona mal gust a la farina….

Vós també treballàreu a finques de Manacor…
Sí. Llavors passàrem a dur Ca’n Venturós. Jo anava a escola a Ca n’Aina, la lletra que sé la vaig aprendre aquí. Els al.lots d’aquell redol venien a costura; venien al.lots de Son Suau, de Son Comte, del Rafal Pudent… a Ca’n Venturós feien el mes de Maria, cada diumenge cantàvem. A Son Comte hi feien el ball dels quintos i el ball de les panades… a Son Tirano hi havia una botiga, venien de tot, el conec bé a tot aquell redol… El Rafal Pudent el duien els bessons, que curaven el mal de ventre…

Vós estiguéreu d’amitger a la Duaia de Baix (Artà), devora cala Torta. En aquell temps, a les cales verges d’Artà hi devia anar poquíssima gent…
A la Duaia no hi veies una rata. Quan havia acabat de batre, me n’anava a tirar a la mar a cala Torta, ben en pèl, tanmateix no hi havia una ànima per cala Torta. Si volia moure conversa me n’anava a les Costellades, devora el puig Negre, en aquell temps n’hi havia que feien forns de calç i sitges per les Costellades… a la Duaia vèiem tan poca gent que pareixíem ermitans; qualque vespre vèiem bellumes, feien molt de contrabàndol per aquell redol. Els civils passaven per damunt els secrets (2) i no se’n temien…

Hi devia haver una peixatada de por per cala Torta…
No es pot dir! N’hi havia per regalar, bono! Què t’he de dir! Adesiara anava per cala Torta o cala Estreta i amb un no-res treies un poalet de peix roquer, variada, tord, donzella… de crancs peluts n’hi havia per regalar! Anava a fer puu i pescava amb arriet (3) i treia tot el peix que volia…

Quines eren les tretes (4) de la Duaia?
Les tretes eren les ovelles, els porcs, els cabrits, el blat… jo no vaig ésser mai bon solcador (llaurador)… els cabrits estaven a lloure, si hi havia mal temps s’arreceraven a la cova de l’Algar o a la cova dels Coloms. Quan pega el nord per allà, amb aquell celistre, no són bromes!…a la Duia n’hi havia quaranta o cinquanta que prenien barqueres d’arrabassar garballó per fer obra de llata, cada pagès tenia la seva barquera, de cada cinc feixos, tres eren per al pagès i els altres dos pel senyor… Jo anava a Artà a vendre feixos de verducs (5) de mata i alavern per fer anses i culs de paners i coves. Ens havíem d’espirrar (6) per fer un duro…un temps n’hi havia molts que anaven a cercar reïna dels arbres per vendre, feien cera. Quan venia el cocover (7) li veníem la reïna. Hi havia en “Pistola” que menava els al.lots a cercar reïna, pareixia una lloca amb els polls. Per no perdre els al.lots per dins el pinar, es fermava un picarol (riu)… llavors tot s’aprofitava, Mallorca era una copeta d’or i ara tot ha fet ull (8)…

A molts de pobles m’han contat una forma habitual i sorprenent de guarir les ferides: bullir amb oli allò que t’havia provocat la ferida…
Ho vaig tocar amb les mans. De primer estàrem a Ca’n Biscai, devora Ca’n Cabell Vell. Batíem a l’era, jo era un nin, jugava amb un altre nin, ens posàvem un vencill i un feia de cavallet. Amb això una cussa de bestiar em va mossegar, ja vàrem tenir saluet! (9) Varen tallar pels de la cussa i un clau de la cussa i allò ho bulliren amb oli i em fregaren l’oli pel trau. Llavors, la ferida em va prende malament i em dugueren a Son Gener, a l’amo “en Tafal” (Miquel Morey). Li diu a mon pare “li poses aquestes coques de llevamans i si no coneix millorança, el dus al metge”, però les coques de llevamans varen esser beneïdes…

Recordau altres antics remeis casolans?
Deien que si bevien un ou de gallina cruu fet en divendres sant, no tenien gota… per llevar els uixols (urçols) posaven una clau damunt l’uixol…

He sentit contar diferents remeis populars per llevar-se el mal de queixal. En sabeu qualcun, vós?
S’usaven moltes coses. N’hi havia que tiraven un grum de sal dins la cisterna. N’hi havia que es posaven una bolla de xiprer o una castanya dins la butxaca dels calçons. D’altres es posaven sal dins la boca…

Sabeu tondre ovelles amb estisores?
Sí fotre! Una comparança: anàvem a tondre a escarada a Llucmajor. El cabecer (10) feia un aplec de tonedors, comandava el tall, deia “vosaltres anau a aquella finca i vosaltres a aquella altra”. El cabecer repartia els tonedors i era el que ens pagava. Encara guard una penyora d’aquell temps, tenc unes estisores fetes d’en Ponset de Manacor. Fèiem dibuixos quan toníem les ovelles: gra d’ordi, espina de peix, ventall… ara et diré una cançó: “A dins es camp de Morell / varen tondre na Joana / i duia tanta de llana / a cada estidorada un vell”. Te’n diré una altra: “Una tórtora de Muro / i un puput felanitxer / cercaven en Pep “Palé” / amb un llumet de carburo….

Sou o heu estat caçador?
El caçar em duia venut. Per escarnir les perdius em posava un tros de poma dins la boca, perquè fos homida, i les perdius s’acostaven… m’agradava molt caçar de filats, adesàvem el lloc per parar els filats, aquí on fan un coll de tords es diu “es siti”. Hi ha colls de dematí i colls de capvespre… començava per Tots Sants i cada dia agafava aquells trenta tords. Un dia vaig alçar la brúixola (11) i vaig anar a parar els filats entre una carritxera i un revell, aquell dia vaig agafar seixanta-un tords, qualque any treia més dels tords que dels bens… parava lloses i lloses de perdiu. Les lloses de perdiu eren més grosses que les altres. Posen un tibal (12) al costat d’una pedra plana grossa i en lloc de posar blat a lloure (escampat) posaven espigues damunt el tibal…

Glossari

1. Vitrac. El foguer es denominava popularment “vitrac” perquè recorda el cant de l’ocell dit “vitrac” en picar el foguer per la pedra foguera.
2. Secret. Amagatall del productes de contraban.
3. Arriet. Cert crustaci.
4. Treta. Producte que reporta un benefici, un guany.
5. Verduc. Branca.
6. Espirrar-se. Espavilar-se.
7. Cocover. Mercader d’ous i aviram.
8. Fer ull. Fer forat.
9. “Ja varem tenir saluet”. Ja hi va haver rebombori, alulea. La paraula “saluet” (remor confusa) prové de la paraula “salawat”, que és una oració dels musulmans.
10. Cabecer. Cap, el qui comanda els treballadors.
11. Alçar la brúixola. Fer un pensament, meditar.
12. Tibal. Pedra en la que es recolzen els bastonets de la llosa.

Back To Top
Search