L’Ajuntament ha projectat actuacions per valor de 2 milions d’euros, que es preveu que es vagin materialitzant durant la legislatura.
L’Ajuntament de Manacor presentà, el passat divendres, un ambiciós projecte que transformarà els patis de les deu escoles públiques del municipi en una xarxa de Refugis Climàtics. Aquesta iniciativa té com a objectiu no només proporcionar un espai verd i recreatiu per als alumnes, sinó també obrir-los als ciutadans per convertir-los en punts de trobada i de resistència davant de l’emergència climàtica.
A la presentació, les autoritats declararen que s’han projectat actuacions per un valor total d’uns dos milions d’euros, i admeteren que, malgrat que les accions no estan calendaritzades i que no se sap de quins fons sortiran aquestes inversions, el compromís de l’equip de govern és ferm.
El projecte, que ha anat a càrrec de l’estudi arquitectònic madrileny CALCO, pretén adaptar els patis escolars mitjançant la creació d’ombres, el tractament de paviments, la plantació d’arbres i vegetació eficients i de proximitat, així com la reconfiguració de les zones de joc i moviment. Aquesta remodelació, que abasta una superfície permeabilitzada de 18.026 metres quadrats, equival a tres camps de futbol oficials i suposa la plantació de 217 nous arbres, que pretenen crear un entorn verd i sostenible per a la comunitat.
Segons el batle de Manacor, Miquel Oliver, aquesta iniciativa va més enllà d’un simple projecte de patis escolars, sinó que es tracta d’una nova manera de concebre l’espai públic, de manera integrada i democràtica. Els refugis climàtics seran d’ús exclusiu dels centres educatius durant l’horari lectiu, però oberts als ciutadans fora d’aquest horari.
El projecte s’ha desenvolupat amb la participació dels equips docents i l’alumnat de les escoles, mitjançant un procés participatiu que ha recollit les seves opinions i necessitats. La delegada d’Educació, Carme Gomila, ha destacat la importància d’aquest projecte com a refugi per als infants davant de les adversitats, no només climàtiques, sinó també socials. També ha recordat que “és molt important tenir en compte la perspectiva feminista en la configuració del poble, perquè els homes i les dones no ocupam l’espai de la mateixa manera. S’han de reconfigurar els espais perquè se puguin ocupar de manera igualitària”. Els nous patis escolars no només promouen l’activitat física i el joc autònom, sinó que també cerquen “generar espais inclusius on tothom se senti benvingut”, afegí Gomila.
D’altra banda, Sebastià Llodrà, delegat de Mobilitat, recordà que “iniciam les accions amb els patis de les escoles, però hi ha altres espais que també es podran intervenir”. Afegí que “quan s’intervenen espais, passen coses a nivell social. Basta veure les places i els espais que s’han creat recentment, que han esdevingut associacions”.
Finalment, l’arquitecta Clara González, una de les responsables del projecte, explicà que “existeix una xarxa de refugis climàtics arreu d’Europa anomenada Cool Schools. Sobretot n’hi ha molts a França i a Barcelona, i funcionen molt bé. També n’hi ha dos a Saragossa, que de fet visitàrem amb membres de l’equip de govern a una jornada de patis oberts”. La iniciativa, doncs, està avalada pel bon funcionament en altres parts del món.
