Antoni Marimon, doctor i professor d’Història a la UIB, ha parlat dels manacorins que anaven a fer l’Havana en el cicle de conferències de la Universitat Oberta per a Majors. Amb ell parlam dels inicis del fenomen de l’emigració a Manacor.
On hem de situar els inicis de l’emigració i perquè els manacorins comencen a ‘fer les Amèriques’?
La primera gran onada l’hem de situar el 1889. Mallorca venia d’un creixement econòmic que durava dues dècades. Però aquell any es registrà una sequera important, les collites no foren bones i hi hagué una epidèmia entre els porcs. Hem de pensar que a Manacor el 95 per cent de la població feia feina a fora vila. I molts eren jornalers sense terres en propietat.
Se sap quanta gent va partir en aquell moment?
Entre l’any 1889 i el 1900 Manacor va passar de tenir uns 20.000 habitants a tenir-ne 12.000. No tots varen partir allà deçà l’Atlàntic. També hi hagué manacorins que anaren cap a Palma, cap a Barcelona, cap a França o a l’Alger. La majoria, però partiren a l’Argentina, l’Uruguai, Xile, el Brasil, Cuba o Puerto Rico. L’Argentina i Xile pagaven els viatges a emigrants que volien anar a fer-hi feina. Hi havia una agència a Palma i va arribar a obrir una delegació a Manacor per a captar candidats per embarcar-se cap Amèrica.
Podem parlar de diferents onades d’emigrants manacorins?
És cert que amb la fil·loxera i la crisi de la vinya hi va haver un repunt. Però l’onada d’emigrants és contínua fins a la dècada de 1930. Durant la Guerra Civil i la II Guerra Mundial també va propiciar l’emigració o l’exili. De fet, el 1936 moltes d’emigrants que es trobaven a Mallorca varen poder fugir perquè tenien passaport argentí o de l’Uruguai. Durant tot aquest temps molts varen prosperar allà i, si podien, hi duien familiars i amics. Es varen crear autèntiques xarxes migratòries.
La majoria varen continuar dedicant-se a la pagesia en els seus països d’acollida?
Molts ho feren, sobretot durant els primers anys en què partiren molts jornalers. Però a mesura que s’obrien tallers i arribava la indústria a Manacor també partiren fusters, picapedrers i forners, entre altres oficis. Els que partiren cap a l’Alger o França ho feren seguint el model solleric. És a dir, obrien botigues i restaurants on venien la fruita i els aliments que es feien a Mallorca.
Quins vestigis queden a Manacor d’aquests veïnats que decidiren partir a fer fortuna?
Els orígens de la pastisseria Can Roca, per exemple, els hem de situar a Llatinoamèrica. El casal de Can Blau, de Porto Cristo, és una casa d’indians que va fer aixecar una família que s’havia enriquit a l’altra banda de l’Atlàntic. I a Manacor també teniu una peça teatral que demostra l’impacte de l’emigració a la societat i se sap que està basat en personatges reals. És el famós ‘Ai Quaquin, que has vengut de prim!’, un autèntic document històric que demostra que a molts emigrants els va anar bé, però a molts altres no.