Com valores la gestió de l’emergència en el moment de la catàstrofe i la coordinació entre totes les parts implicades?
Des de l’equip de govern consideram que es va gestionar molt bé i així es va verbalitzar a la reunió que hi va haver un mes després de la inundació amb totes les parts implicades. Crec que des del moment que es varen conèixer els fets es va actuar d’una forma diligent.Tot i això, un element que cal tenir molt en compte i que s’ha comentat en les diverses reunions que hem tengut és que cal una revisió i una inversió important del sistema tecnològic dels ràdars que tenim a les Illes Balears. Paraules textuals, la gent de l’AEMET els definien com a “precaris”. Aquests tipus de fenòmens atmosfèrics com el que vàrem tenir a Sant Llorenç, els aparells que tenim ara no els detecten…
I la reacció de la gent del poble i les de la gent d’altres llocs que s’hi va implicar de qualque manera?
Crec que varen ser complementàries. Tant per part de la gent afectada com la que no estava directament així com també tota la gent que va manifestar un alt grau de col·laboració… L’esperit de solidaritat crec que va ajudar la gent de Sant Llorenç i va ser un estímul per tornar, relativament, tornar a la normalitat i aconseguir de qualque manera una mica d’assossec.
Què en penses de les polèmiques que hi va haver amb gent que volia entrar a ajudar i deien que no podien?
Hi va haver grups de gent que s’havien organitzat per venir a ajudar els caps de setmana següents i des de l’Ajuntament consideràvem que ja feia falta gent amb un perfil més professional i això es va malinterpretar per algun col·lectiu. Això ens ha sabut greu… També va passar que gent que va venir a títol individual no podia arribar perquè hi havia una allau de cotxes aparcats i el volum de gent que hi havia als carrers era tan gros que feia l’arribada impracticable.
Dos mesos després, com està Sant Llorenç?
En aquest moment hi ha una certa incertesa sobre el tema de les ajudes. La tramitació administrativa i burocràtica ha estat molt més feixuga del que ens pensàvem, a excepció de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació que en aquest cas ha pogut tenir una actuació més immediata. La dificultat més grossa que hem trobat a l’hora de tramitar els ajuts és sobre el criteri que s’ha d’aplicar per la concessió d’aquestes ajudes. El criteri ha de ser objectiu i hem de tenir una radiografia de cada habitatge, cada comerç i cada establiment sobre què els ha passat. En una primera fase, els arquitectes i aparelladors voluntaris varen fer una primera aproximació sobre l’estat però aquesta informació s’ha hagut de baremar i aquest no és un procediment senzill. Pensam que abans de Nadal aquesta avaluació ja estarà feta i ens permetrà ingressar uns 160 ingressos més, a part dels 60 que ja s’han fet.
I els donatius que heu rebut com es gestionaran?
Hi ha aproximadament un milió i mig d’euros i encara estan arribant més doblers i aquests es repartiran seguint els mateixos criteris que la resta d’ajuts, és a dir, segons el grau d’afectació de cada casa, local o cotxeria. Segons l’alçada d’aigua que hagi entrat a cada immoble, perquè no és el mateix tenir un metre d’aigua que 20 centímetres ni un habitatge que una cotxeria… Pensam que aquesta és la manera més objectiva de fer la distribució dels doblers… No vol dir que sigui la perfecta.
A part d’aquests donatius, l’Ajuntament hi ha destinat o destinarà cap partida?
Una partida específica per això no però hi ha una sèrie de despeses que han servit per cobrir tota una sèrie de “danys col·laterals”. Per exemple el personal per tramitar totes les ajudes, el material que s’ha hagut de comprar de manera urgent i ràpida, les primeres mesures que es varen prendre… Veurem què ens tornen de tot això… D’altra banda, hem de tenir en compte que ara hem de demanar un préstec de 5 milions d’euros, per poder fer front a totes les despeses que ens vendran.
Serà suficient el que rebrà la gent?
Jo supòs que en la majoria dels casos, l’aspecte material podrà ser suficient si la resta d’ajudes arriben….
Quants d’anys creus que han de passar perquè el poble estigui cent per cent recuperat?
Jo el que veig és que la gent ha començat a rehabilitar però és mal de dir… Crec que haurem d’esperar almanco fins l’estiu que ve per poder respondre amb certesa aquesta pregunta.
Tornant als ajuts econòmics, contemplen les rendes de la família com un criteri per concedir o no l’ajuda?
En el cas de l’Ajuntament no però els del govern central i en el cas del govern autonòmic també.
S’ha fet alguna actuació al torrent o s’hi pensa fer alguna reforma?
Tenim dos fronts oberts. D’una banda l’urbanístic: hem de modificar les normes subsidiàries per canviar l’ús de certs terrenys. Volem evitar que possibles terrenys que en aquest moment són urbans, i que per tant podrien obtenir llicència d’obres, puguin obtenir-la De fet, ara mateix es posarà en marxa una suspensió de totes les llicències d’obra major, sobretot a la zona afectada perquè és probable que l’Ajuntament hagi d’expropiar certes zones i solars… Això ve lligat amb l’altre front, que és a escala estructural. Basant-nos en els estudis que ha fet un geògraf, en Miquel Grimalt que hem contractat tant l’Ajuntament com la Conselleria, s’hauran d’anar fent actuacions, que a mitjà termini que puguin impedir que una torrentada “mitjana” causi desperfectes que es poden evitar.
La gestió de la torrentada t’ha desgastat a escala personal?
Ha estat com una prova de foc i a tots ens ha marcat, sobretot a les persones afectades… Hem comentat diverses vegades amb la resta de l’equip de govern que és increïble la capacitat humana que és capaç de sortir en situacions de desgràcia.
Ja per acabar, que et sembla que Telecinco vengui a fer les campanades a Sant Llorenç?
Vull pensar que ho fan per donar a conèixer l’esperit de solidaritat de la gent però jo no he intervegut en la negociació i no sé encara els detalls de com es durà a terme… Hem de tenir present que un esdeveniment així, de tot d’una pot cridar l’atenció però no ens ha de crear un problema més gros després.
