skip to Main Content

Manacor s’obri al món: l’arribada del ferrocarril i les seves repercussions (1879-1934)

Albert Carvajal i Antoni Gomila presentaren aquesta comunicació que parla del moment de l’arribada del ferrocarril a Manacor. Durant la segona meitat del segle XVIII s’iniciaren a Anglaterra tota una sèrie de transformacions dels sistemes de treball i de les estructures de la societat. Es va passar del vell món rural al món de les ciutats, del treball manual al de la màquina, del taller a la fàbrica. Fou una època de canvis que els historiadors han conegut com la “revolució industrial”, primer pas en l’inici de la contemporaneïtat. Ens trobam amb noves matèries primeres (especialment el cotó i el ferro) i, sobretot, amb noves fonts d’energia, entre les quals destacaran l’hulla (o carbó fòssil) i el vapor. James Watt fou l’inventor de les primitives màquines de vapor, originàriament aplicades a la indústria tèxtil. El 1813 William Hedley i Timothy Hackworth efectuaven els primers experiments per tal de transmetre, mitjançant una màquina, la força del vapor a l’arrossegament de mercaderies a través de rails. George Stephenson aconseguia dissenyar el 1823 la primera locomotora. D’aquesta manera, l’any 1825 funcionà a Anglaterra un tren miner i, cinc anys després, un tren de passatgers comunicava Manchester amb Liverpool. Aquesta aportació parteix d’una actualització d’un article del Perlas y Cuevas de fa vint anys: com el ferrocarril s’obre a l’estat espanyol i a Mallorca, arribant a Manacor. El dia clau fou 19-4-1879.
Va ser una arribada estranya, perquè si bé les rutes anaven avançant cap a diferents pobles l’alegria era grossa, a Manacor la rebuda va ser molt freda. Llevat d’un grapat de persones, no hi va haver ni música, ni festa, ni cap recepció especial. És complicat entendre-ho, però en funció de les etapes polítiques es manifestava més o menys interès, però la gent manacorina va mostrar, aquí un interès zero. Sempre s’ha dit que la gent tenia por del tren. Cal remarcar que uns dies abans, a l’altura de Petra, el ferrocarril va sofrir un atemptat, perquè volien que no arribàs a Manacor. Però aquesta arribada del ferrocarril suposà un canvi important per a Manacor i les repercussions foren, sobretot, de caire urbanístic. Es va permetre la formació d’una barriada que no era nova, perquè s’havia iniciat amb la desamortització (urbanització iniciada gràcies a la gestió de Joan Muntaner Duran); l’estació i la plaça de sa Mora en poc temps es van convertir en la zona més atractiva per fer-hi una casa.
L’estació en si va ser un punt d’interès i també un punt de moviment constant. Com a anècdota, així com abans s’havien expropiat algunes terres, per tal de construir l’estació es va arribar a un acord amb el propietari. Era un figueral, i ell va dir que mentre hi hagués figueres vives ell tenia dret a recollir-les. L’arribada del tren tingué repercussions econòmiques; per exemple hi hagué propaganda de la companyia de ferrocarrils de Mallorca, per tal que s’enduguessin la mercaderia del vi mitjançant el tren i no cap a Porto Cristo (el camí del vi). L’estació era també el lloc on arribaven les autoritats, i la banda de mestre Ribot les anava a rebre. El tren va fomentar també diverses peregrinacions: al Sant Crist de Manacor, visites a les Coves… Per exemple, des d’Hostalets es programava alguna excursió a Manacor. Alguns de trens eren mixtes, duien passatgers i mercaderies a la vegada. També, com a molts pobles passava, batejaren una de les locomotores (la núm. 4) amb el nom de Manacor. En el cas de Mallorca, cal retrocedir fins al 1856 per trobar els primers projectes de ferrocarril a l’illa. Per una part, Paul Bouvij publicava un Programa de un camino de hierro de tercera clase entre Palma, Inca, Manacor y Felanitx. I, per l’altra, l’Estat autoritzava l’enginyer català Enric Gispert a estudiar les possibilitats d’implantació del nou mitjà de transport: el resultat va ser la publicació el 1857 del Proyecto de Ferro-Carril de Palma a Inca, en què es lloaven les millores que suposaria per a l’economia illenca alhora que pretenia aconseguir la col·laboració dels sectors més benestants.
Quasi vint anys després la nostra vila tingué el primer contacte amb el nou mitjà de transport. A les deu menys quart del dissabte 19 d’abril de 1879, arribava per primera vegada a Manacor una locomotora amb set vagons on viatjaven els dirigents i tècnics de la companyia promotora de la ruta. Però, com s’ha comentat, els manacorins no solemnitzaren tan important esdeveniment, motiu pel qual el Consistori, presidit per Joan Servera Truyols, fou fortament criticat des de Ciutat. Afortunadament, no fou més que una anècdota, que obrí pas a uns anys de progrés.

Back To Top
Search