Manacor davant d’un repte, transformar-se o mantenir-se

El nostre poble es troba davant del primer govern de majoria absoluta progressista de la seva història recent. Els reptes que ha d’afrontar el govern de Miquel Oliver són majúsculs, en un poble governat durant massa anys per la dreta i sota els valors de l’antic caciquisme i les classes mitges altes. Però pens que el debat principal que decantarà el govern, cap al fracàs o cap a l’èxit, serà si el pols es manté en el simbolisme i sobretot en la gestió o si passarem al moment de la política. M’explic.
El nou govern ha apel·lat molt, durant la campanya, les negociacions i també en la proclamació del nou batle, a l’esperit dels 144 dies de govern progressista, ara fa quatre anys. Durant aquests dies, la política progressista es basà en els gestos i el simbolisme, una imatge molt més propera, el nou reglament de plenaris, alguns regidors treballant el 12 d’octubre, etc. Però no serem falsos, no exigim a un govern municipal, que faci en 144 dies, el que la majoria no fan durant llargues legislatures senceres.
La qüestió de la gestió es desprèn de les batalles perdudes de les esquerres a nivell de l’estat, amb la transició espanyola i a nivell global, amb la victòria del neoliberalisme. Aquestes derrotes han deixat per les esquerres uns espais molt limitats en els quals incidir, la gestió de l’administració i dels serveis. Quan l’esquerra governa, es força a mostrar la cara amable de l’administració, la bona fe i cercar reguitzells per on colar alguna política progressista. És un model de política on els tècnics tenen molt més poder de decisió que les representants polítics. Les administracions públiques, han estat construïdes pel manteniment del sistema i si no es confronten, poc es pot transformar.
Allò que pot contrarestrar això, és la política, és a dir, el conflicte. Des de fa anys s’ha estès el mantra del governar per a tothom, és la promesa de tots els governants, els de dretes i els d’esquerres, però és una fal·làcia i una nova victòria conservadora. No es pot governar per a tothom, perquè en la societat existeixen conflictes socials que contraposen grans capes de la societat. El conflicte de classes, que contraposa a les treballadores i a les persones de les classes humils, contra els rics, els poderosos, els terratinents i oligarques. El patriarcat, que manté a les dones en la submissió del sistema i que perpetua models de violència que les victimitza, les arracona i les mata. El racisme, que situa l’immigrant racialitzat en l’origen dels problemes de la societat. No es pot fer política per tothom, es pot fer per a l’oprimit o es pot fer per a l’opressor, o es pot dir que es farà polítiques per a tothom, que vol dir que es faran per l’opressor.
No vull que aquest sigui vist com un escrit cínic, amb la imatge que el nou govern municipal ho farà tot malament. Esper i confii que el govern amb Miquel Oliver al capdavant ho faci molt bé i que el Manacor de 2023 sigui substancialment millor, és a dir, més igualitari, que el del 2019. Però no en tenc una excessiva confiança, vist el que han fet els mateixos partits durant els governs autonòmic i insular, durant la darrera legislatura. El que vull transmetre és que la gent d’esquerres i que volem un Manacor i una Mallorca millor i més justa, no ens podem conformar amb tenir un govern d’esquerres, els hem d’exigir que facin polítiques valentes que millorin les condicions de vida de la majoria, hem de sortir al carrer sempre que faci falta per exigir uns drets que són nostres, però que en la vida efectiva no tenim, com el d’habitatge, de serveis públics de qualitat i gratuïts, viure plenament en la nostra llengua, que la nostra terra i el nostre treball no sigui un camp d’explotació dels empresaris hotelers, etc.
Que no ens alimentin molles, exigim el pa sencer.

Lluc Gaià