[/pullquote]
Més que el teu nomenament, que també, ha sobtat la creació d’aquesta nova direcció general. D’on surt?
Surt de la inquietud d’una gent sensibilitzada per recuperar la dignitat dels vençuts. Aquest moviment s’ha vehiculat bé a través de Memòria de Mallorca, bé a través de gent que ha fet recerca de les causes i conseqüències de la guerra civil. I s’ha fet partint de dues premises: la seriositat investigadora i una major sensibilitat social. Això desemboca en el fet que el Parlament de les Illes Balears aprova d’una manera molt valenta una Llei de persones desaparegudes i fosses, el 2016, impulsada per Margalida Capellà i amb el suport unànime dels grups. Aquest sol fet ja manifesta que determinades qüestions van més enllà de la ideologia. I és també una conseqüència d’un sentiment latent en tota la societat: els néts volen saber què va passar als padrins. Els nostres pares callaren, però ara nosaltres volem saber què va passar, volem contextualitzar, dignificar, aprendre. Ara, tot aprofitant la crisi de govern, hi hagué una remodelació i es va crear així aquesta direcció general.
Molts es queden amb la part de “memòria democràtica”, però també és de “participació”, què vol dir això?
Vol dir que les institucions hem de possibilitar que els ciutadans opinin sobre qualsevol iniciativa, normativa, llei, disposició… I això es pot fer, com ja s’està fent ara, aprofitant els mitjans telemàtics. Per exemple, el primer esborrany de la nova llei de residus és sotmès a un procés participatiu… Una altra de les tasques de la direcció general és la redacció d’una llei de consultes i participació ciutadana…
I tu i jo, aquí, pensam en el mateix, no és ver?
Sí. I evidentment per això aquesta llei haurà de lluitar contra una legislació d’ordre superior. El que és clar és que hi ha, i hi ha d’haver, mecanismes legals perquè institucions, parlament, consell i ajuntaments consultin la ciutadania, però també a la vegada que els ciutadans puguin promoure una consulta sobre qualsevol tema. De totes maneres, ja queda clar que aquesta llei d’ordre superior diu que segons quins temes no poden ser consultats…
L’altra cama de la direcció general és la de memòria. Per què “democràtica” i no “històrica”?
Es tracta de posar èmfasi en unes persones i col·lectius que en determinats moments de la història han defensat uns valors que avui en dia són vigents. En alguns casos, aquestes persones no han rebut el reconeixement que es mereixien i fins i tot han estat castigades. I no sols parlam de guerra civil, sinó que també són dignes de menció determinats mestres que treballaren inculcant un tarannà dialogant, gens sexista en períodes anteriors a la guerra civil.
Hi deu haver dins la vostra tasca l’eliminació de símbols feixistes, des de monuments fins a noms de carrers…
No és dins la nostra competència. Això és competència municipal. El que podem fer nosaltres és instar les administracions perquè tomin aquests símbols que defensen uns valors gens democràtics.
Com ara el monument de la Feixina de Palma. Ha d’estar tombat?
Ha d’estar totalment tombat. L’únic argument que el manté dret és que el Consell el va declarar BIC, però hauria d’estar tombat.
De quina manera es pot fer memòria? Es pot promoure la investigació?
Ens interessa fer memòria de les persones. S’han de trobar els mecanismes perquè es puguin fer recerques i perquè es pugui fer divulgació d’aquestes recerques. Per exemple, ens interessa fer itineraris com el que es va fer a Manacor en el seu moment (la Ruta de la Vergonya), dedicats a permetre el coneixement de les institucions republicanes i dels espais que varen ser escenari de la guerra civil. També ens plantejam el suport a la producció audiovisual, que és car, però que també és molt visible.
Però és clar que el plat estrella d’aquesta direcció general són les fosses…
No és sols exhumar fosses. També se n’ha de completar el mapa, i s’han de senyalitzar. Es tracta de dignificar-les com a espai de record i de reflexió. Hem de fer també estudis de viabilitat i finalment excavar aquelles que es pugui seguint uns determinats criteris.
Quins criteris?
El primer és que hi hagi una petició de familiars de primera generació. És per això, perquè hem tengut aquesta demanda, que intentarem a partir del mes de juliol excavar la de Montuïri. Dues persones que són fills de represaliats ho han demanat. Son pare va desaparèixer quan tenien vint mesos, i hem de saldar aquest deute pendent. També depèn, l’exhumació, de la viabilitat: si els ossos estan triturats, cremats o mesclats dins una fossa comuna amb centenars de cossos més, l’exhumació no és viable. El tercer criteri és el del pressupost. Hi ha fosses que tenen una exhumació d’un cost relativament baix, d’altres, en canvi, són caríssime. També escoltarem les peticions que ens arribin per part dels ajuntament, o també de familiars de segona generació.
Les fosses d’exhumació assequible serien equiparables a la de Sant Joan.
Sí, per la facilitat d’accés, per la claredat en la localització i perquè amb dos professionals i un equip de voluntaris es pot fer la feina.
En canvi la de Porreres seria de les cares.
Sí. Hi ha negociacions ara mateix, que són llargues. La continuació de l’exhumació a Porreres està condicionada pel panteó que hi ha sobre la fossa, que s’hauria de llevar per poder excavar i després tornar-l’hi a construir. Això tendria un cost elevadíssim. Però així i tot és una prioritat del govern, perquè és un dels símbols d’aquesta lluita, perquè hi ha molts de cossos enterrats, moltes de peticions i una necessitat urgent de restaurar aquesta ignomínia.
Com van les tasques de reconeixement dels cossos?
Ja se n’han identificat alguns. En alguns casos hi ha proves que no són concloents i s’hauran de repetir, però això ja és bo, perquè no s’han descartat d’entrada.
Quines són les prioritats quant a l’exhumació de fosses?
Montuïri, Sant Ferran de Formentera i la segona fase de Porreres. Demà (dimecres), precisament n’hem de parlar a la Comissió de Fosses i vull que aviat surti un compromís per dur endavant l’exhumació de la fossa de Montuïri dins el 2017. També encarregarem estudis de viabilitat per a les fosses de la carretera de Sóller i de Bunyola..
Hi haurà exhumacions a Manacor?
A Manacor hi ha set fosses molt ben estudiades i documentades per Antoni Tugores. Les tres primeres són impossibles: l’antic cementeri de Manacor, el cementeri laic (d’en Déu) i també l’espai on s’encengueren les fogueres per cremar els cossos l’estiu del 1936. Encarregarem un estudi de viabilitat pel que fa a Son Coletes, i també caldrà veure què es pot fer amb la fossa del Riuet de Porto Cristo i la de les Coves Blanques. La que és impossible és la de la plaça i la platja de Porto Cristo.
També dins l’entorn del llevant mallorquí hi ha sa Coma.
Sí, és una de les probables. Sense cap dubte és la més gran de Mallorca. Hi podríem trobar milicians morts en actes de guerra, nacionals represaliats per les tropes republicanes i milicians republicans que no es reembarcaren i foren afusellats allà mateix.
Totes les víctimes rebrien un mateix tracte?
La idea és que les restes vagin als parents. En el cas que això no fos possible, serien enterrades en un espai comú, públic i contextualitzat correctament.
