Joana Maria Llull (Palma, 1983) és educadora social i ha fet feina des del 2010 al programa d’educadors familiars del GREC. Vinculada a MÉS-Esquerra des del 2019, és la coordinadora d’aquest partit a Manacor i ara també la delegada de Serveis Generals i Model Urbà, entre d’altres competències.
Com i quan s’esdevé la teva entrada en política?
Quan Miquel Oliver em va dir d’entrar a formar part del seu equip el 2019 vaig dir que sí amb prudència. Venia del món de la militància i l’activisme, però no de participar a la política institucional. Per això vaig entrar el 2019 com a número 10. Estant a l’executiva del partit he pogut conèixer una mica les dinàmiques que hi havia Número 10. A l’executiva he pogut conèixer una mica les dinàmiques que hi havia dins l’Ajuntament i la llista també engrescava a participar-hi més activament encara.
Com et defineixes ideològicament?
Som una persona d’esquerres, per sentit comú. Crec en l’educació i en els serveis públics per a totes les persones. I també som d’esquerres en el sentit que crec que cal obrir l’administració i ser més transparents.
T’havies plantejat quines àrees podries dur, quan vares veure que tenies possibilitats de ser regidora?
El que volia era entrar a formar part de l’equip de govern. Potser alguns es devien pensar que duria Serveis Socials, per la meva professió. I que no ho dugui no vol dir que jo no faci feina en línia de serveis socials. Des d’altres àrees també puc donar aquesta mirada. A més, les àrees que m’han tocat, són molt plurals, i també són molt públiques.
Dus la brigada, que ha estat un departament de gestió diguem-ne complexa els darrers quatre anys… Com ho has trobat i quina idea tens perquè la cosa millori?
He trobat un amb predisposició a fer coses. La seva actitud cap a mi ha estat de facilitar. Ara hem de posar fil a l’agulla per dur endavant les coses que Manacor necessita. Sobre la brigada hi requeien moltes tasques, Manacor ha crescut, i la brigada continua tenint el mateix personal. La brigada han de ser les mans de l’Ajuntament, però també ha de fer feina perquè Manacor sigui millor.
Hi haurà un càrrec de confiança per dirigir-la?
Sí, quan trobem la persona adequada. I també sabem que podem pensar de quina manera l’Ajuntament pot millorar coses externament, extreure coses perquè Manacor es posi al dia.
També són competència teva els camins públics?
Sí, i cada dia en rebem queixes. El volum de feina per assumir és molt gros.
De vegades pareix que feim places noves per posar-hi terrasses de bar… Cal repensar l’ocupació de via pública?
Hi ha l’ordenança i s’ha de repensar, en qüestions pràctiques. Independentment que la plaça sigui enorme, els carrers han de ser la gent.
En canvi, quan són els veïnats qui l’han d’ocupar pareix que tot són problemes.
Des de la figura de govern obert i participació cal donar fua a les associacions, perquè, repetesc, els carrers han de ser de la gent i s’han de posar a disposició seva també els espais de l’Ajuntament.
L’escola de Son Negre serà funcional i tendrà el mateix estatus que les de la Murtera o el Puig d’Alanar?
Està damunt la taula posar-ho en marxa, però no sé si de la mateixa manera. Tal vegada com un espai creatiu, o per a associacions, tallers de formació, teatre…
Pel que fa a model urbà, no hi haurà grans obres.
Manacor necessita cuidar-se. Hem d’arreglar els bancs espenyats, adobar les voreres, fer-les més transitables. Hem de començar de més a baix abans que fer obres grosses. Volem un municipi més curiós i més verd.
Hi ha molts de carrers mig a les fosques.
Perquè la visió hauria de ser una altra. Els fanals no han d’il·luminar els arbres o els cotxes, sinó la gent.
Què hem de fer amb el parc de Na Molla?
Donar-lo a conèixer i fer-hi actes. És un espai verd tancat a quinze minuts del centre. Cal una revisió dels jocs que hi ha. En això ens hi han d’ajudar també el Consell d’Infància i el de Joventut.
El cementeri és mera gestió? O també cal repensar-lo?
Hi ha hagut queixes perquè no s’ha obert com tocava. Hem d’anar cap a un horari fixat i no dependre d’una persona per obrir o tancar. El cementeri necessita que el cuidem. Hi ha moltes coses endarrerides. Cal posar al dia de la paperassa i actualitzar la part administrativa del cementeri. D’altra banda, també s’haurien de crear espais on la gent pugui enterrar els seus difunts d’una manera més actualitzada. Hauríem de crear un columbari, un espai per a infants… Cal actualitzar-lo, però això és una cosa de tot l’Ajuntament, un projecte que s’ha de consensuar entre tots els partits. Ara mateix, el cementeri és com una comunitat de veïnats de la qual ningú en fa el manteniment.
