Memòria per als morts d’ahir i d’avui a Son Coletes

El pioner acte de recuperació de la memòria històrica del cementeri manacorí tornà a aplegar un centenar llarg de persones i enguany tengué paraules de record per Antònia Matamalas, Joana Galmés i Sebastià Riera

“El món ens recorda sempre seguit com la democràcia, la convivència pacífica i els valors del lliurepensament són amenaçats amb les mateixes veus antidemocràtiques i amb les mateixes tàctiques de fa 90 anys. Des de l’extrema dreta, i l’exemple més sagnant n’és el que passa dia sí i dia també a Israel, no rebem res més que atacs a la convivència i a la democràcia”, això deia Anna de la Salud, redactora en cap d’aquesta casa i directora del magazín de cap de setmana La Gran Vida a IB3 Ràdio, en la lectura del manifest del Comitè de Son Coletes, en l’històric i pioner acte que se celebra cada any entorn d’aquestes dates al cementeri manacorí per recordar “els qui moriren per la llibertat”. El manifest del Comitè, a més, recordava també la figura d’Antònia Matamalas: “Aquell dia assolellat d’octubre, Antònia Matamalas comparegué a Son Coletes seriosa, amb un vestit blanc, color d’os, color dels ossos de tots els qui durant tants d’anys han hagut de maldescansar enmig d’aquestes tombes, en el mateix lloc on es dipositaven runa i enderroc, terra i pedra sobrants d’una obra que no sabrem mai si es va fer per tenir un cementeri més gros o per tapar la misèria, el turment i la vergonya del feixisme”. El text es referí també de forma taxativa i contundent a la derogació de la Llei de memòria històrica per part de l’actual Govern de Margalida Prohens: “Ens consterna que el Govern de les Illes Balears secundi la iniciativa de la ultradreta espanyola de derogar la Llei de memòria històrica, una norma valenta, decidida i pionera a tot l’Estat”.

L’acte, que va ser conduït per Toni Nadal, Duro, va comptar amb la participació enguany de la soprano Montse Mozo, que cantà a capel·la “Horabaixa post el sol” i també de Maite Rama, que interpretà “Elefants”, d’Oques Grasses. Maria Àngela Riera i els Xeremiers de Petra.

A banda de les notes musicals, l’investigador Antoni Tugores llegí un text en què recordà tres persones que ens han deixat enguany i que eren habituals en aquest acte anual de Son Coletes: Joana Galmés, filla de l’amo en Joan Galmés, Cuixa, i neta de Joan Fullana Ramis, afusellat pel feixisme el 1936; Sebastià Riera Fullana, històric lluitador socialista; i la ja referida Antònia Matamalas.

Tugores es va referir de forma concreta a les cinc infermeres també vexades i afusellades a Manacor aquells dies del desastre i en reivindicà la memòria i el fet que s’havien inscrit a l’expedició com a sanitàries de la Creu Roja, per dir-ne infermeres, més que no milicianes, com d’altres investigadors pretenen.

Durant l’acte també llegí un manifest d’adhesió Margalida Fuster, presidenta de la delegació manacorina de l’Obra Cultural Balear.