skip to Main Content

Maribel Servera: “Sempre han estat els valents que han fet avançar la història”

Quan me varen convidar
a parlar a l’homenatge,
després de rebre el missatge
tot d’una em vaig demanar
què podria aportar
jo que no tenc experiènci(a)?
Què hi ha millor que el silenci
i l’escolta als majors?
Tot el pogués dir-vos
no seria una imprudènci(a)?

Però me vaig decidir,
sabent que just són paraules,
versos lligats com a baules
el que vos puc oferir.
I me vaig convèncer, sí,
perquè com a glosadora
sé que la paraula acora
i que pot arribar endins.
I com que espanta els mesquins
és una arma feridora.

Sí, la paraula és una arma
i és l’única que tenim
per dir allò que sentim,
per cantar amb entusiasme,
per denunciar amb sarcasme
la manca de llibertat,
per aprendre del passat,
per educar dins les aules…
I és a dins les paraules
que trobam la veritat.

És per això que els espanta
la llibertat d’expressió,
per això volen presó
per un jove que just canta.
Tenen por. I en tenen tanta,
que condemnen l’acudit
d’una al·lota que fa un tuit
parlant d’en Carrero Blanco.
I és que, encara avui, a Franco,
el tenen ben protegit.
La paraula és per dir
a la gent que s’acoquina
que han d’esbucar la Feixina
perquè ja fa empegueir.
La dignitat és així,
necessita valentia.
I no pot ser que avui dia
restin acaramullats,
perduts, els afusellats,
morts per la seva utopia.

S’ha fet una passa clau
amb la fossa de Porreres;
després de llargues esperes
ja podran descansar en pau.
A la fi tota una allau
de famílies entregades
veuran que no ha estat debades
la constància d’aquests anys
i podran eixugar els planys
de sentir-se abandonades.

Les famílies: germans, fills,
gendres, nebots, nets i netes
sou les persones concretes,
els testimonis senzills
que mos mostren els perills
de no aprendre de la història.
Voltros sou la trajectòria
dels somnis i els ideals.
Voltros, lluitadors, vitals,
sou el bres de la memòria.
Tots els altres opinam,
pregonam i feim discursos,
o versos sense recursos
més que aquells que imaginam.
Compartim el vostre clam,
però voltros, en persona,
sou la força que esperona
per trobar la veritat.
I és vostra la dignitat
d’aquell que mai no abandona.

Mos heu mostrat el camí,
seguirem la vostra fita.
La història vos necessita,
el món vos ha de sentir;
i vos ha d’enorgullir
ser la línia successòria
de la força meritòria,
constant, dels vostres parents.
Sempre han estat els valents
que han fet avançar la història.

Ells varen donar la vida
pels anhels de llibertat,
per defensar la igualtat
i llançar la seva crida.
La societat no els oblida,
per això avui som aquí.
I si sabem resistir
i lluitar amb un somriure
a ells no els farem reviure,
però, als seus somnis, sí.

Back To Top
Search