“Mallorca és un lloc molt potent per a la producció artística, el que passa és que els artistes sovint no en poden viure”

Entrevistam l’actor i ballarí Pere Mas (1987, Manacor), que, després de desenvolupar la seva carrera principalment a Palma, ha decidit continuar el seu camí a Veracruz (México). El dramaturg ha estat guardonat amb el premi Rei En Jaume de teatre de l’Ajuntament de Calvià amb l’obra “Caminar: Calvià”, un espectacle en què les barreres entre la ficció i la historiografia, entre el públic i l’actor, entre l’escenari i el paisatge, es difuminen.

Fa una temporada que vius entre Mèxic i Mallorca. Com ha sorgit, això? I què hi fas, per allà?
Mira, fa 3 anys que jo vaig venir aquí duent un espectacle que se diu ‘78 diumenges’, que va tenir bastant de recorregut, va estar a l’Auditori de Manacor i al festival Palma Dansa, per exemple, i el vaig dur per Mèxic de gira. Estant aquí vaig contactar amb una gent de la UNAM, que és la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, una de les universitats importants de Llatinoamèrica. I allà tenen un programa cultural molt potent. Al marge de la universitat, hi organitzen festivals com a molt punters, i me varen convidar a un d’ells, El Aleph.

I enmig d’això, ve la pandèmia.
Clar, va arribar a la pandèmia, i jo vaig tornar a Mallorca, i ja havent tornat, me varen demanar, des d’aquest festival de la UNAM, vejam si podia fer un espectacle així com a exprés, perquè havien canviat el sistema i s’havien de tractar qüestions sobre la pandèmia i tot això. El cas és que jo, durant aquest temps, estant confinat a Palma, vaig muntar un espectacle a mitges amb una dramaturga de Mèxic i el vàren presentar en aquest festival. I bé, amb la dramaturga aquesta ens vàrem avenir molt bé, me va agradar molt, m’hi vaig enamorar, i quan varen obrir la quarantena, jo vaig partir cap a Mèxic, directament, a viure amb ella i a fer teatre. Aquesta dramaturga, Ana Lucía Ramírez, a part, és propietària d’un teatre i és molt reconeguda, aquí.

Quines diferències veus en un territori i en l’altre, quant a les dinàmiques de producció i explotació de les teves obres?
Jo duc tota la vida fent teatre per Ciutat, hi tenc tots els amics, tots els contactes, tota la meva gent. Per tant, ara anam i venim. A Mallorca, sobretot hi produïm, perquè és un lloc preciós per produir: hi ha espais de residència que són molt potents i molt amables, com el Cine de Sineu, Sa Talaia a Santanyí, Ca ses Monges, el Teatre Principal també fa molt bona feina. Però potser, Mallorca no funciona tant per explotar el teu producte artístic, perquè no hi ha un gran mercat.

I quina visió té, per exemple, la teva parella, de Mallorca?
Realment Mallorca és un lloc molt potent. N’Ana, que no havia estat mai a Mallorca, al·lucina de la quantitat d’artistes i de coses que se mouen. El que passa és que aquí, els artistes no sempre poden viure íntegrament del que fan, hi ha poc suport institucional. En canvi, a Mèxic hi ha una barbaritat d’ajudes públiques, de convocatòries que cada any surten per ajudar a produir. Fins i tot te proporcionen un sou perquè puguis dur endavant el teu projecte.

Passant a parlar de la teva obra premiada, “Caminar: Calvià”, de què tracta la proposta?
Caminar a Calvià és un recorregut escènic específic. El projecte va néixer a partir d’una sèrie de reflexions que vaig fer sobre Juníper Serra, que va recórrer els països on feia les missions a peus, sobre els peripatètics, etc. També hi ha la idea que tenen els d’arts plàstiques d’obra site specific, és a dir, que fan l’obra plàstica adequada a l’espai, s’inspiren en els llocs on s’exposarà la obra. És un projecte que tracta d’arribar als barris, als pobles, a les ciutats o a l’espai on sigui que s’ha de representar i trobar què necessita aquell espai i què representa. Intentam contextualitzar el públic amb l’espai i donar espai al públic perquè generi l’obra amb l’altre.

En el cas de Calvià heu trobat com a eix vertebrador la figura del conqueridor, no és ver?
Sí, vàrem decidir que visitaríem llocs relacionats amb l’arribada de Jaume I. A més, casava molt bé la contrarietat que hi ha entre Mèxic i Mallorca: nosaltres ens consideram fills de la Conquesta i fantàstic, que bé que varen expulsant els moros! En canvi, aquí a Mèxic passa tot el contrari: els espanyols arriben aquí a colonitzar i a conquistar i hi ha un gran rebuig en contra de la conquista de la Nueva Espanya i d’Hernán Cortés i tot el que representen. Hi ha molta discussió i molt de debat sobre què són els Mexicians, si són fills d’espanyols, si són indígenes o són una mescla entre els dos. I aquesta dicotomia d’estimar i odiar al mateix temps el conquistador, i la gran diferència entre un país i un altre, m’interessava molt.

I el públic, quin paper hi té?
Evidentment, hi ha una part de text preparada, però procur veladament, mitjançant el silenci o la pausa reflexiva, que el públic arribi a les idees que volem transmetre: deixar buits perquè l’espectador completi l’obra, que aquest recorregut sigui una experiència allà on la comunitat creï l’espectacle juntament amb la companyia.

I quan es representarà?
Si tot va bé, dia 30 d’agost del 2024, coincidint amb les Festes del Rei En Jaume de Calvià.