skip to Main Content

Manacor s’agermana amb la Germania

El passat 7 de febrer es compliren 500 anys de la Germania, un aixecament que durà més de dos anys i que enfrontà pagesos i menestrals de Mallorca contra l’estament privilegiat aristocràtic.

Una comissió cívica s’ha encarregat d’organitzar els actes en memòria d’un fet que ha estat silenciat durant segles, atès que, com és sabut, la història la solen escriure els vencedors.

Així, s’ha elaborat un manifest, al qual s’han adherit ja nombroses entitats i també moltes persones a títol particular, i que ha estat llegit aquest cap de setmana a tots els municipis de Mallorca, entre els quals, per descomptat, s’hi ha comptat Manacor. La lectura del text va anar a càrrec al nostre municipi de Margalida Fuster, Serafí Lliteres, Jordi Caldentey i Cristina Salom, amb el suport i participació inequívocs de la delegació local de l’Obra Cultural Balear. El manifest es va llegir a l’esplanada de davant la torre dels Enagistes diumenge passat a les 11:30 del matí.

Segons recorda el mateix manifest, “entre els principals objectius dels alçats trobem els de posar fre a la corrupció duta a terme per part de les oligarquies ciutadanes; una redistribució justa dels imposts i gaudir de llibertats polítiques i socials per als estaments més humils de la societat illenca”.

El 1521 els sectors més clarividents de la societat havien arribat al convenciment que el Regne de Mallorca mai seria lliure si no eren els mateixos afectats els que transformassin “les estructures del poder que els mantenia en la captivitat més abjecta”, segueix el manifest. Per això, “tant Joan Crespí com Joanot Colom engegaren una sèrie de reformes polítiques per dur a terme una progressiva reducció del deute a través de la “Santa Quitació”, l’elaboració d’un cadastre per tal que tothom contribuís d’acord amb la vàlua dels béns posseïts i, també, la supressió de certs drets personals que afectaven, molt directament, l’estament popular”.

El darrer reducte agermanat, Ciutat, va ésser ocupat el 7 de març del 1523. Ja abans, s’havia iniciat la repressió contra els responsables de l’aixecament. “A més de les sentències a mort, també es confiscaren centenars de béns i s’imposaren multes econòmiques. Entre els nombrosos executats, destaca el líder de l’aixecament, Joanot Colom, el qual fou executat, esquarterat i el seu cap va estar 299 anys dins una gàbia penjada a la plaça de la Porta Pintada”.

La flama de la revolta, com bé recorda el manifest commemoratiu d’aquests 500 anys, continua encesa: “La Mallorca que avui es rebel·la contra la injustícia social, que reivindica el dret a la sobirania política, que renega del patriarcat, que abandera la defensa del territori i la llengua i la cultura catalanes, que lluita contra el canvi climàtic, que aspira a una societat cohesionada i solidaria, és hereua dels agermanats” i és per això que “avui és d’estricta justícia rememorar la Germania, no solament pel coratge que tingueren els nostres avantpassats en enfrontar-se a una administració pública corrupta i combatre una societat injusta, parcial i opressora, sinó perquè els valors que empararen aquesta lluita són ben vigents: democratitzar les estructures governamentals per tal que tots els ciutadans gaudeixin dels mateixos drets i oportunitats”.

A banda de la lectura del manifest, altres actes han completat aquesta commemoració, com ara la conferència de la historiadora Maria Margalida Perelló sota el títol “La revolta agermanada a Mallorca”, a l’Escola de Mallorquí de Manacor; o la conferència a tres bandes “Visca la terra, mori el mal govern”, a càrrec de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, de l’escriptor i activista felanitxer Bartomeu Mestre, i de l’historiador valencià David Garrido.

Back To Top
×Close search
Search